A la regió de Camp de Tarragona es van denunciar 29 delictes d'odi i discriminació el 2021

Les denúncies per delictes d'odi i discriminació a la província de Tarragona han baixat dels 79 l'any 2018 als 32 del 2021, segons el balanç de la lluita contra els delictes d'odi dels Mossos d'Esquadra presentat aquest dimecres. D'aquests 32, 29 s'han produït a la regió del Camp de Tarragona. L'any 2020 es van denunciar 52 casos mentre que el 2021 és el període amb el nombre de delictes d'aquest tipus més baix, 29.

Si es mira per comarques, 11 s'han denunciat al Tarragonès (6 per LGTBI-fòbia, 2 per racisme i 3 per orientació política); 11 al Baix Camp (5per LGTBI-fòbia, 5 per racisme i 1 per orientació política); 5 al Baix Penedès (3per LGTBI-fòbia i 2 per racisme); 1 a l'Alt Camp i 1 al Priorat per orientació política.

A Catalunya

En global, els delictes d'odi investigats el 2021 van baixar lleument respecte a les xifres d'abans de la pandèmia: van ser 496 el 2021 per 524 el 2019. Per segon any consecutiu, el tipus de delicte d'odi més freqüent va ser la LGTBI-fòbia, amb un 44% dels fets investigats, seguit pels atacs racistes (28%) i els de motivació política (21%). L'any passat es van detenir 116 persones per delictes d'odi i 330 van quedar investigades. D'aquestes darreres, 30 eren nens d'entre 10 i 13 anys. I 56 més adolescents d'entre els 14 i els 17 anys. Un 19% del total dels investigats eren menors.

«És una xifra que ens preocupa. No ens podem permetre que els joves naturalitzin aquestes actituds», ha dit la portaveu dels Mossos d'Esquadra, Montserrat Escudé, a la roda de premsa celebrada aquest dimecres a la comissaria de les Corts per presentar el balanç de la lluita contra els delictes d'odi a Catalunya al 2021.

Per pal·liar aquesta situació els Mossos han engegat un programa per formar 190 alumnes d'ESO de 37 escoles de Catalunya perquè els facin d'enllaç entre els alumnes assetjats i l'Oficina de Delictes d'Odi.

Les xifres

Una altra dada que preocupa a la policia és l'augment «exponencial» dels delictes d'odi relacionats amb la LGTBI-fòbia. El 2016 en van ser 62. Cinc anys més tard se'n registren 215, més del triple.

Els Mossos creuen que aquest creixement no es deu a que ara es donin més agressions sinó a que les entitats del col·lectiu LGTBI han fet «molt bona feina» perquè les víctimes s'atreveixin a denunciar.

En aquest sentit, Escudé ha dit que els agressors no són grups que surtin «de cacera» sinó individus que acostumen a agredir pel seu compte en contextos de «gratuïtat».

Per darrere dels atacs LGTBI-fòbics hi queden els episodis d'odi vinculats a discriminacions racials (28% del total), que es mantenen estables enla mitjana dels darrers tres anys al voltant dels 135 casos (141 al 2021).

Els delictes d'odi infligits per orientació política baixen notablement, de 234 el 2019 a 104 l'any passat, i els Mossos ho atribueixen a la recent suavització del context polític català. «Sovint són discussions verbals i acostumen a venir en forma de denúncies creuades», ha puntualitzat Escudé.

Un 80% de les víctimes no denuncia

Una problemàtica que preocupa especialment els responsables de la lluita contra els delictes d'odi és la infra-denúncia: «les dades de diverses ONG ens apunten que hi ha un 80% de gent que és víctima però no denuncia», ha explicat Escudé.

De fet, les denúncies per delictes d'odi només suposen el 0,1% del total de les denúncies policials a Catalunya.

Segons els Mossos, els motius per no denunciar són diversos però apunten sobretot a dos: que la gent no coneix els canals per fer-ho o que pensen que la policia no els creurà. Sobre aquest darrer motiu, la portaveu dels Mossos ha senyalat que l'administració «té feina a fer».

Una altra cosa que sorprèn és el baix índex de denúncies sobre atacs d'odi produïts a les xarxes socials. «A nivell policial, les denúncies són mínimes», ha il·ustrat Escudé, que creu que el problema és que la gent tendeix a «minimitzar» les coses que passen en el món digital.

190 alumnes referents contra l'assetjament

Donat que un dels ambients que més inquieta a la policia és l'àmbit escolar -un 11% de les víctimes dels delictes d'odi del 2021 eren menors d'edat- els Mossos d'Esquadra han posat en marxa un programa per a tenir alumnes que facin d'enllaç entre els possibles nois assetjats i la policia.

«Els Mossos ens vam adonar que la típica xerrada preventiva que donàvem als alumnes tenia un efecte limitat», ha explicat Escudé. Per això van pensar en aquest sistema que anomenen peer-to-peer(col·lega a col·lega, en la traducció anglesa), on són els alumnes del centre els qui podran ajudar els seus companys en les situacions d'assetjament.

Els centres que es vulguin acollir a aquest programa -de moment ja s'hi han inscrit 37 escoles- triaran a una sèrie d'alumnes «especialment sensibilitzats»amb la problemàtica. Aquests nois, que seran de 1er i 2n d'ESO, rebran una formació específica per part dels Mossos i després ells mateixos donaran una xerrada a la resta d'alumnes de l'escola o l'institut.

La idea és que els seus companys, aprofitant el vincle de confiança que poden tenir amb un igual i que no tindrien amb un adult, acudeixin a aquests alumnes referents d'assetjament per a explicar-los la seva situació o demanar-los consell. Si el context ho requereix, l'alumne referent podrà exposar la situació al tutor i, si calgués, fins i tot denunciar els fets a l'Oficina de Relació amb la Comunitat dels Mossos d'Esquadra.

L'objectiu és que a final d'aquest curs ja hi hagi 190 alumnes formats i l'abast del programa afecti a 1.000 estudiants de les escoles catalanes.

«És una mesura que creiem que pot funcionar molt bé en un entorn on l'odi és un problema greu», ha sentenciat la portaveu dels Mossos.