«L'ordenança d'habitatges turístics evitarà distorsions en la convivència»

—Com es presenta la Festa Major?

—És l'any de la tornada, la represa, la reactivació. Intentem tornar a ser nosaltres. Pel que fa a la festa major, enguany tenim un programa com els d'abans, amb gairebé els mateixos actes. En teníem ganes. Pel que hem vist en altres municipis dels voltants, seran festes molt concorregudes, motiu pel qual comptem amb més espais i espais més grans per a donar resposta a l'afluència de gent. De tot el programa només hem hagut d'anul·lar un acte, un tobogan d'aigua. Sabem que agrada molt, però, amb una campanya de restricció d'aigua, no s'entendria fer una activitat d'aigua. Per això, l'hem canviat per una activitat amb inflables, que permetran gaudir, però sense l'ús de l'aigua.

—Menciona les restriccions en el consum d'aigua. Estan sent efectives?

—Des de principis de juliol i fins al 5 d'agost, en la zona nord, que és la que està subministrada per pous, gràcies a les mesures de l'ajuntament i també al bon ús que n'està fent la ciutadania, hem aconseguit un estalvi diari d'entre 500 i 600 metres cúbics. És molt, però no ens podem relaxar. Hem anat trampejant entre els diferents pous i dipòsits, per moure l'aigua on més ha calgut. De moment, anem aguantant. Ens queden dues setmanes de presència massiva d'estiuejants al municipi i després el consum caurà força ràpid. Així i tot, haurem de continuar treballant en mesures que ens permetin optimitzar el consum de l'aigua.

—Quines serien aquestes mesures?

—Revisarem el rendiment de la xarxa i farem reparacions o canvis de canonades allà on detectem que hi hagi fuites per aprofitar al màxim l'aigua de què disposem, especialment a la zona nord del municipi, on encara no ens subministrem amb aigua de l'Ebre. Així mateix, ja està iniciada la redacció del projecte executiu que permeti fer arribar l'aigua del CAT en aquesta àrea. És un projecte llarg, perquè s'han de fer estudis ambientals i expropiacions, però ens garantirà el consum d'aigua de boca a tots els ciutadans.

—Com està anant la temporada turística?

—Va arrencar molt forta als voltants de Sant Joan. El juliol va ser una mica estrany, amb caps de setmana amb una afluència massiva, però els dies entre setmana, més fluixos. L'agost ha agafat embranzida, però també està quedant condicionat a les altes temperatures. Haurem d'esperar a finals de temporada per veure quin és el balanç.

—Aquesta temporada està marcada per la nova ordenança que regula els lloguers turístics a Roda.

—És una nova realitat que uns anys enrere ni sabíem ni intuíem, però que s'ha anat instal·lant. A Roda tenim uns 500 habitatges d'ús turístic, entre apartaments i xalets, que supleixen la manca d'allotjament hoteler del municipi. Aquesta mena d'habitatges han creat noves realitats i problemàtiques que abans no existien i per això ho hem hagut de regular. En cap cas per un afany recaptatori. Si el turista que s'hi allotja conviu amb els veïns i els respecta, perfecte. Ara bé, el problema el tenim amb uns pocs habitatges que fins i tot s'anuncien com a «casa aïllada, ideal per a festes». De fet, són cases unifamiliars que tenen els veïns a tocar, però on s'hi han fet festes amb 40 persones. La nova ordenança ens permetrà regular aquesta mena de situacions. Ara hi haurà uns paràmetres que vindran marcats per la cèdula d'habitabilitat i en cada casa hi podrà haver un màxim de 15 persones. L'ordenança també ens permet tenir una persona de contacte directe, sigui el propietari o l'empresa que gestioni l'immoble, perquè la policia es pugui posar en contacte de conflictes. A la vegada, l'ordenança també contempla mesures de seguretat, salubritat i serveis que tots els immobles turístics hauran de complir. La idea és regular un mercat relativament nou que ens produeix distorsions a la convivència.

—Roda ha estat notícia pel malestar veïnal a causa de les ocupacions. Com estan els ànims ara?

—Crec que s'ha abaixat la tensió respecte a setmanes anteriors. He de dir que no m'agrada vincular- ho només a les ocupacions, sinó que són persones conflictives que s'ha concentrat en una part d'un barri, principalment en un bloc, i ja hi estem prenent mesures. Hem fet una inspecció de salubritat i seguretat amb els tècnics municipals dins del bloc i hem constatat que en aquest bloc només hi ha un pis amb comptador, la resta estan connectats a la xarxa elèctrica de manera fraudulenta, però també d'aigua. Intentarem resoldre el problema per aquí, però serà llarg, perquè haurà d'intervenir el jutjat. En la manifestació del dia 30, es parlava de convivència i d'aturar la delinqüència. Hi estem plenament d'acord. Necessitem més seguretat. Nosaltres fem tot el que podem i més, però demanem el mateix grau de complicitat a la Generalitat pel que fa a la presència de Mossos, que no només sigui reactiva, sinó preventiva. I també reclamem un canvi legislatiu que ens permeti actuar d'una altra manera.

