L'ANC i el Consell de la República demanen investigar els «dubtes» de l'atemptat del 17-A

Les dues entitats independentistes han organitzat a Brussel·les (Bèlgica) un acte per «denunciar a nivell internacional» que la investigació que es va dur a terme a l'Audiència Nacional en el judici dels atacs del 17A no és suficient, al seu parer, per conèixer tota la veritat.

«No podem permetre que cap negociació ni fals diàleg entre els governs de Catalunya i Espanya cobreixin els dubtes que desperta aquest cas», ha declarat la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, en la presentació de l'acte.

L'advocat i diputat de Junts per Catalunya al Parlament català Jaume Alonso Cuevillas i l'advocat Nico Krisch han estat els dos ponents de la taula rodona titulada «El dret a la veritat i els atacs terroristes: marcant els límits», al Press Club de la capital belga.

Cuevillas ha apuntat en la seva intervenció a les llacunes que, en la seva opinió, envolten a la figura i la mort d'Es Satty i ha denunciat els vincles d'aquest amb la intel·ligència espanyola.

«Sabem que el CNI es va entrevistar amb ell el 2014 per l'Operació Xacal (un dispositiu antidroga) i que el seguien telefònicament. Em costa imaginar que no sabessin res dels atacs», ha defensat el també catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona.

La tesi de Cuevillas és que en la investigació que van fer dels fets els diferents cossos de seguretat de l'Estat van quedar diversos caps per indagar.

Com a exemple, l'advocat ha fet al·lusió al fet que diversos veïns d'Alcanar, la localitat on estava la casa en la que la cèl·lula terrorista preparava els explosius i que va explotar, van declarar que en l'habitatge solia haver-hi entre quatre i cinc persones; no obstant això, la recerca oficial només va recollir mostres de tres persones diferents, ha relatat el diputat de JxCat.

També ha argumentat que Es Satty va ser l'únic dels terroristes morts del 17A el cos del qual no va ser reclamat pels seus familiars per enterrar-lo. «Per què no havien de fer-ho sent una família molt religiosa?», ha suggerit Cuevillas.

Justícia europea

«Les víctimes tenen dret a saber el que va passar. La investigació va ser un fracàs total, un caos absolut. Queden molts dubtes, moltes preguntes», ha conclòs Cuevillas, que a l'estiu va anunciar que interposaria un recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència Nacional per demanar que s'investiguin més a fons els extrems que considera inexplicats.

El mateix advocat també ha anunciat que si aquest recurs és denegat, la seva intenció és esgotar la via d'apel·lació a Espanya per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg.

La celebració del propi esdeveniment, en el qual també ha estat present el vicepresident del Consell de la República i eurodiputat de JxCat, Toni Comín, ha estat objecte de polèmica.

Tant Feliu com Comín i Cuevillas han criticat que la Generalitat de Catalunya no hagi donat suport a la conferència, recordant que l'acte seria inicialment organitzat per la delegació a Brussel·les del govern català.

No obstant això, l'acte va ser suspès després de la recent remodelació de l'Executiu d'Aragonés, amb la sortida de JxCat del Govern de coalició, que va suposar també el relleu del delegat català a la UE (Ignasi Centelles va substituir Gorka Knorr).