Recuperar la memòria molinera del Siurana

Projecte Siurana. Un riu, un Parc Natural i una ruta de molins és el títol del Treball de Fi de Grau de l'arquitecta Aina Porqueres, un estudi que, partint d'una recerca sobre els molins hidràulics del Priorat, proposa la recuperació d'aquest patrimoni al voltant del riu Siurana com a espais de recuperació agrícola però també de dinamització social del territori.

L'Aina Porqueres és nascuda a París, ciutat on resideix i on va cursar els estudis d'Arquitectura (École nationale supérieure d'architecture Paris-Malaquais). «A l'hora d'escollir el tema del meu TFG vaig pensar en el Priorat. Conec la comarca pel meu pare, que és de Torroja del Priorat, i sempre he tingut un llaç afectiu amb la zona, a més d'anar-hi sovint», explica l'Aina. Coneixedora del territori, l'arquitecta de seguida va pensar en la problemàtica del riu Siurana, «una qüestió recurrent en les converses de la gent de la comarca, i especialment de Torroja, ja que el riu passa per allà. Cada any es desvia del riu una gran quantitat d'aigua, i això ha tingut conseqüències ecològiques i també econòmiques».

Prenent aquest fet com a punt de partida, l'Aina va engegar un procés d'estudi i recerca històric, etnogràfic i arquitectònic del Siurana, i va topar amb l'existència de diversos molins hidràulics, ja en desús, que van cridar la seva atenció: «Vaig entendre que aquests molins havien sigut elements clau, tant des del punt de vista econòmic com social. Vaig arribar a la conclusió que els molins havien estat articuladors del paisatge del riu».

A partir d'aquest estudi, l'arquitecta va articular El Projecte Siurana, que s'estructura a partir de la combinació de dues propostes: un nou model de gestió administrativa i econòmica, i una intervenció arquitectònica i paisatgística en els molins hidràulics per recuperar aquest actiu i, a la vegada, transformar-lo en un motor de desenvolupament sostenible de l'entorn.

Quant a la primera proposta, Aina Porqueres assenyala que una bona solució seria que el Siurana quedés integrat en el marc d'un parc natural, ja fos al Parc Natural del Montsant, ja fos al futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. D'aquesta manera, assenyala, hi hauria una gestió consensuada, a més d'una protecció activa i unes normatives d'obligada aplicació, entre les quals la de respectar el cabal del riu. Pel que fa a la recuperació del patrimoni hidràulic, l'arquitecta proposa la rehabilitació dels antics molins del Siurana incorporant nous elements que permetrien la recuperació sostenible de l'agricultura a la vora del riu. A més, detalla, es podria crear una ruta de molins que funcionaria com a eix vertebrador, que incorporés espais de venda, centres de formació experimental o fins i tot un ecomuseu.

«A més de ser un projecte viable» assegura l'Aina, «amb el meu treball també busco obrir un debat, un diàleg que faci avançar la discussió i generi noves dinàmiques de reflexió al voltant del riu Siurana».