«La Cambrils del futur ha de tenir qualitat de vida i també progrés econòmic»

—Com es presenta la Festa Major?

—Amb moltes ganes. No només recuperem la festa tal com era abans de la pandèmia, sinó que les entitats festives han fet una reflexió per a tenir unes festes majors de primera magnitud. I això es tradueix en novetats, però sobretot en una maduresa i una fortalesa que fan que la Festa Major de Cambrils sigui equiparable a la d'una capital de comarca o d'una ciutat important. Tenim molts dies de festa i actes espectaculars.

—Quins en destacaria?

—En primer lloc, cal destacar que les festes de la Mare de Déu del Camí són les festes majors de tots els cambrilencs. Les festes en majúscules. Tenim altres festivitats, com la Immaculada, Sant Pere o la Verge del Carme que les celebrem amb entusiasme, però que es viuen més des d'una visió marinera o pagesa. Però al setembre, intentem integrar i fer la síntesi de tots els grups festius del municipi. Per tot això, el dia 8, que és el dia gran de la festa, és una jornada imperdible, ja que reunim tota la simbologia del Seguici Popular en tots els actes, des de l'inici fins a última hora, i les entitats llueixen com mai. A banda, tenim altres actes consolidats com la Nit del Foc, que ha assolit molt de prestigi al llarg dels anys, la Pujada de la Galera, l'aplec sardanístic, els concerts, etc. Enguany, a més, tenim la presentació de la colla infantil dels bastoners.

—Aquesta és la principal novetat. La incorporació de la canalla al Seguici és sempre una bona notícia.

—En general, després de la pandèmia, hi havia certa por que determinats elements de la cultura popular no poguessin seguir amb la mateixa intensitat que abans. Gent que ho deixa, no poder assajar durant molt de temps i fer-ho amb limitacions o no poder exhibir-se haurien pogut deixar baixes i fer minvar alguns grups. De les colles que podien veure més afectades per aquest context, però que ho han sabut corregir de la millor manera tenim els bastoners i la colla castellera dels Xiquets de Cambrils. En el cas dels bastoners, s'han fet molts esforços per a seguir donant a conèixer l'activitat, amb esdeveniments que han creat interès i que els han apropat a població més jove. La gent s'hi ha adreçat per a provar-ho i els hi ha agradat i tot plegat ha permès assegurar la continuïtat. I en el cas de la colla castellera, també s'han fet molts esforços per a mantenir-se en els nivells de sempre.

—Deixant de banda la Festa Major, com està anant la temporada turística aquest estiu?

—Estem tenint un estiu molt bo. Abans es deia que del 15 de juliol al 15 d'agost era l'època més forta, però aquesta visió ja fa un temps que s'està trencant i enguany estem tenint un estiu molt fort, sense distinció de dates. El setembre i l'octubre fa anys que funcionen molt bé, perquè encara tenim turista estranger i també de proximitat, que ve els caps de setmana o a les tardes. Per sectors, també es confirma que està sent un molt bon estiu, tant pel que fa a hotels i càmpings, com restauració i comerç. I pel que fa a la procedència, cal dir que en aquests dos últims anys de pandèmia Cambrils s'havia salvat prou bé, gràcies al turista de segona residència, al de proximitat i a la fidelització que tenim. I enguany, estem tenint de totes les procedències: estrangers, estatals, catalans i de proximitat. Per tant, tant per tipus de visitants, com per sectors, com pel fet que no s'ha concentrat en unes dates en concret, podem dir que ha estat un gran estiu a Cambrils.

—Al juny finalment quedava aprovada la construcció d'una rambla, en l'àrea on hi havia l'estació de tren, que connectarà barri de l'Estació i Horta de Santa Maria, quin és el timing d'aquest projecte?

—Tenim l'autorització d'Adif, que encara té la competència en aquesta zona, i ara ens queda licitar l'obra i executar els treballs. Tot plegat es farà a durant la tardor, seguint l'objectiu que ens havíem marcat.

—Com avancen els treballs a l'avinguda de l'Esport?

—S'estan complint tots els terminis marcats i un bon criteri d'execució. El desenvolupament d'aquesta avinguda és una actuació fonamental i té tres aspectes o fases: la construcció de la rotonda a sobre de la carretera de Montbrió, que està molt avançada; el pont a sobre del barranc de la Mare de Déu del Camí, que avança a bon ritme; i, per últim, un vial que passarà per davant de les pistes de tenis, el camp de futbol i la carpa poliesportiva per a enllaçar directament amb l'Estació Central de Cambrils. Abans de finals d'any ho tindrem llest, de manera que la promesa que vam fer en el seu moment sigui un fet en els mesos que queden.

—Parlava ara dels mesos que queden, ara es complirà un any de l'inici del seu mandat. Quina valoració en fa?

—Entre els grups que configurem la majoria de govern actual hi ha hagut una veu única, una concentració dels esforços en complir els compromisos. Hi ha hagut sintonia i sobretot, treball, treball i més treball. Hem arribat a acords per a desenvolupar els compromisos que hem fet a la població i hem hagut d'aprofitar molt el temps i invertir en eficàcia i eficiència.

—Quines seran les línies que seguiran fins al final de la legislatura?

—A mesura que anem complint els objectius més immediats, seguirem amb altres projectes de primer nivell que tenim a l'agenda com la millora de l'avinguda Diputació, l'artèria principal que uneix la costa de Cambrils amb Salou. Està molt deteriorada i s'ha de millorar. Als barris de Ponent, cal una intervenció molt important al carrer Orquídies. Tenim els dos projectes molt avançats, per a buscar finançament i executar-los durant 2023. A tot això, cal afegir-hi qüestions com desencallar el Teatre Auditori i fomentar inversions al municipi, com poden ser els hotels del Pòsit i de la Llosa.

—Quina és la seva idea de la Cambrils de futur?

—Una Cambrils amb qualitat de vida, però també amb progrés econòmic. Una Cambrils que no estigui adormida, sinó que treballa pel present i pel futur. Per això, cal incentivar les inversions i l'emprenedoria, per a convertir-nos en un municipi on la gent vulgui tirar endavant els seus projectes; un lloc idíl·lic per a viure-hi i també per a desenvolupar la seva activitat econòmica.