La Generalitat estudia què fer amb el PDU de l'Alt Camp després del rebuig del territori

El Departament de Territori estudia què fer amb el Pla Director Urbanístic d'Activitat Econòmica de la Plana de l'Alt Camp després que en els darrers dies els ajuntaments de Valls i el Pla de Santa Maria n'hagin demanat la seva retirada, segons han indicat fonts de la conselleria. El PDU es va presentar el passat 31 de març i aleshores cap consistori s'hi va pronunciar en contra. Qui des del primer moment el va rebutjar és la Plataforma Territori Sostenible del Camp. En declaracions a l'ACN, un dels seus membres, Fermí Bernardo, ha apuntat que estan convençuts que la pressió feta en els darrers dies ha provocat el canvi d'opinió dels dos consistoris.

El PDU de la Plana de l'Alt Camp abasta 3.700 hectàrees dels termes municipals de Valls, el Pla de Santa Maria, Alió i Vila-rodona, de les quals el 52% es destinaran a sòls de protecció de valors ambientals i paisatgístics, mentre que unes 835 hectàrees seran per a ús econòmic. També es preveu la construcció d'una estació intermodal per a mercaderies i un parc fotovoltaic.

Arran de la negativa dels ajuntaments de Valls i el Pla de Santa Maria, el Departament estudia com enfoca el projecte i en els pròxims dies parlarà amb els diferents alcaldes de la zona. Amb tot, ja hi ha en marxa un procés participatiu obert a la ciutadania per recollir opinions, que ara cal decidir si es manté o es replanteja.

Canvi d'opinió

Tal com es recull en la memòria del PDU publicada per Territori, van ser precisament els ajuntaments de Valls i el Pla de Santa Maria els que van demanar al Departament formar part del pla urbanístic. Inicialment, el febrer del 2019, Territori apostava per una zona industrial concentrada als termes de Vila-rodona i Alió. Però després d'una carta dirigida a l'aleshores conseller Damià Calvet en la qual els alcaldes de Valls i el Pla reclamaven que se'ls inclogués en el projecte, Territori va modificar la idea inicial.

La missiva, de finals de juny del 2020, contenia el següent: «es planteja que Valls incorpori al PDU una àrea de 350 ha aproximadament, a l'est de l'actual zona industrial del municipi, a fi que s'hi estableixin les directrius sobre els futurs creixements que permetran consolidar, ampliar i potenciar el clúster d'activitat econòmica existent i alhora enfortir el pol econòmic a escala comarcal. Per la seva part, es planteja, al Pla de Santa Maria, la incorporació al PDU d'una àrea de 100 ha aproximadament, completant l'actual zona industrial del municipi pel seu extrem sud-est».

Tot i això, en els darrers dies l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha apuntat que els terrenys que correspondrien a Valls «no calen ni pel present ni pel futur més immediat». «Hem revisat el document final i la ciutat no té aquesta necessitat», ha argumentat, alhora que ha recordat que ja hi ha prevista una ampliació del polígon de 63 hectàrees d'acord amb l'Incasòl. A més, ha explicat que els quatre alcaldes implicats es van reunir i van «coincidir» que «cada municipi ha de decidir quin creixement industrial vol i tractar-ho individualment».

Per la seva banda l'alcalde del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, ha assumit que no s'han explicat bé de cara a la ciutadania i ha reconegut que ha rectificat. «Hi ha molta gent implicada i potser no ens vam adonar que hi havia molta afectació de cases i masies. Potser hem corregut una mica massa», ha comentat a l'ACN. Tot i això, ha destacat que si bé el PDU afecta 3.700 hectàrees, les destinades a sòl industrial són moltes menys. «Està mal explicat des del començament i per això hi ha hagut rebombori. Per un projecte d'aquestes dimensions cal saber l'opinió de la gent de la comarca, i em sap greu que hagi passat abans que es fessin reunions i s'hagin pogut presentar al·legacions», ha remarcat.

Moviment contrari i proposta de referèndum

Un cop el PDU de la Plana de l'Alt Camp es va presentar, diferents col·lectius de la comarca s'han organitzat per aturar-lo. Un dels que ha estat més actiu ha estat la Plataforma Territori Sostenible del Camp, que ja ha fet mobilitzacions a Vila-rodona i Valls. Un dels seus membres, Fermí Bernardo, ha apuntat que creuen que la seva pressió ha influït en el canvi de rumb dels consistoris. «Veïns de diferents zones de Valls on hi ha cases residencials també s'han mobilitzat perquè veuen perillar els seus habitatges. Havien fet una aposta per viure en un entorn rural i ara es troben en zona industrial», ha explicat Bernardo.

Alhora, ha criticat que els alcaldes «fa anys que s'estan reunint» per impulsar el PDU. «Quan veuen que el poble hi comença a estar en contra i s'acosten les eleccions municipals, de cop veuen que això és dolent», ha comentat, i ha reclamat «transparència» a les administracions i que escoltin la ciutadania. En aquesta línia, l'alcalde del Pla de Santa Maria, ha plantejat la celebració d'un referèndum: «si des de la Generalitat són capaços de fer unes votacions per si es volen uns Jocs Olímpics al Pirineu, també hem de poder fer una votació sobre si la gent vol això», ha manifestat. Alhora, ha valorat que a la comarca li cal ampliar els polígons industrials, «però no pot ser que l'Alt Camp carregui amb tota la zona industrial, les plaques solars i el pas de les línies elèctriques».

Aquesta acumulació d'elements tampoc és ben vista per l'entitat social. «Estem d'acord amb el creixement sostenible, però a vegades es converteix en un creixement depredador», ha concretat Bernardo. Des de la plataforma no veuen clar a què es destinarà tot el sòl industrial que es vol impulsar. «Diuen que Catalunya té dèficit de parcel·les de gran mida, de 50 o 100 hectàrees. IKEA a Valls té 10 hectàrees. Ara tenim feina perquè algú ocupi els espais de Nissan, que són parcel·les de 6 o 8 hectàrees. Què necessitem que requereixi 100 hectàrees? Diuen que hi ha demanda, però no concreten», ha reflexionat. De fet, en la seva opinió, «la gran pregunta» és, precisament, què es vol col·locar en aquest nou PDU.

Per altra banda, des de la Plataforma Territori Sostenible del Camp han criticat que amb el nou PDU es «destrossarà el plantejament i les inversions que s'han fet durant anys» a la zona. Bernardo es refereix a inversions en enoturisme o cases rurals que han fet particulars, o els programes impulsats per la mateixa Generalitat en cooperatives agrícoles, pagesia jove, promoció de la ruta del Cister o millora de les barraques de pedra seca. «És un contrasentit», ha defensat.

Estació intermodal

El PDU de la Plana de l'Alt Camp també preveu la construcció d'una estació ferroviària intermodal per a mercaderies. Tot i la negativa al projecte, els ajuntaments de Valls i el Pla de Santa Maria sí que veuen bé aquesta infraestructura. «La intermodal la veig bé, tenim un polígon al qual li hem de donar sortida», ha defensat Montserrat. En canvi, des de la plataforma la rebutgen. «En aquesta zona que no tenim un bon transport públic hi volen posar una estació de mercaderies que connectarà amb el Port de Tarragona. No ens quadra», ha finalitzat Bernardo.