La Generalitat gestionarà el Mèdol amb la fi de la concessió de l'AP-7 a Abertis

La fi de la concessió de l'autopista AP-7 a Abertis possibilitarà, de retruc, que la pedrera romana del Mèdol passi a estar de mans privades a públiques. Segons ha pogut saber Diari Més, els tràmits entre Abertis i la Generalitat de Catalunya pel traspàs de la titularitat i la gestió d'aquest monument del conjunt arqueològic de Tàrraco estan a prop de tancar-se. Fins ara, aquesta empresa ha estat la propietària des del 1988 de la finca on està situat el Mèdol. Aquest icònic espai –on destaca l'agulla que contextualitza fins a quina profunditat els romans van extreure pedra– està a tocar de l'autopista i arribar-hi no és del tot fàcil, ja que en cotxe es pot fer sortint des de l'autovia A-7. Des de l'autopista, només es pot arribar a peu des de l'àrea de servei. L'accés, fins ara, era gratuït. No obstant aquesta operació, el gener del 2019, quan es va anunciar la fi de la concessió, Abertis volia continuar gestionant el monument. Des de l'empresa asseguraven que la propietat i la gestió era «independent del venciment de la concessió».

Un cop completats els tràmits entre Abertis i la Generalitat, el Mèdol deixarà de ser l'únic gran monument del conjunt arqueològic de Tàrraco en mans exclusivament privades. Per la seva banda, la Muralla compta amb múltiples propietaris, tant públics com privats. De moment, encara es desconeix què comportarà aquesta acció quant a la gestió del monument, ja que l'administració catalana encara no ha avançat detalls.

El canvi de titularitat del Mèdol ha estat rebut amb els braços oberts per part de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT). El seu president, Joan-Vianney Maria Arbeloa, celebrava que «s'aclareixi el dubte que estava a l'aire amb la fi de la concessió de l'AP-7 a Abertis» i qualificava el fet com a «positiu». Segons el màxim representant de la RSAT, el canvi de titularitat hauria d'anar lligat a una millor gestió del Mèdol: «Hi ha hagut diversos moments. A principis dels 90 Abertis hi va fer una actuació important. Fa pocs anys, una altra. Però després d'aquestes actuacions s'ha afluixat, com sol passar a la resta del conjunt de Tàrraco. El que cal és assegurar un manteniment continuat».

La millora de la conservació seria, doncs, un dels objectius a tenir en compte per la RSAT. Arbeloa recordava els inconvenients que podien sorgir a l'hora de visitar el Mèdol: «A vegades hi havia problemes per visitar el clot i s'havia de veure des de fora. Amb una gestió pública es pot fer un pas endavant per poder accedir-hi. Recordo que durant molt temps va estar ple de matolls i herbes». El president de la RSAT també reclamava tenir «uns horaris establerts i, si fos possible i com a desig, potenciar la investigació, ja que és un espai amb molt recorregut».

La gestió feta fins ara, segons la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, ha tingut la mirada massa posada en la icònica agulla de pedra central, símbol del Mèdol i «testimoni de l'alçada inicial». En aquest sentit, Arbeloa defensava que s'hauria d'ampliar el radi d'acció: «Hauria de ser una gestió integral per a tot el monument. No només pel clot i l'agulla, sinó per tot l'entorn». «Hi ha molts altres fronts i llocs on es feia la preparació dels carreus per transportar-los a Tàrraco. Tot el monticle i tot l'entorn són interessants. Hauria d'haver-hi un relat ben gestionat i s'hauria de garantir poder accedir tant a l'interior com a l'exterior, fins ara massa difícil», raonava el president de la RSAT.

Un dels principals problemes que presenta el Mèdol és la dificultat per arribar-hi. Amb el canvi de titularitat, Arbeloa creu que «ara s'hauria d'aprofitar per actualitzar i millorar la senyalització, ja que és una mica complicada». «Seria una de les fites a millorar», concloïa Arbeloa. El president de la RSAT proposava «refer el muntatge audiovisual actual i també s'haurien d'explicar moltes més coses». Amb tot, Arbeloa recordava la importància del monument: «Del Mèdol en surten bona part dels monuments de Tàrraco. És l'origen de la ciutat romana. És un monument singular i important».

Un incendi 'oportú'

El Mèdol va patir un episodi delicat ara fa més d'una dècada. El 2010, es va produir un incendi forestal a la zona del monument. No obstant l'ensurt, el foc va posar al descobert una part de la pedrera romana allunyada del clot que fins aleshores havia passat desapercebuda. Arran d'aquest incendi, Abertis va aprofitar l'avinentesa i va apostar per intervenir al monument i, a més, crear-hi un centre d'interpretació i observatoris en punts elevats. L'empresa va destinar fins a 1,5 milions d'euros per tal de millorar l'espai, que va reobrir ja el 2014. La reforma del Mèdol –també amb els accessos adequats i nous camins habilitats– va comportar un creixement del nombre de visitants. Per exemple, el passat 2017 es va tancar amb un total de 30.000 persones, especialment alumnes escolars.