«Vull compartir experiències i oferir recursos per ajudar gent autista»

Anàlisi de psicòlegs especialistes, testimonis en primera persona, reportatges publicats en mitjans de comunicació o recursos d'orientació laboral conformen el blog d'internet liderat per Elisenda Pascual, diagnosticada amb TEA –Trastorn de l'Espectre Autista– als 48 anys i sòcia i col·laboradora habitual d'Aspercamp, l'associació d'Asperger i TEA del Camp de Tarragona. El blog (https://sisocautista.blogspot.com), anomenat Sí, soy autista, és un projecte en el qual col·laboren diferents persones i neix gràcies a Aspercamp, segons explica Pascual: «Les activitats organitzades per l'entitat em van permetre conèixer persones molt interessants que m'han ajudat a tirar endavant el projecte».

Pascual, graduada en Psicologia i Psicopedagogia, va ser diagnosticada amb TEA als 48 anys. El TEA, segons explica la directora d'Aspercamp, Laura Recha, té tres nivells, però el més conegut socialment sempre ha estat el més alt, el tercer, la qual cosa provocava dificultats a l'hora de realitzar el diagnòstic als del primer nivell, on es trobarien les persones amb Asperger. Pascual, en el seu cas, va rebre el diagnòstic per la psiquiatra de feia més d'una dècada del seu fill, també amb TEA. «Avui dia, hi ha molts estereotips equivocats de l'autisme i encara molts psicòlegs no saben detectar-lo ni com se'ns ha d'ajudar. Per això, entitats com Aspercamp són necessàries, perquè donen visibilitat i atenen les famílies», expressa Pascual.

El blog és un projecte cooperatiu on Pascual fa difusió del testimoni de diverses persones i professionals. Un dels recursos que ofereix és l'orientació laboral, ja que ella mateixa, durant la seva vida, ha tingut dificultats en aquest sentit per la seva condició. «L'etapa laboral és una lluita constant. Sempre estàs intentant que tot funcioni, treballes millor que ningú, però no acabes d'encaixar», comenta. «Les persones amb TEA, a nivell educatiu i laboral acostumen a tenir la sensació de rebuig», afegeix Recha.

El rebuig i les ganes d'encaixar en la societat provoquen el masking, que suposa fingir per adaptar-se a l'entorn. «L'emmascarament durant molt temps té efectes negatius en la salut mental i pot provocar ansietat o depressió», apunta la directora d'Aspercamp. En el cas de Pascual, l'angoixa per no trobar el seu lloc dins de la societat va derivar en una malaltia degenerativa de l'esquena. «Durant la meva vida he sentit la frustració d'intentar-ho una vegada darrere l'altra i no sortir-me'n», relata Pascual, qui ha arribat a treballar en 30 empreses diferents.

Alhora, Recha insisteix que aquesta situació no significa que les persones amb TEA no vulguin socialitzar: «Volen estar amb gent, però el contacte social que reben no és el que necessiten perquè senten que no poden comportar-se com són ells mateixos. Aleshores han de fer un sobreesforç». Per aquest motiu, des d'Aspercamp, entitat que atén 420 nuclis familiars, asseguren que la integració social de persones amb TEA també s'ha de tenir en compte pels neurotípics –persones sense la condició–.

La mateixa Recha agraeix el blog de Pascual i recomana també el de Carles Vallvè (https://blog.socasperger.cat), qui també va ser diagnosticat amb TEA i ha fet alguna xerrada per a Aspercamp. Al seu torn, Pascual defineix el seu blog com un espai «d'humanitat compartida». «Quan et passa alguna cosa i no veus ningú més amb el mateix problema, et sents estrany o, fins i tot, espatllat, però quan descobreixes altra gent com tu, desapareixen la sensació d'aïllament i la soledat», expressa.

El treball d'Aspercamp

Paral·lelament al blog de Pascual, Aspercamp també dona visibilitat de múltiples maneres a la realitat que viu la gent amb TEA. Un dels recursos per aconseguir aquest objectiu és el pòdcast Una manera diferente de ver el mundo, on es tracten temes com l'alimentació, la hipersensibilitat o la rebuda del diagnòstic, entre altres, i participen psicòlegs, familiars de gent amb TEA i adults diagnosticats amb TEA, ja que, segons apunta Recha, des de la fundació de l'entitat, fa més d'una dècada, ha anat creixent progressivament el nombre d'adults. «Molta gent associa l'Asperger a la infància i a l'adolescència i no tenen en compte que també és present en l'edat adulta», expressa.

De moment, s'han publicat sis episodis, d'una durada aproximada de 20 minuts cadascun, i la intenció és fer-ne 12. Un dels propòsits dels pòdcasts és conscienciar a les persones sense familiars amb TEA perquè coneguin què suposa tenir aquesta condició. El projecte va començar estant subvencionat per Ford Tarraco Center i, els últims capítols, ho ha estat per Obra Social la Caixa.

Aspercamp també duu a terme altres activitats per ajudar gent amb TEA, com Emplea't, un programa que, amb la col·laboració de l'Ajuntament i el Port de Tarragona, pretén fomentar la seva inserció al món laboral. D'altra banda, Recha assegura que, amb els departaments territorials de Salut, Ensenyament i Drets Socials, Aspercamp ha organitzat el pròxim 4 d'octubre una formació en línia –la qual es podrà veure repetida posteriorment– dirigida als professionals de les branques esmentades per explicar com atendre les persones amb TEA correctament. «Estan agafant consciència que hi ha un percentatge molt gran de població amb la condició i hi ha coses a millorar», assenyala Recha.