El sector hostaler de Tarragona i l'Ebre dona per perdudes les festes amb les noves restriccions

El gremi critica que el Govern hagi establert el 50% d'aforament a l'interior dels establiments i el 100% a les terrasses i que no s'hagin consensuat les noves mesures. «En ple mes de desembre com a molt es podran fer cafès al matí o mitja tarda, els sopars són inviables a les terrasses», ha sostingut Mallorquí. «Què hem de fer?, la situació és molt complicada», ha valorat.

Existeix, sobretot, una sensació compartida de marxa enrere, de retorn a la situació de fa un any. Novament, ratifica Arantxa Codorniu, de l'Associació de Restauradors d'Amposta, amb les cambres frigorífiques plenes. Com ja és habitual, els establiments intenten anticipar les seves compres i només deixar l'essencial per última hora, una tendència que enguany s'ha estès encara més davant l'amenaça prèvia d'una vaga de transportistes.

Codorniu reivindica la seguretat dels restaurants i l'hostaleria. Recorda que ja han hagut d'assumir la tasca de reclamar als clients el passaport covid per controlar l'accés. Servir menjars per emportar –a preus inferiors no resol el problema, segons apunta. «Les trobades familiars es faran igual i no seran de deu persones: les famílies som d'estar tots junts i volem que la família estigui unida. La gent no ho complirà i ho farà en cases particulars: deixeu-nos treballar a nosaltres», subratlla.

»Si ens apliquen restriccions, que el Govern tingui en compte que hem de pagar les nostres obligacions, tenim treballadors a càrrec i seguim el dia a dia, però sense gent», tanca Codorniu, tot reclamant obertament ajuts públics per al sector si no poden treballar. «Si tanques una empresa, dones ajudes o la deixes oberta. Però no es pot jugar d'aquestes formes en unes dates tan importants com són Nadal i cap d'any. Hi ha consternació, cabreig, decepció», resumeix el representant de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), Gustavo Turon.

Per al sector, doncs, l'escenari que dibuixen les restriccions no deixa lloc a l'optimisme. Mallorquí explica que confiaven en els sopars i dinars d'empreses, després d'un estiu i un pont de la Puríssima «força bo». «Volíem acabar l'any amb una mica d'empenta per salvar-lo, no només ens afecta a nosaltres sinó que és una cadena que afecta a les peixateries, carnisseries, distribuïdors, majoristes; venim d'un any i mig en què el 10% dels establiments de la demarcació de Tarragona han tancat forçadament per la pandèmia, veurem quants més hauran de tancar d'aquí a finals de l'any», ha afegit.

L'oci nocturn: abatut i cansat

L'oci nocturn torna a patir l'impacte de les mesures contra la covid-19. Per Nadal i cap d'any no podran obrir i els establiments hauran de retornar l'import de les entrades que ja havien venut. El president de Fecalon, Christian Compte, no s'ha atrevit a quantificar l'impacte econòmic, però ha assegurat que «serà molt gran». «Després de dinou mesos tancats i amb les penes que hem passat, haver de tornar les entrades de cap d'any ens trenca l'economia totalment», ha afirmat. Els empresaris se senten «abatuts i cansats de ser el putxinel·li que rep els cops del Govern, que no és capaç de preveure i tallar d'arrel els contagis».

Alhora, ha afirmat que no han rebut l'últim paquet d'ajudes pels tancaments de fa mesos enrere i ha carregat contra l'executiu per anunciar una nova clausura sense posar damunt la taula ajuts. «Per obrir ens hem hagut de tornar a endeutar», ha recordat. A més, s'ha mostrat escèptic per l'impacte que tindrà la mesura, ja que ha considerat que «la gent es reunirà igualment a casa seva». «Ja veurem què passa amb els botellots, i a veure qui controla que no hi hagi festes particulars o que els restaurants no facin festes i no facin de discoteca», ha valorat.

En la seva opinió, hagués estat més efectiu tancar els centres educatius. «Si els contagis venen dels menors de dotze anys no vacunats, que haguessin tancat les escoles abans. Els nostres clients no tenen dotze anys i els contagis no són culpa nostra», ha exposat.

Afectació «relativa» als gimnassos

En el cas dels gimnasos l'impacte és menor, ja que únicament hauran de limitar l'aforament fins al 70% del màxim d'ocupació. El gerent de Royal -amb un centre a Tarragona i un altre a Lleida-, Gerard Monguió, ha afirmat que «després de 30 canvis de normativa, l'afectació és relativa». Monguió ha explicat que les conseqüències no seran gaires, especialment tenint en compte l'època de l'any actual. «Al gener comencen els reptes d'any nou, però ara gaudim del Nadal i fem algun àpat més del que toca, i venim menys als centres esportius», ha remarcat.

El gerent ha indicat que el principal canvi que hauran de fer és a la tecnologia, pel que fa al control d'accés i a les reserves. «Ara a tots ens sembla normal reservar una classe, però abans no es feia. Logísticament ja no ens suposa un problema, com ho era al principi de la pandèmia», ha dit. Tot i això, el desembre ha estat «complicat», perquè primer van haver d'implementar el sistema per validar el passaport covid i ara hauran de tornar a restringir els aforaments. Pel què fa al passaport, Monguió ha reconegut que els ha fet perdre clients no vacunats.

En la seva opinió, el principal problema és «la improvisació» del Govern i ha reclamat que sigui sensible «amb tots els sectors». «Ens manca la capacitat per aplicar les mesures que ens diuen que hem d'aplicar. Pel passaport covid cal una tecnologia específica per escanejar-lo que no teníem. Tot requereix adaptacions», ha assenyalat.