«El que busco és connectar amb el públic»

—Dijous 6 d'octubre presenten Tot Guinovart al Centre Cultural Municipal de Valls. Quin és el programa del concert? —El programa recull en un sol escenari dos dels meus vessants: la música de concert i la música més mediàtica o coneguda, que és la dels musicals. A la primera part fem, juntament amb el Roger Padullés, el Dichterliebe, que és un cicle que vam estrenar ara fa prop d'un any al Festival Life Victoria de Barcelona. A la segona part del concert fem cançons de musicals amb l'Elena Gadel.

—Parli'm del Dichterliebe. És una peça que vostè ha compost, posant música als versos de Heinrich Heine, tal com ja va fer en el seu moment Robert Schumann.

—Sí, Schumann va musicar poemes dels seus contemporanis, però no ho feia com si fos simplement la banda sonora dels versos, sinó que feia una música o altra a partir de la seva dramatúrgia. El Dichterliebe és un cicle de setze poemes que parlen del desamor, i és considerat un dels zenits del romanticisme alemany. El Roger Padullés, fent broma, em deia: Com que tu ets el romàntic d'avui dia, ho hauries de fer també. Així és com vaig agafar els versos de Heine i vaig compondre el meu cicle. I estic molt content que m'enredés, perquè estic molt satisfet d'aquesta obra.

—Com a compositor, toca tant les tecles més clàssiques com les més populars.

—Sí, però la meva música de concert i la que podríem anomenar més comercial no són tan diferents. Tot el que signo ho faig a consciència, sento que tinc un llenguatge propi. Això sí, quan faig musicals, a diferència de quan componc òpera, tinc ben present que els productors depenen del taquillatge i no puc fer res que allunyi el públic. En una òpera tinc més llibertat per treballar sense pensar en la taquilla. De totes maneres, el Dichterliebe també és molt melòdic i entra molt fàcilment.

—A Valls estarà acompanyat del tenor Roger Padullés, amb qui conformen un binomi gairebé infal·lible.

—Per a mi és un gran plaer tenir-lo a l'escenari, perquè és un artista de cap a peus i amb un sentit molt estricte del que és la música. Roger Padullés ha estat cabdal a l'hora de fer aquest cicle, a banda que té un domini de l'alemany que sembla nadiu. La sorpresa vindrà a la segona part, amb Elena Gadel. Ells dos han fet coses junts, i jo amb l'Elena també, però tots tres a la vegada, junts en un mateix escenari, mai. Serà la primera vegada.

—Parli'm doncs de l'Elena Gadel com a artista.

—La conec des que vam fer la producció de Mar i Cel el 2004, i hem anat fent concerts. Considero que és més que una cantant: és una artista, perquè a l'escenari transmet, igual que el Roger, quelcom més que la música. A més, està arribant a un grau de maduresa que fa que escoltar-la sigui molt emocionant.

—El cicle Nits de Clàssics demostra que la música d'alta volada també es pot interpretar i escoltar fora dels grans auditoris.

—Exacte. El nostre objectiu, el de la majoria de les persones que trepitgem un escenari, és connectar amb el públic. Comunicar, i que el públic tingui ganes de sentir el que fem. I, en aquest sentit, el cicle que s'ha programat a Valls és perfecte.