Municipal
Salou porta a Ple l'ordenança de pisos turístics i l'ATT denuncia la de Roda
L'Associació d'Apartaments Turístics recorre la norma rodenca i, per similituds, tot apunta que farà el mateix amb la de Salou
Ple de l'Ajuntament de Salou sotmetrà demà a debat l'aprovació inicial de la nova ordenança que regularà els habitatges d'ús turístic i tot apunta que també serà recorreguda per l'Associació d'Apartaments Turístics de Tarragona (ATT), donades les similituds que té amb la que va aprovar l'Ajuntament de Roda de Berà i contra la qual l'ATT ja ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De fet, l'agrupació turística ha alertat que està pendent de l'ordenança que vol tramitar Salou i està redactant una segona demanda contra la que va aprovar Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant. Pel que fa a l'ordenança rodenca, l'ATT ha demanat la impugnació de setze articles que recullen aspectes que consideren que «s'aparten de la realitat mercantil i jurídica» d'aquests habitatges, com la vigilància dels clients, haver de personar-se en terminis molt breus o posar rètols informatius, tres mesures que també es troben recollides en el primer esborrany de l'ordenança salouenca.
Com a exemple, l'Associació d'Apartaments Turístics de Tarragona recorre l'article 12 de la normativa rodenca en què s'estipula que «els titulars o les persones físiques o empreses gestores de l'habitatge d'ús turístic hauran de respondre a qualsevol requeriment dels serveis policials o d'inspecció municipal en un termini no superior a 30 minuts».
L'article 12 del document que proposa Salou també disposa l'obligatorietat dels propietaris dels habitatges turístics de respondre als requeriments, però la diferència rau en el fet que ho hauran de fer «dins del termini fixat» pels «serveis policials o d'inspecció municipal».
De la mateixa manera, l'ATT ha presentat recurs contenciós administratiu contra el règim de sancions que contempla l'ordenança de Roda de Berà i que penalitza uns determinats supòsits que es recullen de forma quasi idèntica a la normativa salouenca amb sancions que van des dels 3.000 euros, la més baixa, fins als 600.000 euros, la més alta, en funció de la gravetat de la infracció.
Segons el president de l'AAT, Joan Calvet, als ajuntaments «no els pertoca» regular els habitatges d'ús turístics amb ordenances municipals, ja que és la Generalitat qui regula el sector. Segons Calvet, aquestes normatives municipals «entren en contravenció» amb la normativa del Govern (decret 75/2020) i «tenen deficiències en molts aspectes», de «contingut» o per «generalitzacions i extensions arbitràries i perilloses». Per a l'associació, normatives com la Roda de Berà, «no ordenen» el sector, sinó que «impedeixen alguns aspectes de manera injustificada i sense rigor tècnic».
Control dels hostes
L'entitat turística considera que la vigilància obligada dels propietaris envers els clients, que es recull en l'article 17 de l'ordenança de Roda de Berà, «ataca la intimitat d'aquests espais i els seus hostes». Aquest control dels inquilins també serà obligatori en el cas que s'aprovi la normativa de Salou, ja que, també en l'article 17 s'estipula que «les persones propietàries i les persones físiques o empreses gestores d'habitatges d'ús turístic hauran de vetllar i adoptar les mesures necessàries per garantir que els usuaris d'un habitatge d'ús turístic no atemptin contra les regles bàsiques de la convivència ni incompleixin les ordenances municipals en matèria de civisme i convivència ciutadana, de sorolls i vibracions i de recollida domiciliària de residus del municipi de Salou».
Capítol a banda mereix la possibilitat que l'ATT impugni l'article que dicta l'obligació dels propietaris de col·locar un rètol identificatiu de l'habitatge que recull Salou, igual que s'ha fet amb la normativa de Roda de Berà. I és que, així com en el cas de Roda cal que el rètol es col·loqui a l'exterior, en el cas de Salou es demana que s'exhibeixi «a l'interior de l'habitatge, en un lloc visible i fàcilment localitzable per a les persones usuàries».