Cuinar igual que ho fa l'àvia de casa

En quantes cases no s'ha sentit alguna vegada que la família demani a l'àvia que posi per escrit les seves receptes. A casa de la Rosa Teigell Mas, la petició es va fer realitat, i ja és a les llibreries el manual Les receptes de l'àvia Rosa (Ed. Cossetània), un recull de més de 100 receptes tradicionals sortides del fogó de la Rosa Teigell, nascuda a Riudecanyes el 1937, i filla adoptiva de Vilanova d'Escornalbou des de la infantesa. La Rosa, mare de cinc fills, havia tingut un negoci de carnisseria, però sempre ha estat una gran cuinera, tant per als de casa com per als que han vingut de fora.

La idea del llibre es va gestar el dia que els fills van pensar que seria bonic recollir tot el receptari de l'àvia Rosa perquè, en un futur, el poguessin gaudir la resta de la família. «Vam imprimir un recull de receptes de manera casolana per regalar-lo a la família i va tenir una molt bona rebuda», explica la filla, Rosa Escoda. Amb el temps, van pensar en la possibilitat de fer un llibre i van contactar amb l'editorial Cossetània. Després d'una campanya de micromecenatge molt exitosa, el manual de cuina de l'àvia Rosa ja és a les llibreries.

«Em fa molta il·lusió, perquè cuinar sempre m'ha agradat molt, i tenir un llibre amb les meves receptes és una gran satisfacció», admet l'autora.

La Rosa Teigell explica que va aprendre a cuinar de la mà de l'àvia Antònia i la mare Isabel. La primera havia estat treballant de cuinera en una casa «que estava una mica bé i, per tant, podia preparar coses una mica més especialetes», i amb la mare, de ben joveneta, ja es ficava a la cuina per donar un cop de mà. «A casa sempre teníem gent, i recordo especialment quan era festa major i havíem de preparar els canelons, que jo gairebé ni dormia», recorda.

La Rosa admet que posar-se a la cuina mai li ha fet peresa i que disfruta cuinant per a la família. D'especialitats, detalla, en té moltes, començant pels canelons, dels quals en fa una variant trufada amb format de crep «que són molt especials i agraden molt». També admet tenir la mà trencada amb el tall rodó i, en general, «amb tot de coses de suquet, que sempre agraden».

El receptari publicat recull aquestes i altres receptes de casa i del poble, com els cigrons de batre, un plat que es menjava en època de sega. També hi ha el conill a la vinagreta, receptes de caragols i postres tradicionals, com el braç de gitano de crema.

Receptes, assegura la cuinera, que es poden fer fàcilment. El secret, avisa, és no tenir pressa: «Fer el menjar vol molta paciència, si fas un sofregit de ceba, has d'estar allà fins que agafi color i quedi meloset, no pots deixar la cassola al foc i anar a fer una altra feina. Quan es cuina, s'ha d'estar vora el foc».

El llibre, expliquen els seus impulsors, vol ser també un homenatge a les dones que, generació rere generació, han treballat per portar un plat a taula. Des d'aquesta setmana ja es pot trobar a les llibreries.