El Camp de Tarragona busca incrementar el parc d'habitatges socials

La consellera municipal sospita que entre els 5.281 s'hi inclou tot el parc de protecció oficial. De fet, les dades facilitades des de l'ajuntament indiquen que el principal parc de lloguer social a Tarragona està format pels 890 habitatges de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), els 128 del servei municipal gestionats per l'empresa pública SMHAUSA, els 86 de la Borsa de Mediació per al lloguer social, uns setze que estan en rehabilitació mitjançant un conveni d'SMHAUSA amb una entitat del tercer sector i una vintena aproximadament que pertanyen a altres entitats. Però tot i això, hi ha 1.144 sol·licitants d'habitatges de protecció oficial, i 1.053 han demanat també la borsa de mediació per al lloguer social.

Però la principal raó que ha portat Tarragona a presentar al·legacions és «perquè es determini com es finançarà l'objectiu». «No ens diuen ni com es finançarà ni com s'assolirà, ni si hi haurà col·laboració amb altres administracions per arribar a aquestes xifres», apunta Miguel. L'opinió la comparteix el regidor d'Acció Comunitària de Valls, Jordi Cartanyà. «Per arribar al 15% cal que l'administració faci les inversions necessàries al municipi per crear habitatge. Sol no es farà, i els ajuntaments no tenim musculatura econòmica suficient», expressa. Per tant, resumeix que «si la Generalitat no hi posa diners, l'objectiu no s'aconseguirà».

Cartanyà indica que les limitacions pressupostàries dels consistoris els impossibiliten resoldre el problema tots sols. «Fer una promoció nova de set o vuit habitatges val uns 500.000 o 600.000 euros. Com a molt podem fer una promoció cada mandat», raona. A banda, el regidor vallenc recorda que d'uns anys ençà el 15% del nou parc d'habitatge s'ha de destinar a finalitats socials. Però «els privats faran el que diu la norma, el 15%, no més» i considera que amb la situació actual i els dèficits històrics que s'arrosseguen aquesta quantitat no permet resoldre el problema.

Mesures pròpies

Amb aquest escenari, els ajuntaments treballen per buscar solucions que els permetin acostar-se a l'objectiu, malgrat les limitacions pressupostàries. Les subvencions per rehabilitar habitatges i destinar-los a lloguer social és una de les que s'està escampant. Per exemple, a Valls donen fins a 10.000 euros per reformar l'immoble amb la condició que durant cinc anys el gestioni l'Oficina Local d'Habitatge.

Una altra via és la compra d'habitatges. El consistori vallenc va adquirir un edifici en mal estat, es va enderrocar i ara l'aposta és fer vuit pisos per a joves «amb un model de cessió d'ús, per poder tirar endavant una promoció publicoprivada en règim cooperatiu per tenir gent jove al centre històric i que puguin tenir-hi recorregut», relata Cartanyà. La relació entre cooperatives d'habitatge i ajuntaments també és una opció que s'està explorant des de diferents localitats.

El tinent d'alcalde també incideix en «verificar que tot el que avui és de protecció oficial faci la funció que ha de fer», ja que apunta que «hi ha pisos que ja no la fan perquè les persones que hi viuen han millorat la seva situació econòmica». A nivell d'inspeccions, ciutats com Reus o Tarragona han signat un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per inspeccionar habitatges buits, especialment de bancs i grans tenidors, per instar-los a que els posin a lloguer social.

El consistori tarragoní també a signat un conveni amb l'AHC per formar part del programa Reallotgem. «Es contacta amb els propietaris que tinguin pisos buits i des de la Generalitat s'avança el preu del lloguer a canvi que es posi a lloguer social. És una garantia perquè no tinguin problemes de pagament», detalla Miguel.

Per als grans propietaris, la llei catalana preveu multes d'entre 90.001 i 900.000 euros pel fet de tenir pisos tancats. Però els ajuntaments també poden aplicar mesures fiscals per incentivar que es posin pisos al mercat, com un increment de la taxa de l'IBI per als habitatges buits. Una mesura que Tarragona ha aprovat.