La població de tudons i senglars del Camp de Tarragona s'ha multiplicat després de la pandèmia

La població d'espècies que amenacen els conreus del Camp de Tarragona ha crescut exponencialment després de la paralització temporal de l'activitat de caça durant el confinament i les restriccions de la pandèmia fins a elevar la dels tudons (coloms salvatges) vora els 300.000 exemplars, la dels porcs senglars fins als 15.000, la de conills, als 20.000, i dels cabirols, als 2.000. La situació podria empitjorar si no es compleix l'acord al qual van arribar ahir el departament d'Acció Climàtica i Agenda Rural amb la Federació Catalana de Caça (FCC) per garantir la seguretat en les batudes, una reivindicació que ha mantingut els caçadors en vaga des de l'entrada en vigor de la llei 5/2020, d'ordre de vedes. «Fins que no ho veiem publicat al DOGC, no abandonarem l'aturada», explica Joaquim Vidal, president territorial de la FCC a Tarragona.

«Amb aquesta inseguretat jurídica, no volem sortir. El 83% dels terrenys on cacem a Catalunya són propietat privada. Tenim permís per entrar a les finques, però et pots trobar gent corrents, passejant o en bici. No pot ser que posis un cartell perquè estàs fent una batuda i la gent el llenci, acabarem malament», afegeix Vidal. I és que, mentre que els mesos més durs de la pandèmia van convidar aquestes espècies a ocupar espais urbans, les zones rurals i els boscos eren redescoberts per la ciutadania.

La disminució del volum de caçadors, insuficient per controlar aquestes espècies, –al Camp de Tarragona hi ha 6.000 llicències, de les quals, 4.500 federades–, s'agreuja amb el desànim que provoquen els obstacles que els ocasiona la nova normativa, que els obliga a comunicar les batudes de caça major previstes, però també amb la incomprensió de la ciutadania pel que fa a la seva activitat. Per aquest motiu, demanen que l'administració pública «expliqui què és la caça i quines bondats té, perquè aquestes espècies no es mantenen a ratlla d'una altra manera i ni tan sols així», segons indica Vidal.

Durant la temporada 2020-2021 els caçadors van capturar fins a 60.000 tudons al Camp de Tarragona. Així, es calcula que la població d'aquest animal supera els 250.000 exemplars actualment. «És un colom que s'amaga i fa molt de mal. Fins ara menjava raïm i ara també menja avellanes. Es troba en zones urbanes –a Reus, a Tarragona...– i quan arriba l'hora de menjar, va al camp. Ja tenim tota la façana litoral plena menjant de l'horta, des del Vendrell fins a Mont-roig. Quan sent trets, s'amaga a la ciutat, on no es pot caçar», explica Vidal.

Mentre els tudons continuen proliferant, per als caçadors, el porc senglar continua sent «el rei» de les espècies que malmeten els conreus: s'ho menja tot. La temporada passada se'n van caçar 4.200, una xifra que, en cap cas, podrà posar setge als 15.000 que es calcula que hi ha a les comarques del Camp. «El Francolí és un gran corredor i allà no es pot caçar. A Catalunya hi ha vora 230.000, i en cacem 66.000. Ens guanya a tot arreu», diu.

Cabirols i conills

L'augment de la població del cabirol ha comportat els darrers anys danys en el cultiu de la vinya, especialment quan s'inicia la brostada del cep, i també en els ametllers i altres fruiters. Per fer front a la situació, el govern va posar en marxa un pla pilot de prevenció que va permetre l'ampliació del període de caça. Així i tot, es calcula que el nombre de cabirols a les comarques d'interior frega ja els 2.000, i es concentren especialment al Priorat.

«Pel que fa als conills, la temporada passada se'n van caçar 28.000. Hi ha un focus important al Baix Penedès, al costat de l'autopista, però ara no preocupa tant, perquè estan afectats per dues malalties –la mixomatosi i la Vírica Hemorràgica– que fan que no s'assoleixin les xifres d'altres anys, quan era un disbarat», conclou el president territorial de la FCC a Tarragona.