Societat
Roda de Berà oficialitza el seu agermanament amb el poble de Benaoján
El consistori ha organitzat un cap de setmana ple d'actes per rebre l'alcaldessa del municipi malagueny
Roda de Berà ha viscut un cap de setmana ple d'activitats en motiu de la visita del'alcaldessa de Benaoján, Soraya García, per oficialitzar l'agermanament entre els dos municipis.
Durant tot el cap de setmana molts benaojans i benaojanes han participat en tots els esdeveniments, acompanyant la corporació rodenca, encapçalada per l'alcalde Pere Virgili i la regidora Teresa Ferré.
El matí de divendres va començar amb la benvinguda a les autoritats benaojanes i l'acte institucional de signatura al Llibre d'Honor de l'Ajuntament.Soraya García vaexplicar als presents que el seu pare, Salvador García, l'any 92, quan era alcalde de la localitat, va intentar formalitzar aquest agermanament, i que fins i tot una representació rodenca va viatjar fins a Benaoján, però no va prosperar. Fins ara. Pere Virgili va fer-li lliurament de tres llibres sobre la història i patrimonide Roda de Berà, i Soraya García el va correspondre regalant el pin de Benaoján a tots els membres de la corporació, per tal que el portin al costat del de Roda de Berà. Seguidament, a l'entrada del nucli urbà, es va descobrir la placa commemorativa de l'agermanament.
A dos quarts de dotze van iniciar un recorregut pel municipi que els va portar pel Camí de Ronda fins a l'ermita de la Mare de Déu de Berà; el Museu de la Ràdio, amb una visita guiada pel propi Luis del Olmo; el Roc de Sant Gaietà, per finalitzar a la Capella de Mas Carreras.
Els actes van continuar a partir de dos quarts de set de la tarda a la plaça de Catalunya amb l'exhibició del Ball de Diables de Roda de Berà, i l'encesa oficial de l'enllumenat de Nadal, a càrrec d'ambdues corporacions.
Dissabte, a partir de les onze, la comitiva benaojana i els rodencs i benaojans que s'hi van voler sumar, van gaudir d'una visita guiada pel nucli antic de Roda de Berà, a càrrec d'Ernest Nogués, per mostrar-los una part del patrimoni rodenc amb més història, com el casal de Les Monges, Cal Guivernau, Ca l'Oliverar o l'església parroquial de Sant Bartomeu.
A continuació, va tenir lloc al pavelló municipal un acte durant el qual l'Ajuntament els va ensenyar una petita mostra dels elements de la cultura popular catalana i que no poden faltar a les festes del país, com són els castells, el ball de gitanes, les sardanes o els gegants. Per a l'exhibició es va comptar amb la participació de la Colla Castellera del Foix de Cubelles, dels gegants de Roda de Berà, del Ball de Gitanes de l'Esbart Sant Julià de l'Arboç i de la colla sardanista Dansaires del Penedès.
Al migdia els benaojans i les benaojanes de Roda de Berà van acompanyar la seva alcaldessa en un dinar de germanor al restaurant Les Guatlles. I a la tarda, el Casino Municipal va acollir un acte cultural d'agermanament, amb la projecció d'un vídeo sobre Roda de Berà, amb el qual es van mostrar tots els seus atractius; un concert de la Coral Verge de Berà, i un intercanvi d'obsequis, durant el qual es va poder constatar la complicitat que hi ha entre ambdós consistoris.
Vincles històrics
Als anys 60 van arribar a Roda de Berà moltes famílies vingudes des de diferents punts del país, entre elles fins a 75 persones provinents de Benaoján.
El principal motor econòmic del municipi va passar de ser l'agricultura a la construcció i al sector serveis, fet que va provocar que s'incrementés la demanda de mà d'obra. El boom del turisme nacional i internacional feia necessari construir noves residències vacacionals, i Roda de Berà, en aquell moment amb tan sols 563 habitants, no podia satisfer la incipient demanda de mà d'obra.
Va ser així com van arribar al municipi moltes famílies vingudes des de diferents punts del país, la meitat de pobles d'Andalusia i entre ells 75 benaojans i benaojanes que van arribar a Roda de Berà per treballar i viure-hi. Amb el seu treball es van construir la majoria dels 660 nous habitatges que es van fer en deu anys, fins a doblar la seva població l'any 1970, arribant als 1.034 habitants. Ara, seixanta anys després, els rodencs amb arrels benaojanes s'han multiplicat per quatre.