Restaurats a Cambrils tres plànols originals del Celler

La Diputació de Tarragona ha lliurat aquest mes de maig a l'Ajuntament de Cambrils tres plànols originals de l'avui Celler de Cambrils, una vegada han finalitzat les tasques de restauració dels documents. Amb motiu dels treballs de catalogació de Bé Cultural d'Interès Local de l'edifici finalitzades amb èxit el 2017, es van localitzar aquests plànols al magatzem del mateix celler on romanien en una situació deplorable.

Pel seu interès històric i amb el vistiplau de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, que aleshores era la propietària, els plànols van ser incorporats al llibre de registre del Museu d'Història de Cambrils amb els números 5696, 5697 i 5698. Els dos primers són signats per l'arquitecte Bernardí Martorell Puig i van ser aixecats cap al 1920. El tercer és posterior i per ara es desconeix l'autoria, tot i que probablement seria del també arquitecte Antoni Pujol i Sevil.

Davant l'estat de conservació dels plànols, es va procedir immediatament des del Museu d'Història de Cambrils a sol·licitar la intervenció urgent de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona, que va autoritzar l'inici dels treballs especialitzats de restauració a la seu de Tortosa de l'esmentada unitat. Els criteris per dur a terme la restauració es fonamentaren en la mínima intervenció, tot respectant al màxim la singularitat i la història de cada plànol i dels seus elements originals.

Els plànols de l'antic celler de la Cooperativa Agrícola de Cambrils van ser elaborats sobre l'any 1920 per l'arquitecte gaudinista Bernardí Martorell. El suport dels dibuixos és tela de plànol, material molt utilitzat, a partir de l'any 1850 fins al 1950, per l'elaboració de plànols i mapes. Són teles molt fines de cotó que es feien transparents mitjançant l'aplicació d'un aprest orgànic (midó, generalment) i un posterior premsat en calent. Aquest aprest les fa extremadament sensibles a la humitat.

Els dibuixos i les anotacions estant realitzades amb tintes negres cal·ligràfiques, possiblement sigui tinta xinesa a base de negre de fum i tinta aràbiga. L'estat de conservació dels plànols era deficient a causa d'haver patit un accident que va trencar els vidres i una fuita d'aigua que els va mullar. L'excés d'humitat va desencadenar nous factors de degradació que van provocar greus alteracions físiques i químiques als plànols, quasi acabant amb la seva integritat.

Les intervencions principals de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals van consistir a separar els plànols dels vidres, realitzar una neteja a fons i consolidació dels suports. Part de la tinta va quedar adherida irreversiblement als vidres, però, tot i això els plànols continuaven sent llegibles. També es van dissenyar unes carpetes de conservació amb passe-partout, finestra que evita el contacte amb qualsevol superfície a la qual s'hi pugui tornar a adherir.

De fet, durant el procés de restauració d'aquests plànols, l'Ajuntament de Cambrils i la Cooperativa Agrícola de Cambrils van acordar la venda del celler cooperatiu al municipi al 2020 i la compra per part de l'ens municipal al 2021 de tota la col·lecció museística de l'antic Museu Agrícola de Cambrils. Dins d'aquest fons, s'hi incloïen doncs aquests tres plànols que han tornat a Cambrils, sent ja propietat de l'Ajuntament, que els manté al llibre de registre del Museu d'Història, però els ha dipositat a l'Arxiu Municipal a causa de les condicions especials de conservació que precisen.