El Col·legi d'Educadores Socials defensa el centre de menors dels Pallaresos

Davant el rebuig que ha desfermat l'anunci de la possible obertura d'un CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa) als Pallaresos entre els veïns i el mateix Ajuntament del municipi, el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) ha sortit en defensa dels usuaris d'aquests centres, ja que «formen part del circuit de protecció a la infància» i tenen dret «a viure on sigui, com la resta de ciutadans». L'oposició veïnal al CRAE es farà visible avui en la concentració que s'ha convocat a dos quarts de set de la tarda davant l'Ajuntament dels Pallaresos, sota el lema «Volem decidir!». El cert és que el consistori dels Pallaresos també es va mostrar subtilment contrari al centre d'infants tutelats suggerint la ciutat de Tarragona com la ubicació més adient i afegint que la capital «té un gran i divers ventall d'opcions, activitats i serveis que els Pallaresos no podem oferir».

Davant d'això, des del CEESC s'afirma que «el debat no hauria de girar sobre si es vol o no es vol el CRAE, sinó sobre la qualitat del servei que es donarà, si tindrà professionals qualificats, en què les ràtios entre educadors socials i infants no sigui molt alta, que els infants estiguin prou integrants en l'entorn i que no sigui un macrocentre», en paraules de la vicepresidenta del col·legi professional, Patrícia Quílez.

Quílez distingeix en el fet que no és el mateix acollir un centre residencial d'acollida a un de menors conflictius. «Al final són infants que necessiten la protecció de la societat. El que seria ideal és que aquests nens visquessin en família, però no n'hi ha prou famílies acollidores i, per tant, s'han d'institucionalitzar. El centre vetlla perquè el seu entorn sigui el més semblant a una família. Són infants que entren i surten del centre amb acompanyament», explica Quílez.

La vicepresidenta del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya assegura que els Pallaresos és un municipi amb tots els serveis que necessiten per dur a terme una vida normal i integrar-se amb l'entorn. «No són nens problemàtics i no tenen per què ser-ho. Són persones que passen per situacions de dificultats personals. Si els estigmatitzem encara més, se'ls fa molt difícil sortir d'aquesta roda», afegeix.