Cambrils commemorarà el 5è aniversari del 17A dijous davant el Memorial per la Pau

Barcelona commemorarà aquest dimecres el cinquè aniversari dels atemptats del 17 d'agost del 2017 amb un acte institucional amb una ofrena floral i el Cant dels Ocells, així com amb homenatges i protestes de signe contraposat, mentre les víctimas segueixen denunciant l'abandonament.

L'acte institucional, convocat per l'Ajuntament de Barcelona, estarà presentat per l'escriptora i poeta Fàtima Saheb i comptarà amb la participació de la coral simfònica VOZES, mentre que els familiars de les víctimes i les autoritats faran una ofrena foral al costat del memorial instal·lat al Pla de l'Ós de la Rambla, al costat del mosaic de Joan Miró.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encapçalarà la comitiva de l'ajuntament, en un acte en què hi haurà representants de totes les institucions i dels grups polítics.

Després que la coral simfònica VOZES interpreti dues peces musicals, l'acte es tancarà amb un minut de silenci i amb l'ofrena floral, tant per part de les víctimes i dels familiars com de les autoritats assistents, mentre s'interpreta en directe el Cant dels Ocells, l'oficiós himne a la pau de Pau Casals.

A més, com cada any, l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), la Plataforma 17A i Politeia es van desmarcar de l'acte institucional i van convocar un homenatge a les víctimas a les 11.30 hores a la Rambla de Canaletes.

També aquest any la plataforma ciutadana «17A exigim responsabilitats», de l'entorn independentista, ha convocat una protesta a les 12.00 hores davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona, on amb diferents lemes denuncien: «Estat espanyol i CNI, responsables», «Generalitat, inoperant», «Ja n'hi ha prou d'impunitat».

A Cambrils, el record a les víctimes es durà a terme dijous davant el Memorial per la Pau, just al punt on la matinada del 18 d'agost del 2017 es va perpetrar l'atac que va acabar amb un mort, set ferits i cinc terroristes abatuts, poques hores després de l'atemptat de la Rambla de Barcelona.

La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha denunciat l'abandonament al què estan sotmeses les víctimes del 17A per la desatenció de les administracions i la revictimització a a que es veuen abocades moltes.

Cinc anys del 17A

Younes Abouyaaqoub, un jove de 22 anys i veí de Ripoll (Girona), va ser qui va causar el terror a Barcelona quan cap a les cinc de la tarda del 17 d'agost del 2017 va envestir amb una furgoneta desenes de persones que passejaven per la Rambla, en un recorregut de 650 metres entre plaça de Catalunya i el mosaic de Miró davant del Liceu, en què va matar 13 persones i va lesionar més d'un centenar, una de les quals va morir setmanes després a l'hospital.

El jove terrorista va abandonar la furgoneta, va fugir a peu pel mercat de la Boqueria i va creuar caminant Barcelona fins a la zona universitària, on a les 18.15 hores va abordar un jove que aparcaria el cotxe, el va matar a punyalades, el va col·locar als seients del darrere i va aconseguir escapar-se d'un control dels Mossos a la sortida de la capital catalana per la Diagonal.

Posteriorment, cap a les tres de la matinada, cinc terroristes van atropellar amb un turisme diverses persones a Cambrils -causant un mort i mitja desena de ferits- i van emprendre una fuita a peu pel passeig marítim, mostrant armilles amb explosius que van resultar ser simulats, fins que van ser abatuts, quatre per un mateix mosso.

Després de quatre dies de fuga, els Mossos van localitzar finalment, gràcies a la col·laboració ciutadana, Abuyaaqoub amagat en una vinya de Subirats (Barcelona) i el van abatre quan cridava «Al·là és gran» i s'obria la camisa per mostrar un cinturó que semblava portar càrregues explosives, encara que va resultar ser fals.

Els terroristes havien hagut d'improvisar i actuar a la desesperada després de l'explosió, la nit abans, de la casa d'Alcanar on preparaven explosius, on va morir l'imant Abdelbaki Es Satty, que havia captat i radicalitzat els membres de la cèl·lula.

La sentència

L'Audiència Nacional va ratificar el mes de juliol passat els aspectes més rellevants de la sentència en què l'any passat va condemnar tres supervivents de la cèl·lula i en què va admetre que les víctimes han estat «les grans oblidades» durant la instrucció d'aquesta causa.

Després d'una petita reducció de les condemnes inicials per una qüestió tècnica, l'Audiència ha imposat finalment 43 anys de presó a Mohammad Houli, que va resultar ferit a l'explosió a Alcanar; 36 anys a Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de la Rambla; i vuit anys a Said Ben Iazza per col·laboració ja que va prestar la seva documentació i una furgoneta per comprar i transportar explosius.

A Houli i Oukabir l'Audiència no els ha condemnat com a coautors dels 16 assassinats comesos per la resta de la cèl·lula terrorista, com demanaven les acusacions, perquè considera que no en van tenir coneixement ni van participar en les accions terroristes.

Un cop la sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional va ratificar el juliol passat els aspectes fonamentals de la condemna, dues associacions de víctimes, l'AVT i l'Associació 11-M Afectats del Terrorisme, han declinat recórrer davant del Suprem.

Segons els advocats d'aquestes associacions, la dificultat de rebatre els arguments de l'Audiència Nacional i l'amenaça d'una condemna a costes els han portat a llençar la tovallola en la lluita judicial perquè Oukabir i Houli fossin condemnats també com a coautors d'aquests assassinats.

Altres víctimes, però, sí que optaran per acudir a l'Alt Tribunal, com és el cas de l'acusació exercida per la família del nen de 3 anys que va morir a la Rambla.

Els pares del menor seguiran batallant davant de la Justícia perquè es declari la responsabilitat civil de l'Estat «per la seva inexcusable negligència greu en no haver adoptat les cauteles necessàries per prevenir la venda dels explosius amb què es pretenia causar una massacre».

Fins a 355 víctimes figuren en la relació de fets provats de la sentència, encara que només 216 han sol·licitat algun tipus d'ajuda o indemnització al Ministeri d'Interior, de les quals, ara per ara, 130 obtindran una compensació pels danys físics o psíquics causats amb un import global de 7,2 milions d'euros.