Un joc de cartes on guanya la imaginació

Els nens i nenes de l'escola Josep Veciana de Perafort tenen unes baralles de cartes úniques. No n'hi ha dues d'iguals perquè les han fet ells a la classe de plàstica, fruit d'una iniciativa del professor de la matèria, l'il·lustrador Armand.

«Els vaig proposar il·lustrar una baralla de cartes a partir d'unes imatges que havien de crear. Els vaig demanar que imaginessin personatges a partir de les capacitats que expliquen les intel·ligències múltiples. Treballar amb la idea que tots en tenim i que no són les mateixes», explica l'Armand.

A partir d'aquí, els nens i nenes van treballar la creativitat i la creació artística, però també van poder entendre el sentit del fet creatiu, perquè el resultat final del seu esforç va ser una baralla de cartes il·lustrada per ells mateixos, i que després ha tingut moltes aplicacions pràctiques. «Els nens i nenes les poden tenir i manipular, de manera que són una eina molt útil per al racó de les matemàtiques perquè, com que estan numerades, els permeten fer operacions», explica la Fàtima Sabat, directora del centre. «Però el més interessant de tot –subratlla l'Armand– és que, a més, ens hem trobat que molts nens i nenes han decidit inventar-se jocs nous amb les baralles. Van decidint les seves normes i es posen d'acord per aplicar-les, de manera que també estan aprenent a fer joc cooperatiu».

El resultat del projecte, asseguren els docents del centre, «és extremadament positiu perquè ha resultat un joc complet, fet a partir dels seus dibuixos, que fomenta les matemàtiques manipulatives i també el joc en grup».

Quant a les idees que van sorgir en el treball de reflexió sobre les capacitats, el professor de plàstica explica que hi va haver idees de tota mena, des de desitjos –com ara ser més alts– a idees inventades. «La meva feina també va consistir a veure com funcionava cada imatge i ajudar els nens a afegir-hi una mica més de poètica o treballar una mica més el concepte perquè el resultat final tingués més força».

«Veure les seves cares quan van obrir el joc de cartes i es van posar a jugar va ser al·lucinant», afirma l'Armand, «i veure que s'ajuntaven per jugar, encara més. Això és el que m'interessa: aconseguir coses que no són habituals», conclou.