Diari Més

Agricultura

Una poma d'altura que ja es pot tastar

Quatre pagesos impulsen la marca 'Poma Muntanyes de Prades' amb parcel·les situades a Capafonts, Vilanova de Prades i Prades, entre 750 i 950 metres d'altitud

Eugeni Coll, Enric Domènech, Salomó Besora i Ignasi i Armant Casals.

Una poma d'altura que ja es pot tastarCedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

«La nostra poma no té res a veure amb la del pla», assegura Eugeni Coll. Ell és un dels quatre impulsors de la marca Poma Muntanyes de Prades, juntament amb Enric Domènech, Salomó Besora i Ignasi Casals. Entre tots quatre tenen prop de sis hectàrees de poma repartides entre els pobles de Capafonts, Prades i Vilanova de Prades. Allà hi cultiven pomes de diverses varietats, però sobretot Golden i Gala.

El clima és un factor clau en la qualitat d'aquesta fruita, m'explica l'Eugeni, que té el camp a Prades: «El pomer és un arbre que necessita moltes hores de fred per poder 'descansar'. I després, el fet que faci més fresca que a llocs com per exemple el Pla de Lleida fa que el fruit es faci més a poc a poc. A conseqüència d'això, la poma resulta més cruixent i amb més sucre. En definitiva, triga més a madurar però s'aconsegueix una qualitat que no té res a veure amb la del pla».

Aquest mateix divendres l'Eugeni ja havia collit les primeres pomes, encara una mica primerenques. «Sempre comencem amb les varietats Gala i Gaia. Després ve la René, la Golden i acabem amb la Fuji i la Story, que és una poma molt de muntanya, d'un vermell intens i molt dura, però a la vegada molt cruixent», detalla.

El cultiu de poma a les Muntanyes de Prades té el seu origen en el Pla Estratègic promogut per l'Ajuntament en la dècada de 2010. L'objectiu era buscar alternatives als cultius tradicionals (avellana i patata) per tal que fossin més rendibles i, per tant, asseguressin el relleu de la pagesia. Com a resultat es va iniciar el cultiu de llúpol i de poma, aquest últim amb l'assessorament de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). D'aquesta manera, l'any 2014 es va destinar una hectàrea a plantar una trentena de varietats comercials i dotze varietats locals. «Però aquestes últimes són pomes que, pel que sigui, no acaben d'agradar», explica l'Eugeni.

Els quatre productors preveuen que aquest any tindran una collita «excepcional», superant les 30.000 tones. Aquesta dada, que d'entrada és una bona notícia, també els portarà una feina afegida, perquè la comercialització de la fruita també la gestionen ells mateixos: «La nostra poma es ven als mercats de Reus i Tarragona, així com en algunes botigues de la Selva del Camp, Valls o Riudoms. Però estem oberts a altres establiments que puguin estar interessats a vendre poma de qualitat de quilòmetre zero», conclou.

Pomes de Prades.

Una poma d'altura que ja es pot tastarCedida

tracking