Creixell celebra la Festa Major del Santíssim Sagrament

Creixell celebra aquest cap de setmana les festes del Santíssim Sagrament, anomenada també de la Minerva. Avui és el segon dia de la Festa Major i ha començat amb la Processó del Pa Beneït, que ha sortit des de l'Ajuntament. A les 12 hores, s'ha fet l'Ofici Solemne amb l'acompanyament de la Coral Santa Rosalia a l'Església de Sant Jaume. Seguidament, s'ha viscut la Processó del Santíssim Sagrament i s'ha fet la Subhasta de la Coca del Goig. Per acabar la jornada d'avui es farà la Festa Eivissenca a la plaça del Mirador, a les 18.30 h.

La Festa Major va començar ahir amb un xou i jocs infantils a la plaça del Mirador, que també va ser escenari del ball amb el grup musical Ruben's a les 11 de la nit. Poc abans, el Ball de Diables va fer el seu correfoc. Les festes tindran una jornada més el dia 2 d'octubre, amb la VI Trobada de Vehicles Clàssics a Creixell.

Festa del pa beneït

L'origen de la Festa Major del Santíssim Sagrament és evidentment religiós. A l'Edat Mitjana, la pesta assolava tots els pobles i les ciutats. Els creixellencs de l'època, es van aplegar a l'església per protegir-se de la infecció mortal. Van entrar-hi amb menjar, el van beneir i van aguantar fins que la malaltia va desaparèixer de la vila.

És per això, que per aquest motiu de fe cristiana, la celebració es fa en honor al Santíssim Sagrament, i un dels actes més rellevants és la benedicció de coques, que posteriorment es mengeni es beu el vi beneït a l'interior del temple parroquial. Enguanyha fet 402 anys que es va crear la confraria de la Minerva a Creixell, que eren els encarregats de vetllar pel Santíssim Sagrament i el treien pels carrers del poble en processó cada tercer diumenge de mes.

El portaven a les cases del poble a on hi havia malalts. De cop i volta, aquella confraria d'homes, va estar formada també per dones, cosa poc freqüent en aquella època. Els confrares que estaven malalts ho feien saber posant plantes a la porta i per això ara se simbolitza amb els altars adossats a les façanes de les llars.

Amb el pas del temps i en desaparèixer la confraria, es va mantenir la celebració pel tercer diumenge del mes de setembre, coincidint amb el final de la verema, on després del treball es preparava la festa. És per això també que la geganta de Creixell es diu Minerva i porta a la seva panera el raïm i el blat.

Amb el pas dels anys, s'ha pogut veure que en l'actualitat, com a les festes d'enguany, les coques del Pa Beneït són portades per nens i nenes del poble.