Descobreixen la ciutat ibera més important de l'antiga Cessetània a Valls

Arqueòlegs de la Universitat de Barcelonahan posat al descobert el que podria ser una de les ciutats iberes més importants de Catalunya i la més gran de les comarques de Tarragona, territori conegut antigament pels ibers com la «Cessetània». Els treballs arqueològics s'han realitzat a la zona dels antics Molls de l'Estació de Valls.

Tot i que els treballs arqueològics es van iniciar el 2013, les intervencions més recents -en especial la realitzada el novembre de 2021 com també la del passat mes de maig-, han tret a la llum part de l'antiga muralla de la ciutat, una llarga bateria de cases adossades, un carrer de més de 5 metres d'ample i un altre barri de cases al sud.

Els resultats confirmen l'existència d'una ciutat de grans dimensions. Els arqueòlegs només han obert una àrea de 1.200 m2, però en aquest espai ja s'han trobat nombroses restes. D'aquesta manera, ara s'ha posat al descobert una muralla d'uns 8 metres d'amplada, la qual, sumada al fossat de 14 metres d'ample i 4 metres de profunditat que ja es va detectar en les primeres intervencions, confirmarien l'existència de l'imponent sistema defensiu. En concret, es treballa amb la hipòtesis que el fossat i la muralla s'estenien centenars de metres d'est a oest per tancar l'accés a la ciutat pel seu extrem nord, entre els barrancs del Catllar i del Titit.

Aquestes restes, sumades a les diferents troballes que han anat apareixent en aquesta zona de Valls des de finals del segle XIX fins a l'actualitat, comencen a dibuixar el mapa del que va ser l'antiga ciutat. En concret, l'assentament podria abastar des dels Molls de l'Estació fins a la zona esportiva i el barri del Vilar, 60.000 m2 que podrien haver acollit uns 5.000 habitants i que convertirien el jaciment arqueològic iber del Vilar en el més important de la demarcació de Tarragona i dels més grans de Catalunya, després d'Ullastret i Burriac. Les dimensions, ubicació geogràfica i la destrucció violenta que hauria patit a finals del segle III aC la converteixen en una ferma candidata per ser l'antiga ciutat de Kissa o Cissis.

Gran interès científic

El descobriment a més pot tenir una gran rellevància en la investigació de la cultura ibera a Catalunya. En aquest sentit, el sistema defensiu i la configuració urbana del jaciment del Vilar són similars als identificats a la ciutat ibera de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), situada a 30 km de Valls. Per als investigadors això esdevindria una prova més de què els diferents grups ibers haurien desenvolupat sistemes d'organització social basats en l'existència d'estats.

Els treballs de recerca permeten aproximar-nos al moment d'abandonament de la ciutat. Les prospeccions arqueològiques realitzades al voltant de Valls, en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, van recuperar monedes cartagineses, de la ciutat grega de Massàlia i projectils de fona, unes restes que ja suggerien la presència militar púnica en el 218 aC. Tot apunta que la ciutat ibera del Vilar va ser arrasada de manera violenta a finals del segle III aC, presumiblement a inicis de la Segona Guerra Púnica, un conflicte que enfrontà romans i cartaginesos pel control del Mediterrani i que també va arribar a Catalunya. Així, al jaciment iber de Valls s'han trobat cremats i endurits sostres i tovots (amb els que es construïen les parets de les cases) i diferents nivells de cendres que confirmen el grau de foc i destrucció que va patir la ciutat i els seus antics habitants.

A més, s'han identificat projectils de pedra que els atacants llançaren contra la ciutat. En concret, es tracta de projectils de balista, màquines de grans dimensions que s'haurien utilitzat durant el setge i que, a inicis de la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica, només tenien les tropes cartagineses. Per aquest motiu, els investigadors contemplen que molt probablement la ciutat va ser destruïda al voltant de l'any 218 aC per l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Tot i que s'han trobat projectils similars en altres excavacions, els del Vilar serien els primers que els arqueòlegs identifiquen en un context estratigràfic de destrucció ben datat.

En les mateixes excavacions de maig, també s'han excavat dues cases, cremades i destruïdes durant l'atac. Sota aquestes restes, els arqueòlegs han localitzat 26 àmfores iberes, púniques i de la península Itàlica, sota fragments de parets, teulades i bigues de fusta cremades.

Els treballs van a càrrec del Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució social (GRAPCE) de la UB, en concret de l'equip PRÒMAC, que estudia la Protohistòria, el Mediterrani Antic i les Colonitzacions.

Avui, l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i el vicedegà de Recerca de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, Jaume Buixeda, acompanyats per Sònia Roca, regidora d'Urbanisme i Patrimoni, i Jaume Noguera, un dels directors de la intervenció arqueològica, han signat el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i la UB per continuar amb els treballs d'investigació.