Diari Més

Reconeixement

Homenatge als tècnics que van evitar una «tragèdia» a Vandellòs I l'any 1989

L'acte se celebrarà aquest dissabte al gimnàs d'Hifrensa, l'antic poblat de la central on encara viuen molts d'aquells treballadors

Imatge del 2014 del sarcòfag de Vandellòs 1 a l'interior del qual estan emmagatzemats els residus de més alta radioactivitat.

Enresa invertirà 180.000 euros en renovar l'enllumenat de la central nuclear Vandellòs IEnresa

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L'Associació de Tècnics en Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica (ASTECSN) reconeixerà en un acte públic als tècnics que van intervenir en l'incendi de la central nuclear Vandellòs I el 1989 i van evitar una «tragèdia».

El 19 d'octubre de 1989, un incendi a Vandellòs I va desfermar una «situació crítica» i una «nit dantesca», encara que gràcies als tècnics de la central «es va poder evitar una tragèdia», ha explicat a EFE un dels impulsors del reconeixement, Julio Pérez.

L'homenatge, al que s'ha sumat l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, se celebrarà aquest proper dissabte al migdia en el gimnàs d'Hifrensa, l'antic poblat de la central on encara viuen molts d'aquells treballadors.

A l'octubre del 2019, ASTECN va dedicar unes jornades al succés de Vandellòs I, el de major gravetat en la història nuclear espanyola amb una classificació de nivell 3 en una escala de 7, i «aquí vam ser conscients del que van fer aquests herois», detalla Pérez.

Fa 33 anys, en un context sense telefonia mòbil ni internet, els treballadors van acudir voluntàriament a la central només veure el fum i van lluitar per sufocar l'incendi i portar-la a una parada segura «en condicions molt penoses».

Per un defecte de disseny de la central, els equips automàtics de seguretat van interpretar que una de les zones afectades per l'incendi patia una baixada de pressió i «van arribar a buidar un dipòsit d'oli sobre el foc».

La cadena d'incidents derivada de l'incendi va arribar a inundar la part baixa del reactor i «els operaris treballaven amb l'aigua fins a la cintura», amb la màxima preocupació d'«evitar la fugida de CO2 radioactiu a l'exterior»

Es va mantenir la refrigeració a mà, treballant a les fosques, amb un fum dens que requeria equips de respiració autònoma i amb un equip de ventilació tan sorollós que impedia comunicar-se, ni entre ells ni amb el Consell de Seguretat Nuclear, resumeix Pérez.

Al llarg de «tres dies eterns», van treballar sense amb prou feines descans fins a aconseguir controlar la situació.

A pesar que la seva intervenció va ser lloada pels organismes internacionals de seguretat nuclear, molts van callar la magnitud de l'incident i de la seva intervenció per por de perdre la seva feina.

Està previst que al «més que merescut» acte de reconeixement d'aquest proper dissabte acudeixin 150 d'aquells treballadors i després dels parlaments, es descobrirà una placa.

tracking