«La Pineda serà una de les destinacions més rellevants de Catalunya»

—Aquest estiu serà, definitivament, el de la tornada a la normalitat a la Pineda? Què ens diuen les previsions?

—Penso que els sectors de l'hostaleria i l'hoteleria estan molt satisfets perquè s'han superat les expectatives. Teníem dubtes, perquè tot i que hem recuperat la normalitat, nosaltres som un destí que pot notar els efectes del conflicte d'Ucraïna, ja que som una destinació del turisme rus, el qual generava riquesa i era molt apreciat, perquè consumia cultura, comerç, etc. Ara, per raons geopolítiques, tot això s'ha estroncat, i enmig d'aquesta complexitat, on també hi ha el Brexit i la sortida de la pandèmia, ens hem hagut de reformular. Però estem molt satisfets, perquè encara que els reptes eren altíssims, ens estem aproximant a dades del 2019. Penso que l'hostaleria està en un moment bo, els caps de setmana els restaurants estan pleníssims (tot i el hàndicap de trobar personal) i crec que és el sector que, des del moment que s'han eliminat les restriccions, ha superat millor la pandèmia. Els clients tenien ganes de retrobar-se amb els bars i restaurants.

—A la Pineda, aquest estiu havia de ser el de la renovació de les guinguetes de la platja, però el projecte s'està alentint.

—Quan arrenques qualsevol projecte, assumeixes riscos. Nosaltres hem tingut la voluntat de transformar el principal atractiu turístic de la Pineda, que és la platja, amb nous equipaments. D'una banda, amb guinguetes privades de restauració que fomentin la bona gastronomia i l'arquitectura de qualitat, i de l'altra amb nous equipaments que venen per part de l'Ajuntament, amb una inversió d'un milió d'euros. Però ens hem trobat que a causa de la conjuntura actual, hi ha hagut una trencadissa en la cadena de subministraments i, per tant, els processos han anat més lents del previst. Això vol dir que enguany segurament no ho veurem tot finalitzat, però estic segur que la temporada que ve ens trobarem amb una transformació impressionant dels serveis, que acabaran posicionant la nostra platja com un litoral d'alta qualitat.

—Tot plegat forma part d'un ambiciós projecte de transformació del litoral de la Pineda. Com serà tot aquest frontal marítim que es preveu remodelar i quan serà una realitat?

—Aquesta transformació té diversos vessants. Un és el que hem començat aquest estiu, i que veurem amb plenitud l'estiu que ve. Implica tots els serveis de platja, les noves guinguetes, llocs de socorrisme, passeres i equipaments familiars. Un segon vessant és la transformació del propi passeig amb una inversió d'entre set i vuit milions d'euros, que suposarà la transformació i recuperació paisatgística del frontal marítim. Estem parlant d'un projecte d'una audàcia urbanística que agradarà moltíssim. Si tot va bé, tot plegat s'hauria de licitar l'any que ve.

—També hi haurà nous equipaments esportius?

—Sí, amb una inversió d'1,3 milions d'euros, volem que des de la platja dels Prats fins pràcticament el restaurant El Dorado hi hagi equipaments on fer cardio, bici, peses, etc. Tot això s'està treballant, de manera que en els pròxims anys la Pineda es transformarà de manera importantíssima, posicionant-la com una de les destinacions més rellevants de Catalunya. No hi haurà cap espai al litoral com el que ha dissenyat Vila-seca. Serem un referent, perquè és d'una potència, un cost i una ambició importantíssims. Després, amb el Port de Tarragona també estem treballant en el projecte Cal·lípolis Next Generation, del qual segur que tothom n'ha sentit a parlar. Tindrem un contradic d'ús social que incorporarà piscines marines, passejos, zones escultòriques i una zona de mirador. També hi ha la reconversió de tota la Xarxa Natura 2000, un projecte mediambiental de primer ordre a Catalunya que comportarà una inversió de quatre milions d'euros. A més, la voluntat de l'Ajuntament i el Port és fer un centre d'interpretació ecohistòric, una proposta molt singular perquè no s'ha fet mai: existeixen els centres d'interpretació mediambiental i els centres i museus històrics, però no un espai com el nostre, on convergiran el patrimoni històric de les runes de Cal·lípolis, amb la Xarxa Natura.

