Cultura
Un cens de creadors per fer xarxa, captar clients i frenar el despoblament a la Conca de Barberà
El Consell Comarcal impulsa una pàgina web amb artistes, artesans, museòlegs o dissenyadors
Un cens de creadors per fer xarxa, captar clients i frenar el despoblament a la Conca de Barberà
Una vuitantena de músics, artistes visuals, dissenyadors gràfics, il·lustradors, fotògrafs o museòlegs s'han registrat ja al cens de creadors de la Conca de Barberà. Es tracta d'una base de dades pensada per crear xarxa entre els agents culturals del territori, donar a conèixer la seva feina professional a possibles clients i frenar així el despoblament, ja que són oficis on la major demanda de feina ve de les ciutats. L'eina l'ha impulsat el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i hi ha perfils de tota mena i de totes les edats. «A la Conca de Barberà hi ha molt de talent i queda invisibilitzat», explica la consellera comarcal de Cultura i Turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sílvia Iturria.
Entre aquesta vuitantena de persones, hi ha la Núria Rion que és artista visual i viu a Sarral. És docent a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona i ja fa força anys que va decidir viure a la Conca de Barberà. També s'hi troba el Benjamí Heras: filòleg, corrector de textos i dissenyador gràfic. És més jove que la Núria, té 26 anys i també té clar que es vol quedar a la comarca, tot i que la parella, de Barcelona, l'estira perquè vagi a viure a la capital. El Benjamí Heras ja ha fet cartells per actes festius i culturals de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí o del Museu de la Vida Rural. S'ha unit amb la Laura Magrinyà, una altra il·lustradora de la comarca, i ja han rebut els primers encàrrecs.
Reivindicar la professionalitat
El Benjamí és menorquí, però fa catorze anys que la seva família es va instal·lar a Barberà de la Conca, un micropoble que no arriba als 500 habitants. Va estudiar filologia hispànica a la URV i després disseny gràfic. Actualment, com autònom, corregeix textos del servei lingüístic de la mateixa universitat i d'editorials de Barcelona i de Madrid. Treballar des de la Conca li aporta «qualitat de vida», confessa, «aquí tens més temps per a tu», segueix. Ara bé, Heras creu que el cens els ajudarà a «presentar-se com a professionals», ja que sovint es troben un escull en la proximitat: «com coneixes al Pepitu de cal Roc, potser et costa veure'l de manera tant professional com veuries a una agència de comunicació impersonal de Barcelona».
Heras encara no s'ha independitzat, però està cent per cent segur que es vol quedar a la zona, tot i que la seva parella és de Barcelona. Qui en un inici no ho tenia tant clar és la Núria Rion, que de jove s'imaginava vivint a la capital del país en un pis amb amics. És de la Canonja i va estudiar Belles Arts a la UB. En tornar, va trobar feina de professora a Montblanc i finalment es va establir a Sarral. Les seves obres estan fetes de materials orgànics i tenen un vincle directe amb el paisatge i la natura. «Quan tens una especialitat com la meva, moltes coses les acabes fent a la ciutat, tot i que cada vegada intento desplaçar-me menys», destaca Rion.
Fer xarxa
L'últim any, l'artista canonjina ha exposat les seves peces al Festival Errant de Gósol, a Art & Gavarres a Girona o al Mèdol, el Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona. Rion comenta que altres vegades els artistes de la comarca han intentat «connectar-se», però lamenta que la «dispersió» geogràfica dels pobles de la comarca, ho ha dificultat. Gràcies al cens de creadors espera «establir contactes i generar projectes més locals».
La pàgina web compta amb un cercador on es poden filtrar qüestions com l'àmbit de treball o el municipi. Actualment hi ha una vuitantena de professionals inscrits, però el Consell Comarcal continua fent una crida a tots els interessats. També s'hi poden trobar entitats i associacions que promouen projectes culturals a la Conca de Barberà.