Pets: Heu quedat ben retratats

Què es diuen a l'oïda Lluís Gavaldà i Falin Cáceres quan parlen als concerts? Què és La llibreta de Joan Reig o per què a tots els concerts encara sona el Bon dia, quan Gavaldà el voldria eliminar del repertori una bona temporada, són algunes de les curiositats que desvetlla el documental Els Pets: Bon dia, joves!, que s'emetrà aquest vespre, a les 22.05 h., a TV3. Tot això, però, només són anècdotes d'un treball molt més extens que dissecciona les claus de l'èxit del grup després de quaranta anys sobre l'escenari. No és un documental sobre la història d'Els Pets –no fa cap falta, els de Constantí han sigut sempre un grup diàfan– sinó un exercici de reflexió.

El documental és una producció de Televisió de Catalunya, i ha estat elaborat per l'equip del Sense ficció, amb direcció i guió de Josep Rovira, realització d'Aïna Ivern i producció de Jordi Campàs i Joan Pavon.

Aquest dilluns, el trio de Constantí va fer la preestrena, convocant amics i familiars al Casino del poble per fer-ne el primer visionat. Amb ells, hi van ser Montse Armengou, directora del Sense Ficció, i Josep Rovira. «Aquest documental tracta de la influència que heu tingut sobre altres músics i bandes i de com, a través de les vostres lletres, hem entès el món», els deia Rovira abans d'arrencar la projecció. I, efectivament, l'audiovisual compta amb testimonis com el del periodista Jordi Basté, així com dels joves talents Mariona Escoda i els germans Júlia i Pau Serrasolsas, components del grup Ginestà, que desgranen qüestions com el compromís social i polític de la banda o la traça de Gavaldà per teixir cançons que, a més de resistir prou el bé el pas del temps (quatre dècades, que no és poc), encaixen a la perfecció en la vida de tots aquells que les escolten.

En el documental hi ha, com no podia ser d'altra manera, imatges d'arxiu que ens mostren els tres de Constantí quan eren tres músics amb molta patilla, així com videoclips de totes les èpoques i gravacions en directe de concerts de la gira 1963, entre els quals els de Constantí i Tarragona.

De l'arxiu de TV3 n'han sortit també records impagables, com l'entrevista que Àngel Casas va fer a uns joveníssims Gavaldà i Quintana després del Sant Jordi de 1991. El fenomen Pets és analitzat també per pensadors com Eudald Carbonell i per especialistes com el crític musical Lluís Hidalgo i el periodista musical Lluís Gendrau. Tot plegat, salpebrat amb entrevistes en què Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Cáceres confessen febleses, preocupacions i, per damunt de tot, la seva estima per la música i per tots aquells que omplen els seus concerts. Els Pets: Bon dia, joves!, acaba amb la pregunta que els han fet més aquest any, quan tots tres arriben als 60 anys: Fins quan hi haurà Pets? La resposta penja d'un fil. Literalment.