—Una altra qüestió important són els problemes amb la sorra, que cada any s'ha de reposar.

—Estem desenvolupant un projecte, juntament amb el Port, per trobar la manera que la platja s'estabilitzi a través d'elements que quedin molt ben integrats, que siguin amables des del punt de vista urbà, que tinguin diversos usos i que garanteixin que la platja podrà resistir els embats del canvi climàtic i dels desplaçaments de sorra.

—Tot això que ens ha descrit fins ara, quan serà una realitat?

—Hi ha coses que no depenen de nosaltres, perquè han de seguir unes tramitacions. Però jo penso que en un període curt, de 3 o 4 anys, ja en veurem una gran part. I la resta, ha de seguir un procés que pot durar de 5 a 8 anys.

—Quina posició aspira ocupar la Pineda, dins de la marca Costa Daurada?

—Nosaltres en volem ser una part més, conscients que hem d'anar tots plegats. A la vegada, ens presentem com una destinació diversa, multisensorial, amb un mosaic d'ofertes. Aspirem a ser un destí singular pel nostre respecte al medi ambient, però també un destí familiar i de molt valor afegit, de gran qualitat. Sabem que és complicat, però tenim els elements per aconseguir-ho. Hi ha projectes com la nova terminal de creuers, juntament amb el contradic d'ús social, la Xarxa Natura 2000 (que seran gairebé 40 hectàrees visitables de zona verda protegida), les runes de Cal·lípolis, el Centre d'interpretació, el nou frontal marítim, i el projecte d'Aquopolis (a finals d'any començarem a licitar les consultories). Això, juntament amb la Séquia Major i una oferta hotelera de 4 i 5 estrelles molt consolidada, ens ofereix l'oportunitat de generar un microespai amb singularitat pròpia a dins de la Costa Daurada. Tot i que, insisteixo, la nostra voluntat és la de sumar.

—El servei de bus urbà ja està completament implementat i amb la nova targeta VilaCard, a més, els vila-secans tenen el transport gratuït. Estan notant un major desplaçament entre nuclis?

—Sí, l'ús del transport públic s'ha disparat, fins al punt que hem arribat a témer morir d'èxit. Penso que oferir el transport de manera gratuïta ha sigut una decisió molt bona, i de fet les targetes VilaCard s'han popularitzat moltíssim. Aquest ha estat un projecte audaç i molt ben rebut per part de la població. I això és justament el que volíem: generar una eina que alimentés el sentiment de pertinença i, a la vegada, afavorís l'ús dels serveis, sobretot la mobilitat.

—I de cara al setembre, què tindrà sobre la taula l'alcalde de Vila-seca?

—De cara a finals d'any caldrà començar a licitar moltes obres compromeses durant aquest any i l'anterior mandat. S'iniciarà per fi la tan anhelada transformació de l'Estadi municipal. De moment, aquest estiu ja es canviarà la gespa amb una inversió de 350.000 euros, i d'aquí a finals d'any es licitarà un import de 2 milions d'euros per a demolicions i la reconversió de la zona d'en Dolça en circuits ciclables. A partir d'aquí, començarem a desenvolupar un projecte que serà transformador i dotarà al municipi d'uns equipaments esportius que seran referents al Camp de Tarragona. Avui ja en tenim de bons, però hi ha àmbits on cal millorar, com per exemple en atletisme i futbol. L'estadi nou es farà amb una visió no ja del segle XXI, sinó del segle XXII, amb un concepte de ciutat esportiva on s'integraran l'atletisme, el futbol, el tenis, el pàdel, el fitness, etc. I tot, amb una visió de parc de ciutat. Però, a més d'aquest, no hem d'oblidar altres projectes importants, com la transformació de l'estació urbana de Vila-seca, l'estació intermodal de la Plana, que ha de posicionar Vila-seca i el Camp de Tarragona com un node de distribució de trànsit i comunicacions, els vials de la Plana i la seva connectivitat amb Vila-seca, les pistes de pàdel de la Pineda i un reguitzell de projectes més que anirem treballant. Per feina no serà.