«Miró i Fortuny són dos casos oposats»

—Com heu enfocat el treball que es recull en aquest llibre? —A.F.: Vàrem estar treballant els articles que són l'origen del llibre en temps de pandèmia, i això va dificultar una mica traslladar-nos personalment a tot arreu, tot i que molts són paisatges que ja coneixíem i que hem pogut redescobrir amb els ulls de la vintena d'artistes que són protagonistes al llibre. Però, a més, hem tingut la sort de poder accedir a veus expertes, grans coneixedores dels diferents artistes i la seva obra. Experts de diferents àmbits, com historiadors de l'art, arquitectes, familiars dels artistes, responsables de museus, etc., que ens han permès aprofundir en cada personatge i en aquest vincle tan especial que van establir amb el paisatge. Això ens ha permès fer una nova mirada sobre l'obra d'aquests creadors, tenint presents paisatges que, d'una manera o altra, els van marcar.

—Com heu fet la tria dels paisatges i els artistes?

—J.B.: El llibre ens convida a descobrir indrets que van marcar la trajectòria d'artistes coneguts, però que no s'acostumen a vincular a aquests paisatges (com Jujol als Pallaresos), o paisatges que van ser importants per a dones artistes, però a elles sovint la història les ha deixat de banda (com Núria Llimona amb Barcelona). Abracem des de l'època medieval fins als primers anys del present segle, de manera que tothom pot trobar-hi indrets, èpoques, corrents artístics o expressions artístiques que li cridin l'atenció.

—-En el cas de Marià Fortuny, la relació amb Reus la definiu com peculiar. Per què?

—A.F.: El cas de Fortuny és ben especial, ja que és un dels artistes que ha tingut una relació més controvertida amb la seva ciutat natal. A Reus hi ha gran devoció per la figura de Fortuny, un dels seus fills il·lustres, però crec que ell no va correspondre aquesta devoció. Va marxar jove de la ciutat i poques vegades hi va tornar. Més enllà de l'empremta que deixa el lloc on neixes, realment Fortuny va enriquir la seva trajectòria i la seva obra gràcies als viatges per diversos països com Itàlia, França i el Marroc, entre altres.

—De Joan Miró, en canvi, en destaqueu la seva excepcional relació amb la terra de Mont-Roig del Camp.

—A.F.: Aquest cas és tot el contrari de Fortuny. El vincle entre Miró i Mont-roig del Camp és indestructible i durador. És a Mont-roig on, el 1911, després d'una depressió, Miró va decidir dedicar-se plenament a la pintura, en contra dels desitjos del seu pare, i abandonar la seva feina de comptable. El Mas Miró va ser molt més que una casa d'estiueig, perquè allà hi trobem l'origen i la inspiració de Miró. Tota la seva obra és concebuda a Mont-roig.

—També desgraneu l'obra arquitectònica de Cèsar Martinell. Quina rellevància considereu que té?

—J.B.: Cèsar Martinell va ser un humanista mogut per diverses inquietuds, com la investigació de la Història de l'art, i amb les Catedrals del vi va aspirar a millorar la vida dels viticultors. Eren edificis que complien tres condicions: la utilitat (eren realment funcionals per fer vi i amb innovacions, com una bona ventilació), l'economia (estaven fets amb materials assequibles i de proximitat), i l'estètica (va monumentalitzar el camp, tenint present que considerava la bellesa com un dret de tothom, també dels petits pobles de zones rurals).