Més de 2.700 dones van tenir un diagnòstic de violència masclista al Camp de Tarragona al 2020

Ansietat, hipertensió, obesitat o depressió són algunes de les patologies més freqüents associades a la violència masclista que van detectar els equips d'atenció primària durant el 2020 entre dones pacients de tot Catalunya. Segons les dades registrades per l'ECAP (Estació Clínica d'Atenció Primària) que recull el Pla de salut regional 2021-2025 del Camp de Tarragona, l'any 2020, 40.182 dones de més de 15 anys van ser ateses als serveis sanitaris de Catalunya amb un diagnòstic de violència masclista, xifra que comporta una prevalença registrada de 120 per 10.000 dones a Catalunya. A la regió sanitària del Camp de Tarragona, en van ser 2.731 les dones amb el mateix diagnòstic. La prevalença en aquesta regió sanitària fou de 105,7.

Els serveis d'urgències dels hospitals i dels centres d'assistència primària són els primers a rebre les víctimes d'aquest tipus de violència a l'inici, quan el cas encara no està cronificat. Per això són els professionals sanitaris en la majoria de casos els primers a abordar la problemàtica amb les víctimes, ja que aquesta es manifesta també a través de diverses patologies. «Normalment, quan ja fa temps que algú pateix aquestes agressions, les seqüeles comencen a aparèixer amb símptomes, però la pacient no ho diu. Els professionals sanitaris fan un treball integral perquè valorin si volen manifestar-ho», explica Manuela Vázquez, treballadora Social de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Segons Vázquez, hi ha moltes dones que no volen posar la denúncia perquè no se senten protegides, se senten o estan soles i tenen por de la parella. «Mai forcem una denúncia, perquè s'entén la por. El que intentem sobretot és acompanyar-les i explicar-les el que pot portar no fer-ho, perquè un maltractament a nivell de salut es considera greu», afegeix. Vázquez afirma que algunes ja arriben amb la idea clara de posar una denúncia i «altres, ho fan acompanyades pels Mossos», diu.

Altra cosa és quan els serveis sanitaris detecten que hi ha menors vivint en l'àmbit domèstic on es produeix la violència masclista. El canvi en la llei del 2020 va incloure altres tipus de maltractaments, –com la digital o la violència vicària–, i va fer possibles mesures per garantir la protecció dels menors. «El cribatge dels serveis d'urgències permet fer una primera entrevista a la pacient. Quan es tracta de víctimes de violència masclista amb nens, s'activa el protocol de maltractament infantil, amb què s'ha de valorar si els menors estan a un entorn protegit o no», explica Vázquez.

Els casos de risc per als infants ja es detectaven abans del canvi en la llei, «però era més complicat actuar si no hi havia un maltractament directe o si els Serveis Socials no tenien indicis». Ara, els sanitaris informen a la Dirección General de la Infancia i Adolescencia quan detecten que hi ha infants que viuen en un entorn violent per tal que un equip especialitzat valori el cas amb un estudi en profunditat.

«Els equips sanitaris estan cada cop més conscienciats. Es treballa íntegrament i s'activen tots els professionals, però a nivell social continua sent un tema tabú», reconeix la treballadora social del Joan XXIII.

El confinament a què va obligar la pandèmia per covid va agreujar la situació de moltes de les dones víctimes de violència masclista a conseqüència de la convivència amb el maltratador, «però, van trigar més a poder acudir als serveis sanitaris». Aquell any hi va haver nou víctimes mortals per violència masclista en l'àmbit de la parella. Durant el mateix any, es va atendre 12.594 víctimes a Catalunya.

Segons el Pla de Salut regional del Camp de Tarragona, la mitjana d'edat de les dones assassinades és de 40 anys i, segons els registres dels darrers 10 anys, aquesta violència extrema es dona en l'àmbit de la parella i el 48% de les víctimes tenien fills a càrrec. En els darrers onze anys, la major part dels feminicidis s'han produït en l'àmbit metropolità (59), seguit d'onze en l'àmbit territorial del Camp. El mateix nombre de feminicidis (6) s'han produït al Penedès, comarques gironines i comarques centrals.