Augmenten les festes il·legals en zones rurals per la «repressió» a les ciutats

Una festa il·legal és una manera de «fer política mostrant altres formes de viure, de conviure i d'oci». Així ho defensa Pablo Soria, doctorand de la UPF que investiga el moviment de les free parties. Aquest cap de setmana passat ha estat a la rave de Sarral que ha aplegat prop de 700 persones. Està fent treball de camp, «observant», explica mentre mostra a l'ACN els apunts que ha pres. Destaca que és un moviment «informal», tot i que es basa en l'autoorganització. L'investigador recorda que als inicis, les festes il·legals es muntaven dins de les ciutats, però la «repressió» ha allunyat aquestes trobades fins a territoris rurals com el de Torà (Solsonès) o a Sarral (Conca de Barberà).

Soria és valencià, té 44 anys i als anys 90 va endinsar-se en el món de les raves. Primer com a organitzador i assistent, i des de fa dos anys com a doctorand en comunicació social per la UPF. «No només hi ha una forma d'oci», exclama mentre ho exemplifica amb aquells que surten a una discoteca «a gastar-se 30 euros». Soria defineix les ravescom una «alternativa» i lamenta que es «criminalitzi» perquè només quedi allò «estructural».

És conscient dels prejudicis que hi ha al voltant d'aquest tipus de festes: «el drogat, l'animal que ho deixa tot ple de merda», diu ell mateix. En canvi, el camp de Sarral està tot net, els joves llancen les deixalles en grans bosses de brossa que una empresa s'endurà el darrer dia de la festa, segons expliquen alguns dels participants.

«El relat que donen els mitjans de comunicació, generalment, no és el correcte», es queixa l'investigador. «És un moviment que per a mantenir-se viu sempre ha estat a l'ombra», continua.

L'espai públic i el model d'oci

Soria centra la seva investigació en qüestions com l'ús de l'espai públic o el model d'oci. «Qui té dret a usar l'espai públic i qui no? Per què no hi ha espai públic per als joves», es pregunta. «No hi ha espai per a l'autorepresentació», apunta el doctorand, «necessites llocs on el poder social, l'estructura, no sigui tant evident», segueix. «En una rave no han desaparegut les jerarquies, però no són tant presents», confirma. L'investigador creu que les free partiessón un lloc de «llibertat» on «comportar-se de maneres diferents».

Sobre ocupar un terreny privat o malmetre camins per accedir-hi, Soria apunta que l'estat espanyol és un país «latifundista». «Per què tot ha de ser privat i ha de pertànyer a una mateixa persona?», es qüestiona l'investigador. El terreny que es va ocupar a Sarral és un camp que ara no s'està explotant, tot i que no pertany a un gran propietari.

La cultura «free party»

La free party és un moviment que «barreja diferents cultures», destaca Soria. Per exemple, el «sound system» jamaicà, el «punk» anglès o l'«acid House». Aquest corrent underground va començar a organitzar raves a finals dels anys 80 «perquè fossin gratis i accessibles a tot el món», detalla el doctorand. Des d'Anglaterra, es va anar expandint per tot Europa, sobretot a Itàlia i a França, o al territori espanyol que també va arribar amb fenòmens com la «Ruta del Bakalao».

Dècades després, el fenomen encara continua amb trobades com les de Torà i Sarral el cap de setmana passat. També la de Llinars del Vallès, el cap d'any del 2020, que va reunir més d'un miler de persones i que va ser desallotjada pels Mossos d'Esquadra. Molts dels participants de la festa de Sarral venien d'una altra rave del Marroc i alguns d'ells asseguren que faran parada el pròxim cap de setmana a França, en un indret encara per desvelar.