Caminar endavant sense oblidar

Aquest dijous l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha inaugurat al Parc de la Riera l'escultura Les portes de la memòria, una obra de la reconeguda escultora Béatrice Bizot. La peça es troba molt a prop de les cases on, l'any 1938, van morir catorze persones a causa d'un bombardeig. La seva descoberta forma part dels actes que l'Ajuntament vila-secà ha organitzat per homenatjar les víctimes de la Guerra Civil al municipi.

Amb la voluntat que els seus noms no caiguin en l'oblit, Béatrice Bizot ha creat una escultura de gairebé tres metres d'altura que representa una cara serena, amb els ulls tancats, que és també una porta. La complementen dos personatges, un home que mira per una finestra en direcció als edificis on van morir les víctimes i una dona que avança cap al futur, deixant enrere les cases bombardejades, però conscient que, per avançar, cal aprendre del passat.

La gènesi del projecte, detalla Bizot, «és la idea que la memòria és de tots, però cadascú la viu d'una manera, d'un color i d'una forma diferent: hi ha la memòria dels familiars de les víctimes, la de la gent del poble, la de l'historiador, la del nou habitant que ha sentit parlar dels fets... i tots aquests elements difuminats formen un tot». És així com Les portes de la memòria es configura a partir d'aquests fragments col·lectius.

«Hem trigat un any i mig a fer aquest projecte», explica Bizot, qui admet que, per a ella, assumir aquest encàrrec va ser un repte «molt fort» a la vegada que «molt bonic». En definitiva, explica, «va ser un treball tan monumental com l'obra». Una obra que l'artista defineix com «d'alta costura», però també de quilòmetre zero: «Va ser concebuda a Vila-seca, el meu taller és a Tarragona, la foneria artística Ginfer està a Reus, i l'estudi d'arquitectes Glap que va ajudar per calcular l'ancoratge i la resistència al vent és de Reus».

Amb l'escultura, s'ha descobert també una placa amb el nom de les catorze víctimes dels bombardejos, entre les quals hi havia diverses dones que treballaven en un taller de costura.

«Penso que el fet que la memòria d'aquestes persones es conservi amb una obra d'art és un plus», explica l'artista, qui es mostra convençuda que «la peça dialogarà molt bé amb l'entorn i perdurarà com una obra viva a la ciutat». És per això, conclou, que entén el seu treball com «un regal a Vila-seca».

Els actes en record de les víctimes de la Guerra Civil a Vila-seca van continuar amb la descoberta de dues plaques als números 45 i 63 del carrer de Sant Antoni, lloc dels bombardejos, i dues conferències a la Sala Polivalent de l'Ajuntament a càrrec de Ginés Puente (Ruixats de foc: els bombardeigs aeris durant la Guerra Civil) i Pedro Otiña (El camp d'aviació de la Pineda). Finalment, es va inaugurar al Mercat Municipal l'exposició Ruixats de foc, organitzada pel Centre d'Estudis Vila-secans Maria Elena Maseras, en una sessió comentada pels historiadors.