AVT i l'Asociación 11-M no recorreran la sentència pels atemptats del 17-A
Aquesta només condemna tres persones per integrar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista que els va perpetrar, però no pels 16 assassinats que va cometre
Dues associacions de víctimes, l'AVT i l'Associación 11-M Afectados del Terrorismo, han declinat recórrer davant el Tribunal Suprem la sentència que va condemnar tres implicats als atemptats del 17 d'agost del 2017 a Catalunya per integrar o col·laborar amb la cèl·lula gihadista que els va perpetrar, però no pels 16 assassinats que va cometre.
La dificultat de rebatre els arguments de l'Audiència Nacional i l'amenaça d'una condemna a costes han fet que almenys aquestes dues associacions, entre totes les acusacions personades per aquests atemptats comesos fa gairebé cinc anys, hagin decidit llençar la tovallola en la lluita judicial perquè dos dels acusats, Driss Oukabir i Mohammad Houli, fossin condemnats també com a coautors d'aquests assassinats, segons han assenyalat els seus advocats a Efe.
Una tesi que porten defensant des del principi i que l'Audiència Nacional va tornar a tancar la porta fa tot just unes setmanes, quan la Sala d'Apel·lació va confirmar substancialment la sentència, encara que va rebaixar deu anys les penes a aquests dos principals acusats, que van quedar en 43 i 36 anys de presó, per una qüestió tècnica.
Ells van ser sentenciats per pertànyer a la cèl·lula que va perpetrar els atemptats, a més d'altres delictes com a dipòsit i fabricació de substància o aparells explosius de caràcter terrorista o lesions per imprudència. També hi va haver un tercer, Said Ben Iazza, condemnat si escau per col·laboració amb organització terrorista en haver prestat la seva documentació i una furgoneta per comprar i transportar artefactes explosius.
La resta de membres de la cèl·lula, un grup de joves -alguns germans entre si- d'origen magribí que havien crescut a Ripoll, van ser abatuts per la policia després dels atemptats que es van cobrar la vida de 16 persones i van deixar ferides a 140 l'estiu del 2017.
Va passar la tarda del 17 d'agost, quan Younes Abouyaaqoub va envestir amb una furgoneta -llogada a nom de Driss Oukabir- desenes de persones en plena Rambla de Barcelona. Aquella nit, cinc membres més de la cèl·lula es van dirigir al passeig marítim de Cambrils, on van perpetrar el segon atac.
Un argument insavable davant el Suprem
Com va fer el tribunal que va jutjar els acusats, la Sala d'Apel·lació va rebutjar la sentència la petició d'aquestes associacions -també formulada per altres acusacions- de condemnar els dos principals acusats pels assassinats.
Els magistrats van concloure que cap dels dos coneixia «la intenció d'atemptar i efectiva execució d'atemptats a la Rambla de Barcelona i al Passeig Marítim de Cambrils», que es van improvisar després de l'explosió un dia abans dels atemptats del xalet que la cèl·lula tenia a Alcanar, on van morir diversos dels seus integrants, inclòs el seu líder, que va ser iman de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty.
«No es pot confondre la responsabilitat penal que suposa la pertinença a l'organització criminal amb l'exigible per la comissió dels diferents delictes que puguin arribar a executar-se en si», indicava la sentència.
Per a les dues associacions és insalvable el pronunciament de la Sala d'Apel·lació en un recurs de cassació davant el Suprem i per això han optat per ni tan sols intentar-ho, sospesant també les costes judicials que pot comportar aquest tipus de recursos de no guanyar-los.
Es podia haver previngut la venda de precursors d'explosius?
Altres víctimes, no obstant, sí que optaran per acudir a l'alt tribunal, com és el cas de l'acusació exercida per la família del nen de 3 anys que va morir a la Rambla, segons informen fonts jurídiques.
Els pares del menor seguiran batallant davant de la Justícia perquè es declari la responsabilitat civil de l'Estat «per la seva inexcusable negligència greu en no haver adoptat les cauteles necessàries per prevenir la venda dels explosius amb què es pretenia causar una massacre».
Una sol·licitud que, encara que «humanament comprensible», va ser igualment rebutjada per l'Audiència Nacional perquè, en considerar que no es podia exigir responsabilitat civil als acusats Driss Oukabir i Mohamed Houli, va sentenciar que tampoc no es podia pronunciar sobre la sol·licitada respecte a l'Estat, que seria subsidiària de l'anterior.
Les defenses segueixen intentant-ho
Els que sí que ja han anunciat recurs de cassació davant el Tribunal Suprem són les defenses dels tres condemnats, segons les fonts consultades per Efe.
Els advocats d'Oukabir i Houli ja van intentar sense èxit que l'Audiència Nacional anul·lés el procediment perquè considera que es van vulnerar els seus drets durant la seva detenció, en base a la doctrina Atristain, en què el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Espanya per no permetre a l'etarra Xabier Atristain triar advocat quan va ser detingut el 2010 en règim d'incomunicació.
Una vulneració que tornaran a adduir davant del Suprem, segons les fonts.