La Generalitat s'integra al Corredor de l'Hidrogen de l'Ebre

La Generalitat ha formalitzat aquest dilluns la seva participació al Corredor de l'Hidrogen de l'Ebre juntament amb els governs de l'Aragó, el País Basc i Navarra, a més del consorci empresarial Shyne. L'objectiu de la iniciativa és accelerar aquesta tecnologia per descarbonitzar la indústria i atraure noves inversions. La directora general d'Indústria i consellera delegada d'ACCIO, Natàlia Mas, ha recordat que Catalunya té més de 50 projectes identificats amb inversions de 1.300 MEUR relacionats amb aquesta energia que poden optar al PERTE i a altres fons europeus i que es traduirien amb uns 2.000 nous llocs de treball. El conseller d'Empresa, Roger Torrent, ha destacat que l'hidrogen verd és una aposta d'«alt valor estratègic».

La presentació del corredor de l'Hidrògen de l'Ebre s'ha celebrat aquest matí a Saragossa i ha comptat amb la participació del vicepresident i conseller d'Indústria, Competitivitat i Desenvolupament Empresarial del Govern d'Aragó, Arturo Aliaga; la consellera de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern basc, Arantxa Tapia; i el conseller de Desenvolupament Econòmic i Empresarial de Navarra, Mikel Irujo, entre d'altres. Per la part privada, ho ha fet el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz; i el director d'Hidrogen de Repsol i del projecte Shyne.

La majoria d'ells han ressaltat la importància de la col·laboració públicoprivada en aquest projecte. El conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha dit que l'hidrogen verd és una aposta d'»«lt valor estratègic» i d'un «potencial enorme» per enfortir els sistemes productius de tots els territoris implicats així com un «repte compartit i decisiu» per avançar cap a la transició energètica.

«Hem d'estar preparats per convertir-nos en un ecosistema de referència en la generació, distribució i d'usos de l'hidrogen verd», ha assenyalat el conseller Torrent, que ha afegit que «els passos i decisions» que es prenguin ara seran «claus» per al futur.

En una línia semblant, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha remarcat que el corredor compta amb el suport institucional, col·laboració público-privada en què administracions i empreses treballen conjuntament; ha afegit que disposa d'un enfoc multisectorial des del punt de vista de la indústria i que també està enfocat a centres tecnològics i científics.

Imaz ha subratllat que el projecte Shyne disposa de «visió, tecnologia i cooperació» en un moment «clau», en plena guerra entre Rússia i Ucraïna que ha suposat, ha dit, una «autèntica disrupció energètica». En aquest sentit, ha ressaltat la necessitat de reforçar el subministrament de totes les fonts energètiques i la seva diversificació.

Per la seva banda, la directora general d'Indústria i consellera delegada d'ACCIO, Natàlia Mas, ha remarcat en la seva intervenció que Catalunya disposa d'un «fort lideratge» en el sector químic a través del primer polígon petroquímic del sud d'Europa, com és el de Tarragona, i d'una base industrial en els sectors metal·lúrgic i cimenteres que es poden convertir en grans demandants, així com la mobilitat en l'àrea metropolitana de Barcelona.

Mas ha reconegut, però, que Catalunya encara té algunes debilitats com la necessitat de desplegar més ràpidament les energies renovables i ha definit el projecte del Corredor com una «oportunitat única».

En el projecte es posarà en comú la informació i els anàlisis sobre l'hidrogen sobre la producció, transport, ús i emmagatzematge de l'hidrogen verd. La voluntat del projecte és assolir una producció de 250.000 tones anuals de productes derivats, com el metanol, l'amoníac o els combustibles sintètics el 2030 i la creació d'una xarxa de 20 hidrogeneres el 2025 amb l'objectiu d'arribar als 100 punts cinc anys més tard. Aquests punts podrien donar servei al transport terrestre, marítim i ferroviari.

Els representants dels quatre governs han ressaltat la importància de potenciar l'hidrogen verd en tota la seva cadena de valor i convertir el Corredor de l'Hidrògen de l'Ebre en un referent al sud d'Europa. En aquest sentit, al consellera basca, Arantxa Tàpia, s'ha referit més d'un cop en la necessitat d'establir una transformació transfronterera amb Nova Aquitània i Occitània. «Necessitem un hidrogen referent a Espanya i també referent a Europa», ha apuntat en la mateixa línia el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz.