Port Tarragona i Vila-seca oficialitzen el projecte per remodelar el front litoral de la Pineda

El Port de Tarragona i l'Ajuntament de Vila-seca han presentat avui, en un acte a l'Auditori Josep Carreras, el Protocol General d'Actuació entre l'Ajuntament de Vila-seca i l'Autoritat Portuària de Tarragona.

L'acord entre ambdues organitzacions conté les línies mestres per a la construcció d'un contradic al sud del Port, a tocar de la platja dels Prats, amb importants mesures mediambientals: integració en el paisatge natural, usos oberts a la ciutadania i estabilització definitiva de la platja de la Pineda; i per al desenvolupament de la Zona d'Activitats Logístiques juntament amb la restauració ambiental dels Prats d'Albinyana (integrat a la Xarxa Natura 2000), la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis i la creació d'un centre experiencial i d'interpretació. Es tracta de projectes que sumen una inversió total aproximada de 150 milions d'euros.

El contradic de Ponent

Un dels punts fort del Protocol presentat per Vila-seca i el Port és la construcció del contradic de Ponent, una inversió d'aproximadament 90 milions d'euros inclosa en el Pladirector d'infraestructures del Port de Tarragona per al període 2015-2035, aprovat pel Consell Rector de Ports de l'Estat el 24 de juny de 2022.

El contradic de Ponent és una solució en perpendicular a la costa inèdita i innovadora que les dues parts del protocol han treballat en col·laboració amb l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, centre de referència mundial en l'estudi de la dinàmica del litoral.

La nova infraestructura, pel costat del port, comptarà amb molls adossats, i per l'altra banda, mirant a la Pineda, oferirà un espai obert, pensat per a les persones, integrat en el paisatge i respectuós amb els hàbitats naturals de l'entorn litoral i marí.

Incorporarà un ús social amb uns espais de pineda i aiguamolls, connectant-se a l'espai protegit de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d'Albinyana, diverses rutes per al passeig, amb una «plaça del mar», miradors i altres espais de lleure i esport que contribuiran a integrar aquesta infraestructura portuària en el paisatge urbà i natural d'aquesta zona i esdevindrà un espai amable per a les persones i un actiu turístic de primer ordre.

La construcció d'aquesta infraestructura d'1,6 km de llarg podria començar en el primer semestre de 2024. El contradic tancarà el Port per la zona sud amb importants avantatges per a la seguretat i per a la protecció de l'entorn natural.

D'una banda, millorarà l'operativa dels atracaments del pantalà existent alhora que permetrà tancar completament el port, ja que reduirà la bocana del port fins a tenir 450 m d'amplada, la qual cosa permetrà tancar més fàcilment el port en cas de vessaments; i de l'altra, permetrà, en un futur, eliminar la monoboia situada a una milla de la costa i acollir totes les operacions de descàrrega de cru en el pantalà actual.

En aquests moments, està en període informació pública l'Estudi d'Impacte Ambiental del Contradic, en el qual s'inclouran mesures mediambientals que suposaran la restauració i l'estabilització de la platja de la Pineda, la integració paisatgística del contradic i del seu entorn i la incorporació de l'ús social del contradic per facilitar una major integració amb l'activitat turística de la Pineda.

Un contradic mai vist

El treball conjunt realitzat pel Port i l'Ajuntament de Vila-seca amb el suport tècnic de l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria i l'empresa LANDLAB, Laboratorio de Paisajes, han tingut en compte els efectes derivats de la construcció d'aquesta infraestructura i també els efectes del canvi climàtic sobre aquesta part de la costa fins a l'any 2100.

En aquest sentit, el contradic de Ponent està cridat a fer història si tenim en compte el tractament tècnic, arquitectònic i paisatgístic que, a l'empara del protocol Port-Vila-seca, estan treballant aquestes dues institucions amb el suport tècnic abans esmentat.

El repte és gran, ja que es tracta de satisfer molts objectius -aparentment oposats- i fer compatible l'ús portuari (protecció del port, activitats logístiques), la protecció i recuperació d'espais naturals (estabilització de la platja de la Pineda i recuperació d ́aiguamolls), l'harmonia amb els espais naturals limítrofs, la integració paisatgística, la integració urbana i l'ús social del contradic.

Les solucions apunten cap a la creació d'un espai natural delimitat per la zona protegida dels Prats d'Albinyana, la platja de la Pineda i el contradic, que formaria un espai en forma triangular, que actuaria com a zona de transició entre la població de la Pineda, la platja, el contradic i l'espai de la Xarxa Natura 2000.

En un dels vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a porta d'entrada a aquest nou espai (Porta Natura) que en el seu interior estaria format per una segona llacuna i dunes de transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls d'aigua dolça en el centre i unes altres marjals d'aigües salobres en l'extrem més proper al mar. La Porta Natura connectaria amb el passeig marítim i la trama urbana de la Pineda, i permetria accedir a l'espai natural generat.

Aquest espai triangular es fusionaria amb el contradic mitjançant un pendent que uniria progressivament la cota de la platja amb la del contradic, situada a uns 3 metres d'alçada, creant una espècie de pujol en què s'implantaria vegetació autòctona i resistent per formaruna pineda.

Aquesta pineda actuaria com a una pantalla o filt re natural en els primers 450 metres del contradic, creant diferents habitacions de paisatge i zones verdes queconnectarien amb el passeig per a vianants situat al capdamunt del contradic.

El passeig també comptaria amb una vegetació d'arbusts i arbres autòctons, resistents a la salinitat del mar, amb una densitat de més a menys intensitat a mesura que s'endinsa en el mar. Un cop assolits els 500 metres del contradic, hi haurà un espai mirador lúdic i social a manera de plaça (la plaça del Mar) que oferirà la possibilitat d'implantar-hi activitats relacionades amb l ́oci i les activitats marines.

L'espai de transició i el contradic sumen 10 hectàrees i generaran la possibilitat de gaudir d'itineraris molt diferents i variats en funció dels gustos dels visitants d'aquesta zona. Per una banda, hi haurà itineraris relacionats amb el coneixement de la fauna i la flora. Per l'altra, hi haurà itineraris més relacionats amb el paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes.

I, finalment, itineraris que facilitin un accés directe al passeig del contradic. La configuració de l'espai també permetrà combinar aquest itinerari al gust dels usuaris. Tot en conjunt, l'espai dibuixarà una pantalla natural entre la platja de la Pineda i el contradic de Ponent, i convertirà aquest espai en un atractiu paisatgísticament integrat i en condicions de convivència amb els espais naturals adjacents.

Recuperació del fons marí

El contradic de Ponent també serà un factor positiu per a la recuperació i restauració de la fauna i la flora submarines. El tram final d'aquesta infraestructura que combinarà dosmaterials constructius -a l'inici escullera i caixons en el tram final- estarà constituïda per parets verticals de ciment en l'extrem més endins de la mar que s'aprofitaran per convertir en «parets vives» per regenerar l'hàbitat marí.

Aquestes parets vives estarien revestides de mòduls submergits per facilitar la implantació de flora i faunes d'espècies locals, al mateix temps que contribuirà a la captura de carboni, a l'augment de la biodiversitat, a la millora de la qualitat de l'aigua i a la biomimètica (processos bioquímics dels organismes vius).

Estabilització de la platja de la Pineda

La construcció del contradic de Ponent comportarà la implementació d'una solució definitiva per restaurar i estabilitzar la p latja de la Pineda, fent-la resilient al canvi climàtic i evitant haver d'aportar-hi sorra en el futur.

El contradic facilitarà l'acumulació de sorra de forma natural en els dos extrems de la platja, mentre que dos espigons de nova construcció -també amb usos socials- ajudaran a retenir la sorra en la part central. L'actuació, a més, tindrà en compte i contrarestarà el possible augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic fins a l'any 2100, assegurant així la continuïtat futura dels habitatges, els establiments comercials i les activitats turístiques de Vila-seca annexes a la platja.

Restauració ambiental dels Prats d'Albinyana

Totes aquestes actuacions en el front marítim de la Pineda es coordinaran amb la transformació i renaturalització d'un gran espai costaner situat al costat del contradic de Ponent, la platja de la Pineda i el parc dels Prats. La restauració de l'espai inclòs en la Xarxa Natura 2000 dels Prats d'Albinyana està a punt de començar. Aquesta mesura compensatòria per al desenvolupament de la ZAL és un dels projectes emblemàtics de l'espai inclòs en el protocol.

En aquests moments, s'està procedint a l'ocupació de les darreres parcel·les expropiades que constitueix el darrer pas per poder licitar les obres de restauració d'aquest àmbit durant el pròxim mes de març amb una inversió inicial de 2 milions d'euros i ser una realitat en el primer semestre de 2024. La recuperació d'aquest espai natural es convertirà en l'actuació més important dels darrers 30 anys a Catalunya quant a la recuperació d'un àmbit natural des de la restauració de l'Estany d'Ivars a Lleida.

