Política
Es posposa la lectura única de la modificació del Fons Nuclear
Els presidents de cinc consells comarcals exigeixen al PSC que no retardi l'arribada dels recursos
El Parlament de Catalunya debatrà demà si es fa lectura única de la proposició de llei del PSC que modifica el Fons Nuclear, segons han explicat els presidents comarcals del Baix Ebre, el Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Aquest fet permetrà als alcaldes nuclears esmenar la modificació normativa. Aquest dilluns s'han reunit per consensuar els acords i conclusions que es faran arribar als grups parlamentaris perquè prenguin «contingut d'esmena». Exigeixen que no s'ampliï el radi d'implementació del Fons Nuclear, que no es canviï l'òrgan de governança i que no es vinculi als pressupostos. «Ens podem trobar que s'ampliï el nombre de municipis i no el capital», va advertir Xavier Faura, president del Baix Ebre.
El plenari del Parlament debatrà la tramitació en lectura única de la proposició de llei del PSC per modificar, pel que fa al Fons de Transició Nuclear i la creació del seu òrgan de govern, l'article 8 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. El debat permetrà guanyar uns dies per presentar esmenes, com han explicat els presidents comarcals als alcaldes, en una reunió a Móra d'Ebre ahir.
Com va apuntar la presidenta de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, a la trobada s'hi havia convidat a tots els alcaldes dels pobles a un radi de 20 quilòmetres de les centrals nuclears, però Carim va lamentar que hi ha hagut «absències importants». De fet, les alcaldies de municipis governats pel PSC o Junts no hi van assistir.
Els alcaldes van tornar a rebutjar la proposta d'ampliar el radi d'implementació del Fons de Transició Nuclear perquè «desvirtua » la finalitat de l'impost i torna a deixar al marge «la discriminació positiva» que s'havia aconseguit aplicar. «Eren fons destinats a revertir en els territoris de les centrals nuclears i en els pobles que tindran més afectació directa amb la desnuclearització, com es fa en tots els països de món», va reivindicar Gemma Carim, presidenta de la Ribera d'Ebre. També la presidenta de la Terra Alta, Neus Sanromà, va defensar que es beneficiï «les zones més desfavorides, que perdran ocupació» amb el tancament de les centrals nuclears, i que són «zones petites» que no poden competir.