«Preveiem una molt bona anyada»

—Com es presenta la campanya d'enguany a la DO?

—Bé, va començar fa uns dotze dies amb les varietats blanques, sobretot en les zones més calentes o les que no han tingut massa pluges. A la resta, on ha plogut més, encara hi ha molta vinya per veremar. Portem prop de dos milions de quilos entrats, així que fins als set milions i escaig que preveiem per enguany, encara ens queda feina.

—-La collita o la qualitat del raïm es veurà afectada per les calorades?

—No, pel que fa al volum de collita, és el d'un any normal. I pel que fa a la qualitat, aquest any sembla que se'ns han alineat tots els factors i la qualitat del raïm serà molt bona. Anem cap a una molt bona anyada.

—Fa set anys que és presidenta de la DO. Quins objectius es va marcar, en assumir el càrrec?

—Jo ja n'era vocal, així que la DO no em venia de nou. Però quan soc escollida presidenta em plantejo una reestructuració total. Considero que la DO no ha de funcionar com una administració a l'ús, sinó que s'ha de treballar amb una mentalitat més empresarial, sent més eficients, donant servei als seus associats, que són una seixantena de cellers i uns 700 viticultors, i sent molt estrictes a l'hora de garantir la qualitat dels nostres productes.

—I tot això com es pot aconseguir?

—Vam plantejar tres línies d'actuació. Una d'autoconeixement, una segona de control i una tercera de promoció, perquè és molt important situar bé els nostres vins en aquest mercat tan extens. I són tres eixos que es retroalimenten.

—A la pràctica, què suposa, tot plegat?

—Quan estàs en una regió com la nostra, tan privilegiada per fer vins, has de saber explicar de manera científica el perquè aquests vins són d'aquesta manera. I aquí és quan comencem a fer estudis sobre la tipicitat de les nostres garnatxes i carinyenes, les nostres varietats històriques. També hem establert una zonificació de la pròpia DO: l'hem estudiat, dividint-la en sis zones a partir dels microclimes especials, les concentracions de varietats diferents, el fet que algunes estan a més altitud, altres a menys… Nosaltres comencem a veremar a finals d'agost i acabem a finals d'octubre: imagina't la variabilitat que hi ha dins de la DO. I, tot plegat, ho complementem amb un estudi de sols. En paral·lel, també estem treballant en la traçabilitat del producte, amb diverses actuacions que ens situen com unes de les DO pioneres en aquest camp.

—I ja se n'estan veient els resultats, de tanta feina?

—Sí, la qualitat dels vins s'ha incrementat exponencialment, perquè s'estan fent vins basats en el territori, no en les modes. I això és la base de qualsevol DO, que els vins estiguin marcats per la identitat de la zona.

—El preu del raïm es veu beneficiat d'aquest salt qualitatiu?

—És un peix que es mossega la cua: totes les actuacions de la DO van enfocades a donar un major valor afegit a la matèria primera, que és el raïm. Si el celler pot vendre l'ampolla a un preu més alt, i hi ha més demanda de raïm en bones condicions, es paga millor. Tot plegat s'ha traduït en un increment substancial del preu del quilo de raïm en els últims anys. I no només als cellers petits, també a les cooperatives.

—Un altre canvi substancial és la presència femenina.

—Sí, a la nostra DO hi ha molta dona a dins dels cellers, i cada vegada més treballant com a caps de producció. Per exemple, a les cooperatives de Capçanes o Falset-Marçà, hi ha dones al capdavant, i no parlem ja de projectes més petits… Però encara ens falta que aquesta presència es traslladi també a llocs de decisió en els consells reguladors. Al nostre, només hi som dues. I a la resta de DO catalanes no hi ha cap dona presidenta.