—Quins són els motius que els van dur a descartar la construcció d'una planta d'hidrogen verd?

—No entenem que l'empresa inversora donés per fet que l'Ajuntament hi estaria d'acord. Des del principi, els vam demanar que ens facilitessin tota la informació per a poder establir el nostre criteri sobre la futura o no implantació i no va ser així. Ja els vam indicar en un primer moment que l'impacte visual que tindrien unes 70 hectàrees de plaques solars seria brutal sobre l'entorn, no només de Roda, sinó també d'altres municipis pròxims. Un altre dels motius que ens va fer tirar enrere és l'exagerat consum d'aigua que es necessita per a produir una quantitat que es pot considerar petita d'hidrogen verd. Aquesta planta, tal com l'havien plantejat, produiria energia verda, però tindria un cost ecològic brutal. Després, ens vam assabentar per premsa que també volien posar aerogeneradors. Tot plegat, ens va fer posar el fre de mà. Com que es tractava d'una implantació de futur, vam portar el tema a la junta de portaveus i la majoria dels grups van mostrar, com a mínim, les seves reticències. També es parlava de la creació de 100 llocs de treball, però finalment l'empresa ens va confirmar que en serien uns 10. No ens aportava grans beneficis i els costos eren massa elevats.

—Ja han començat les obres del nou institut?

—Vam assistir a l'acte de la firma d'inici d'obra, on hi havia presents l'empresa adjudicatària, la Generalitat, representants de l'institut, de les famílies i de l'ajuntament. Llavors es parlava que en quinze dies ja començarien. Ens van demanar ocupar un espai municipal per a poder deixar el material i passar amb la maquinària. Per part nostra, totes les facilitats, però, ara per ara, encara no han mogut ni una pedra. És un temps perdut importantíssim, perquè esperàvem que imperés el sentit comú i que en començar les vacances escolars, ho fessin també les obres i així es guanyaven dos mesos sense ocasionar molèsties, ni a l'institut, ni a l'escola. Esperem que al més aviat possible comencin.

—Un altre nou equipament serà la biblioteca municipal a Cal Guivernau. Finalment, han rebut la subvenció del Ministeri?

—Tenim el projecte constructiu aprovat definitivament, amb les millores que ens van proposar tant Bombers com Biblioteques de la Generalitat incorporades. Ara estem licitant la direcció d'obra, és a dir, el despatx d'arquitectura que la dirigirà i després ja començarem la licitació i adjudicació de l'obra com a tal. Abans de finals d'any, voldríem tenir aquests dos tràmits tancats i les obres a punt de començar. En el pressupost de 2022, ja hi destinem una partida de prop de mig milió d'euros. Per altra banda, tenim dues subvencions, una del pla de biblioteques de la Generalitat i una altra del PLUSC. Vam intentar, i continuarem fent-ho, obtenir una subvenció del Ministeri a través de l'1% cultural. Si aquesta no arriba, buscarem finançament allà on calgui, sigui Diputació, fons europeus Next Generation, etc., perquè els veïns de Roda assumeixin el menor cost directe possible.

—Ens trobem en la recta final del mandat, quin balanç fa dels tres anys que han passat?

—Aquesta legislatura serà de dos anys més dos anys o fins i tot de dos anys i mig més un i mig. Hem hagut de canviar. Ningú estava preparat per a gestionar una pandèmia i els seus efectes. Ens hem hagut de reinventar i deixar de banda projectes, com la finalització del frontal marítim amb un passeig en el tram Costa Daurada o l'ampliació de la zona esportiva, per a subvencionar empreses i ajudar a les famílies. Vull entendre que això en el balanç d'aquesta legislatura s'hauria de tenir en compte.

—Com preveu que acabi la legislatura?

—Esperem que no tinguem més ensurts, que tinguem una tardor normal i que políticament acabem una legislatura a Roda relativament tranquil·la. Tot i governar en minoria, gràcies als esforços de negociació, hem tirat endavant molts projectes per unanimitat. Esperem seguir amb aquest respecte. Al final seran els veïns qui decidiran. Sabem que tenim un contracte de quatre anys, ara bé, intentarem renovar- lo amb totes les ganes del món.