El punt i a part musical de Segonamà

«Tot es va iniciar el 2011. Anàvem a l'institut i vam decidir trobar-nos els divendres a la tarda per fer música. Sense adonar-nos-en, vam començar a viure els millors dies de les nostres vides. Ens hem fet grans junts». Amb aquestes paraules arrencava la notícia del grup Segonamà en què anunciaven una última gira i la publicació del seu darrer senzill, No m'amago.

«Després de deu anys de gires i concerts i moltes experiències, hem decidit que la nostra etapa s'acaba aquí. Necessitem fer una aturada per reflexionar, descansar i alliberar la ment», explica Òscar Ruiz, cantant de la banda. L'Ignasi Mir, guitarrista, apunta també que aquesta decisió és fruit de l'evolució del grup: «Les nostres inquietuds han evolucionat molt en aquests anys. Vam començar amb una música mestissa i festiva, i ens hem anat transformant en un grup de música més urbana. Per tot plegat, sentim que ara necessitem fer una aturada».

Tot i així, els dos músics coincideixen en afirmar que no es pot parlar d'un adeu per sempre, sinó més aviat d'un punt i a part. «Tots els escenaris estan oberts, ara volem gaudir de la gira de comiat, sabent que tots aquests concerts seran els últims, i després ja ho veurem. Potser la gira mateixa ens ajuda a prendre la decisió», admet l'Òscar.

Aquesta gira té l'objectiu de revisitar els escenaris més destacats on la banda ha actuat durant la seva trajectòria, fent-la extensiva tant a Catalunya com al País Valencià. Quant al repertori, els Segonamà han fet una tria de cançons de tots els seus treballs: «Hi haurà les més memorables, les que la gent s'ha fet seves», assegura l'Òscar. El vocalista també explica que per a ells aquesta gira també ha suposat «un nou repte», derivat del fet que «hem agafat cançons que feia molt de temps que no tocàvem i les hem actualitzat cap al tipus de música que ens agrada ara».

Segonamà també ha estrenat un últim senzill, No m'amago, en què el grup torna als aires festius sense perdre la nova manera de fer, més moderna i urbana, del seu últim treball. «És un bon recordatori de qui som Segonamà i també una bona definició del nostre passat, present i futur», conclou l'Òscar.