«La hipnosi és comunicació i suggestió»

Jeff Toussaint, hipnotista professional de nacionalitat francesa, està especialitzat en hipnosi teatral i ha actuat en escenaris de tot Europa. A Espanya és molt conegut per la seva participació en el programa d'Antena 3 Hipnotízame.

—En què consisteix Nit d'hipnotisme, l'espectacle que porta a la Canonja aquest dissabte?

—El públic podrà gaudir d'un espectacle que té tot el que no es pot veure a la televisió. És a dir, en què consisteix el procés d'inducció a la hipnosi d'un grup de persones de la A a la Z. Hi ha qui pot pensar que tinc poders, que faig trucs o trampes, però a l'espectacle es podrà veure que no hi ha res de tot això, sinó que, en realitat, la hipnosi no existeix. El que és real és la capacitat de comunicació i de suggestió que porta al procés d'autohipnosi.

—Vostè practica la hipnosi teatral. En què consisteix?

—La hipnosi es practica en molts camps, com en el coaching, l'educació, l'espectacle… En el meu cas juguem amb la imaginació, creant el que en podríem dir estímuls al·lucinatius que fan que la persona tingui la percepció lleugerament alterada, però per bé.

—El principal temor de qui no s'ha sotmès mai a hipnosi és perdre la voluntat, el control del que fa un mateix.

—Això és un mite. Les persones no perden mai el control ni la consciència. Ningú explicarà els seus secrets ni farà res que no vulgui fer. A més, si algú vol baixar de l'escenari, ho pot fer en qualsevol moment.

—Quines sensacions experimenta una persona hipnotitzada?

—Abans de començar pot sentir temor, però quan comença la hipnosi, com que el ritme cardíac s'alenteix perquè se sol acompanyar d'una relaxació, la persona es calma. Durant la hipnosi, el voluntari abaixa el seu nivell d'inhibició, però no la seva capacitat de controlar. Seria com voler fer el que jo li demano, perquè no ho pot evitar, però també perquè no es tracta de cap ordre adversa, com podria ser despullar-se o fer mal a algú altre. La persona es diverteix, s'ho passa bé. I després de la hipnosi, es trobarà que se li regularitza el son reparador: durant els trenta dies següents dormirà molt bé. A més, a les persones que durant el show han entrat en una hipnosi profunda, els dono les eines perquè després ells mateixos reactivin aquell estat d'hipnosi i es reprogramin abans de dormir.

—El seu espectacle incorpora altres elements, com l'humor.

—Sí, i els voluntaris s'ho passen molt bé, perquè recreem situacions que no són ridícules, a diferència de com es feia temps enrere, als anys 70 o 80. Per exemple, que fa molt de fred o molta calor, o que estan a la platja… coses que es veuen en pel·lícules divertides, però que no ofenen ni agredeixen, ni físicament ni mental, als voluntaris.

—I com és el seu treball mental durant l'espectacle?

—Com en qualsevol altra professió, al final és tan normal que no sento pressió. Això sí, estic molt pendent que els voluntaris no caiguin o es facin mal, i també poso molta atenció a que el públic s'ho passi bé. De fet, jo segueixo un guió, però més d'una vegada me l'he saltat o he hagut d'entrar entre bambolines perquè tinc un atac de riure, de tan bé que ens ho passem.