Un exercici contra la memòria silenciada

La Somereta del Montsant (Lluciapomaresius panteli) és un insecte de l'ordre dels ortòpters que es localitza únicament en aquest massís i que està catalogat com a fauna amenaçada i en perill d'extinció. Inspirant-se en aquesta espècie autòctona amenaçada, naixia el 2018 el Grup Local La Somereta Lliure, una entitat que treballa per a l'aproximació respectuosa a la muntanya i la recuperació de la memòria històrica i cultural llibertària al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

La Somereta Lliure forma part de la Unió de Grups Excursionistes Llibertaris (UGEL), integrada per grups de tot el territori català que comparteixen aquests mateixos interessos vinculats al medi natural i a la recuperació de l'herència llibertària.

La muntanya des d'una nova perspectiva

«La nostra idea és viure i gaudir de la muntanya allunyats dels aspectes competitius, defugir les marques i aproximar-nos-hi de forma més col·laborativa, des d'una perspectiva més històrica i cultural, perquè a les muntanyes hi passen moltes coses, més enllà de les curses», explica Gerard Muntané, membre de La Somereta Lliure.

Així, des de l'UGEL, es treballa en diversos eixos, que són compartits amb totes les agrupacions que en formen part. Un és la recuperació del GR-179 o Ruta dels Maquis, que va de Berga (Santuari de Queralt), a Manresa. Una altra línia de treball és l'organització de curses de muntanya no competitives –les anomenades Punk Trails– en què el que prima és el gaudi de la natura i, en comptes de pagar inscripcions, es recullen aliments. Finalment, també s'organitzen sortides a la muntanya en les quals es posa el focus en l'herència llibertària.

La Somereta Lliure, explica el Gerard, du a terme aquestes mateixes activitats, però en l'àmbit local, amb especial atenció a la recuperació de la memòria vinculada a les persones i grups que «en acabar la guerra es van quedar perquè pensaven que podien seguir combatent el franquisme, tot i que de forma desorganitzada i sense recursos». Persones, detalla Muntané, «que a partir del 39 s'amaguen en masos, boscos i coves a l'espera de temps millors».

Tot i que els membres de La Somereta Lliure han pogut refer algunes històries a través dels arxius de diversos judicis de l'època, també busquen parlar amb testimonis. «A dia d'avui només hi ha un relat, que és de la Guàrdia Civil, que presentava aquells resistents com uns desgraciats sense ideals, que es movien per robar. La nostra intenció és donar visibilitat a l'altra part de la història i recuperar-ne la memòria», explica el Gerard.

En paral·lel, el grup ha començat a treballar també en la recuperació de camins que es poden vincular a tot aquest relat silenciat. Un d'ells és l'anomenat Camí de la Resistència antifranquista de la Febró, que connecta el poble amb la Roca del Migdia, i que incorpora diversos plafons informatius on s'expliquen alguns dels fets viscuts pels resistents antifranquistes pels voltants del poble.