Tarragona té problemes per cobrir les places dels metges jubilats

Les llistes d'espera a la demarcació de Tarragona podrien augmentar de manera considerable en els propers deu anys. I és que, segons les dades del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), en els propers cinc anys es jubilaran més de 460 metges i en deu anys la xifra podria sobrepassar els 800, unes places que no es podran cobrir amb les places de residència. Cada any, les regions sanitàries del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre obren 100 noves places de residents, el que suposa 500 places cada cinc anys. D'aquests, però, un 8% acaben abandonant, i, en finalitzar la residència, un 30% acaba marxant a una altra regió sanitària, segons explica el secretari del COMT, el doctor Manuel Carasol. «A Tarragona tenim la particularitat que, només el 20% dels residents són catalans, el 60% procedeix de la resta de l'Estat espanyol i el 20% restant és de fora, són metges extracomunitaris», apunta Carasol. Això deixa una situació molt complicada en l'atenció sanitària a la demarcació.

Aquesta situació és encara més complexa si es té en compte només la regió sanitària de les Terres de l'Ebre. En ser una zona que limita amb el País Valencià i l'Aragó, «moltes de les places de residència es cobreixen amb llicenciats d'aquestes dues zones que, en acabar els seus anys de formació, tornen a casa seva, on troben millors ofertes de feina», explica el secretari del COMT. «És complicat cobrir les places en una zona amb pocs hospitals de referència i que està més despoblada que el Camp de Tarragona», afegeix.

Segons apunta Carasol, el COMT registra més altes que baixes però, en la majoria dels casos, es tracta d'altes de metges extracomunitaris, és a dir que tenen el títol de medicina però que no poden homologar la seva especialitat a Espanya i, per tant, no poden exercir d'especialistes.

Manca d'especialistes

Actualment, segons dades del COMT, el 80% de les places que hi ha a la demarcació són d'especialitat però, en canvi, «els metges que poden començar a treballar no tenen l'especialitat i, per tant, ens sobrecarreguem de professionals que el sistema no necessita i que acaben cobrint places d'urgències o d'atenció continuada, però no les d'especialista», es queixa el doctor Carasol. Per donar només una dada, l'Hospital de Móra d'Ebre preveu que, en els propers cinc anys, el 80% dels especialistes de plantilla es jubilarà i encara no se sap com es podran cobrir aquestes places. Una altra dada significativa que aporta Manuel Carasol és la dels dos proveïdors concertats més importants a la zona, Sagesa i la Xarxa Santa Tecla: «Ara mateix tenen 35 places vacants d'especialista sense cobrir i l'única solució que hi ha és sobrecarregar l'agenda dels especialistes i fer filigranes per poder atendre tots els pacients». Aquesta situació, que comparteixen també els centres de l'Institut Català de la Salut, «implica que les llistes d'espera siguin cada cop més llargues», comenta Carasol.

Aquestes llistes d'espera s'acaben traduint en crispació per part de la població, que no se sent ben atesa. «Mentre hem estat centrats en la pandèmia de la covid, la població ha entès que estàvem col·lapsats i no s'ha queixat, tot el contrari, ens aplaudia. Ara, però, la gent no té fàcil accés a la sanitat i necessita continuar amb els tractaments per patologies cròniques, necessita seguir amb les intervencions programades... i el sistema no pot absorvir aquesta demanda». La conseqüència directa d'aquesta demanda no solucionada és un augment de les amenaces, agressions verbals i fins i tot físiques cap al personal sanitari.

Més agressions

De fet, segons dades del Consell General de Col·legis Oficials de Metges d'Espanya, les agressions registrades a la demarcació de Tarragona durant l'any passat tripliquen les d'anys anteriors i se situen en les 145. D'aquestes, 110 es van fer contra dones i 35 contra homes. De les agressions contra el personal sanitari femení, 35 van provocar lesions físiques i 75 psíquiques. En el cas del personal masculí, en canvi, les 35 agressions es van registrar en l'àmbit psíquic i cap d'elles va suposar lesions físiques. La majoria del total d'agressions rebudes tant per homes com per dones, concretament 92, van tenir lloc en Centres d'Atenció Primària, 41 es van registrar en hospitals, dues en urgències d'atenció primària i la resta en altres àmbits.

Per al secretari del COMT, la situació comença a ser preocupant i l'administració, que és coneixedora d'aquestes dades, no ha trobat cap solució de moment. Carasol és conscient que no és fàcil trobar solucions a curt termini però creu que, si no es posa fil a l'agulla, la situació a les comarques tarragonines pot acabar sent molt complicada i suposar un important poblema en l'àmbit de l'atenció sanitària.