Les 37 hectàrees d'aiguamolls esdevindran una reserva natural en la qual reintroduiranespècies animals autòctones com la tortuga de rierol, la tortuga d'estany i el fartet; i espècies vegetals com alberedes, prats i jonqueres; i es convertirà en un espai de pas o de nidificació d'aus migratòries com la gavina corsa i el flamenc, gràcies a la creació d'una llacuna interior de més de 25.000 m².

Urbanisme sostenible a la ZAL

El projecte econòmic més important de l'àmbit inclòs en el protocol és la ZAL amb unes inversions acumulades de més de 70 milions que, en aquests moments, està en la fase final de la construcció de les connexions amb la xarxa viària.

L'obra de vial perimetral està a punt de finalitzar; la construcció del pas sota l'autovia de Salou-Tarragona C-31B s'ha iniciat recentment; la rotonda de la C-31B, davant de l'empresa DOW, entrarà durant el segon trimestre d'enguany en fase de licitació; i la desviació del canal de desguàs, en construcció en aquests moments, es preveu que acabi el pròxim mes d'abril.

Aproximadament 180.000 m³ de superfície verda (19% del total de la ZAL). Aquestes zones serviran per disminuir la temperatura del terra (en no estar pavimentades) i fixar CO2. El disseny dels vials també seguiran pautes sostenibles i tindran zones verdes a les voreres i una mitjana vegetada entre carrils.

Aquesta configuració permet disminuir els paviments impermeables, augmentar les zones verdes, disminuir la temperatura del terra i disminuir la potència necessària per il·luminar els vials. Al mateix temps, es posarà en marxa un sistema de drenatge mitjançant l'ús de SUDS (sistemes de drenatge sostenible), que infiltra de forma natural part de l'aigua de pluja en el terreny, minimitzant l'ús del clavegueram i la necessitat de depuració/gestió de les aigües pluvials.

Concretament, s'utilitzaran paviments drenants en voreres i en zones aparcament que permeten infiltrar aigua directament a terra, recarregant de forma natural els aqüífers i reduint la necessitat de captació d'aigües pluvials. Aquest sistema també s'usarà en el 43% dels vials de circulació, respecte al 15% de paviment drenat que hi havia al projecte original.

També s'utilitzaran les zones verdes com a punts d'infiltració d'aigua al terreny de manera natural i les mitjanes vegetades com a rases de captació d'aigües pluvials d'escolament dels vials, la qual cosa permet captar aigua i filtrar-la de forma natural en la vegetació. I, a més, l'aigua pluvial que no s'infiltri es recollirà en un dipòsit per regar tota la vegetació en períodes de sequera. Les energies renovables també tindran un gran protagonisme en el desenvolupament de la ZAL.

Està previst establir l'ús de panells fotovoltaics a les teulades de les naus logístiques que han de construir, en el futur, els usuaris i a les zones d'aparcament de camions. El sostre edificable de la ZAL és de 250.000 m², que de manera inicial s'estima que podrien generar uns 75 MWh de potència amb panells de 300 W, fet que suposa una reducció de 60 t/any de CO2.

Equipaments culturals

El protocol entre l'Ajuntament de Vila-seca i el Port de Tarragona també preveu l'impuls conjunt d'equipaments culturals. D'una banda, larestauració, consolidació i museïtzació del Jaciment Arqueològic de Cal·lípolis.

Una vil·la romana dels primers segles de la nostra era, situada en el cor d'aquest espai logístic, turístic i natural. Anomenada així pels grecs per la bellesa del paisatge, la fertilitat de la terra i el clima suau, i coneguda per ser la vil·la on es va descobrir el famós Mosaic dels Peixos, una mostra de la riquesa d'aquest racó de la Mediterrània i de l'estret contacte de la civilització romana amb la natura.

Aquests treballs de recuperació començaran a finals del mes de febrer, en una primera fase de reexcavació, delimitació i consolidació, amb una inversió d'uns 120.000 euros aportats per l'APT.

D'altra banda, està previst l'impuls d'un Centre Experiencial i d'Interpretació que permetrà que els habitants de la zona i els visitants d'arreu del món puguin conèixer de prop el procés de recuperació dels espais naturals protegits, les espècies animals protegides i la vida de la fauna i la flora, així com, el naixement i desenvolupament de la vil·la de Cal·lípolis, la forma de vida i els costums dels seus pobladors, a través dels mitjans audiovisuals i virtuals més avançats.