El 36% del Camp de Tarragona utilitza el català com a llengua principal

Tan sols el 36% d'habitants de l'àrea del Camp de Tarragona i el Baix Penedès parlen de manera habitual el català, segons dades del 2021 del Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona (CNL).

Tant des d'aquesta organització com des dels ajuntaments, la Generalitat o la Universitat Rovira i Virgili, entre altres entitats, duen a terme tasques per fomentar l'ús de l'idioma. Tot i això, el percentatge varia segons la zona, ja que al voltant del 70% dels petits comerços del centre de la ciutat de Tarragona prioritza el català com a llengua d'atenció al client. «Al Camp de Tarragona i el Baix Penedès estem al mateix nivell d'ús efectiu del català que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que és la zona on menys es parla de tot Catalunya», exposa la directora del CNL, Rosa Ibarz.

Des del CNL de Tarragona, que abasta les comarques de l'Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Tarragonès, promocionen la llengua a través de diverses iniciatives i cursos, dels quals el 50% són inicials i bàsics per tal que la gent nouvinguda el pugui aprendre. «Intentem facilitar el seu ús a la gent que ve de fora per tal de crear comunitat», apunta Ibarz.

El consorci col·labora amb diferents administracions locals, el Servei d'Ocupació de Catalunya i el Departament de Salut, entre altres, per fomentar l'ús de l'idioma. Algunes de les seves iniciatives són ajudar metges arribats d'altres països a aprendre'l o ensenyar a botiguers estrangers instal·lats al territori a tenir una conversa en català amb els clients.

Tot i això, de vegades són els mateixos clients els quals tenen tendència a dirigir-se als comerciants en castellà. «No és cap secret que molta gent que s'expressa en català habitualment, a les botigues ho fa en castellà», explica la dinamitzadora de la Via T, Judith Sentís. Aquesta circumstància és més freqüent entre els joves.

Des de la Via T, a través d'un conveni amb el CNL, ofereixen un servei de correcció de textos en català als botiguers de la ciutat, la majoria dels quals donen prioritat al català a l'hora d'atendre els clients.

«Molts dels nostres associats són gent nascuda a Tarragona. A més, són propietaris de petits comerços, no de franquícies que venen de fora, on la qüestió sí que pot ser diferent», relata Sentís, qui calcula que al centre de la ciutat al voltant del 70% dels negocis fan ús del català, tot i que el percentatge pot variar en funció de la zona.

La presidenta dels paradistes del Mercat Central, Montserrat Bertran, coincideix en el 70% de Sentís a l'hora de calcular les parades en les quals es parla català. Destaca la retolació i l'etiquetació de productes com dues maneres de fomentar el seu ús. «De vegades ens hem trobat amb alguns turistes nacionals que venen amb el prejudici de què el parlem per despotisme i ens increpen», manifesta Bertran.

El català al cine i als llibres

Al seu torn, el gerent dels Ocine de les Gavarres, Josep Eduard Príncep, lamenta la situació del cinema en català: «Hi apostem sovint, però podem fer-ho fins a cert punt, ja que la realitat és tossuda i l'oferta la marquen els espectadors». Alhora, subratlla la importància de generar productes propis en català i, en aquest sentit, posa en valor la rebuda que van tenir pel·lícules com Alcarràs i Pa negre.

Un cas diferent és el de la literatura, on cada vegada sorgeixen més editorials de llibres en català, tal com afirma Gertri Adserà, de la llibreria Adserà, a la Rambla Nova. «Es venen molts llibres en català per a infants i per a públic adult, però menys per a la gent jove, ja que els gèneres de més èxit entre els adolescents, la fantasia i la novel·la romàntica, no compten amb tantes traduccions», posa de manifest Adserà.

Paper de les entitats públiques

Per la seva banda, José Antonio Moreno, comissionat de Política Lingüística de la URV, apunta que han percebut una baixada de l'ús social de la llengua entre els estudiants. Alhora, recorda que les dades del 2019 recollien que el 73,6% de la docència de la universitat, entre graus i màsters, es feia en català.

Actualment, la URV està elaborant un nou Pla de política lingüística, en la línia del Pla d'enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari impulsat per la Generalitat. A través de diverses propostes, pretén conscienciar sobre la importància de promoure la llengua i la cultura.

Aquests són també els objectius del Pla d'actuació pel català al Camp de Tarragona i el Baix Penedès, signat el passat estiu. Des de l'Ajuntament de Tarragona ja s'estan duent a terme diferents accions en aquest sentit, com organitzar sessions de sensibilització i de coneixement al personal que treballa de cara al públic, activitats per als alumnes o informar els comerços sobre els criteris lingüístics que cal tenir en compte a l'hora d'obrir un negoci, entre altres iniciatives.

«El foment de la llengua és una acció transversal entre totes les conselleries de l'Ajuntament per incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua i facilitar al màxim el seu ús», indica el regidor de Normalització Lingüística i president del consell del CNL de Tarragona, Manel Castaño.