Agents socials i econòmics rebutgen el PDUAE de l'Alt Camp

Activistes, viticultors, pagesos i empresaris de turisme rural de l'Alt Camp mantenen la seva oposició al Pla Director Urbanístic d'Activitat Econòmica (PDUAE) de la Plana, tot i que els Ajuntaments de Valls i El Pla de Santa Maria hagin anunciat que no volen el projecte. Els agents socials i econòmics de la comarca consideren que el PDUAE suposarà un empobriment de la zona i denuncien que les hectàrees projectades de sol industrial són innecessàries. «Volem evitar convertir l'Alt Camp en una segona Zona Franca», sosté a l'ACN Maria Santiago, membre de la Plataforma Territori Sostenible del Camp. En paral·lel, els veïns del barri de Baiona de Valls desconfien que el projecte estigui enterrat i volen que el Govern el descarti definitivament.

Santiago regenta una cooperativa de serveis turístics que ofereix visites guiades que posen en valor el producte de proximitat i el patrimoni arquitectònic i cultural de l'Alt Camp. Si el PDUAE tira endavant, tant ella com els viticultors de la zona, amb la DO Tarragona al capdavant, veuen perillar el seu negoci i l'entorn en el qual viuen. «És una primera fase per reconvertir una comarca agrícola que té una part industrial i que està en equilibri, amb una segona Zona Franca o potser més gran», lamenta. Comparteix opinió el president de la DO, Vicenç Ferré, que creu que el projecte perjudicarà l'aposta del territori per l'enoturisme.

«Quatre de cada deu naus i solars industrials de l'Alt Camp estan buits o abandonats, sense edificar o amb naus mig derruïdes, i ens diuen que necessitem centenars de naus de 500.000 m2 o 1.000.000 m2 perquè això serà l'or del moro de la logística que ens salvarà; en canvi, només generarà riquesa per uns quants especuladors i agents de l'energia», argumenta el portaveu de la Plataforma Territori Sostenible del Camp, Fermi Bernardo. A més, assegura que el PDUAE contempla parcs fotovoltaics que produiran més energia de la que necessita la comarca i, que això, derivarà a noves línies d'alta tensió (MAT) que trinxaran encara més el territori.

De fet, l'activista explica que el PDUAE projecta, inicialment, més de 400 hectàrees d'energia fotovoltaica i que, amb els deu molins que ja hi ha en funcionament a l'Alt Camp, la comarca tindria una capacitat de producció d'entre 600 i 700 megawatts. «Una central nuclear en produeix entre 900 i 1.000, això suposaria que es produirien dos terços d'una nuclear», subratlla. «Ara, vivim en una comarca amb camps, conreus i ruta del Cister. Qui voldria anar a viure en una zona amb grans naus industrials, mars fotovoltaics, torres d'alta tensió i molins a l'horitzó? Això l'únic que farà és empobrir la comarca i enriquir a molt pocs», remarca Bernardo.

Per aquest motiu, des de la plataforma reclamen un canvi en la legislació que permeti la protecció dels espais agraris. Segons els activistes, s'haurien de modificar els POUM dels municipis afectats -Alió i Vila-rodona-, i el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat fa més de deu anys, el qual contempla polígons industrials de grans dimensions com el que s'ha projectat a l'Alt Camp. «Caldria una un pla especial de protecció pels camps agrícoles, el problema és la falta de voluntat», afegeix Bernardo.

En la mateixa línia s'han manifestat des d'Unió de Pagesos, que consideren que el PDUAE és un projecte «depredador» de sol agrari que suposarà la pèrdua de la producció agrària i de la biodiversitat de la comarca. El sindicat també denuncia l'especulació i l'increment del preu dels terrenys davant la implantació de parcs d'energies renovables. Davant d'això, pronostiquen que el pla director provocarà que moltes explotacions familiars desapareguin. «Els grans polígons no tenen sentit, les energies renovables no s'ubiquen on haurien d'anar perquè es respecti l'espai agrari», lamenta Pere Guinovart, coordinador territorial al Camp de Tarragona. L'agricultor carrega contra les administracions i es pregunta: «quina política fem: una de liberal per destruir-ho tot o una pensant en el país i en equilibrar el territori?».

Pèrdua de les barraques de pedra seca

Una altra de les preocupacions dels activistes i empresaris és la desaparició de les barraques de pedra seca. A Vila-rodona, per exemple, el pla urbanístic en posa 58 en perill. Entre elles hi ha previst enderrocar una construcció amb sis estances que és «única» a Catalunya. «Les de Vila-rodona són excepcionals perquè són de volta de canó», indica Santiago. Per tot plegat, reclama que es preservi el llegat d'aquestes construccions així com el paisatge de la Plana de Secà.» Són un llegat que explica una part de la nostra història, que té una connexió directa amb els nostres avis i d'on venim. La nostra responsabilitat és conservar aquesta memòria», expressa.

Els veïns de Baiona, intranquils

Per la seva banda, els membres de l'Associació de Veïns i Propietaris del barri de Baiona de Valls, inicialment afectats pel PDUAE, defensen que volen continuar vivint a les seves propietats i assenyalen que s'ha de treballar per un creixement «sostenible». «No volem entrar en la dinàmica de si ens expropien. Si ho fan, que sigui perquè hi ha un bé comú per sobre dels individuals, però en aquest cas no està justificat. No pots dir que faràs un polígon logístic de moltes hectàrees i això et convertirà en un polígon logístic. Aquest model fracassat és el que no hauríem d'acceptar dialogar», sosté Josep Maria Pallàs, secretari de l'entitat veïnal.

Malgrat que l'alcaldessa Dolors Farré va anunciar que es retiraven del projecte, els veïns com els membres de la Plataforma Territori Sostenible del Camp es mostren intranquils davant la possibilitat que es pugui reactivar més endavant, un cop se celebrin les eleccions municipals. «Segurament no estarà mort i enterrat fins que ho digui la Generalitat. Ara la batalla és contra el Govern», diu Francisco Porras, president de l'associació. Tots els agents socials i econòmics coincideixen a reclamar que cal més transparència, un debat més profund i participació ciutadana a l'hora de tramitar projectes com el PDUAE.