El secret de la longevitat de Pira

Van néixer sota la monarquia d'Alfons XIII i la dictadura de Primo de Rivera. No van llegir sobre la II Guerra Mundial als llibres d'Història, sinó als diaris. Quan tenien setze anys, van poder celebrar la fi de la Guerra Civil i, als 98, la de la fase més dura de la pandèmia de covid.

Ara es preparen per celebrar el seu aniversari i totes ho faran al mateix indret, el petit municipi de Pira (Conca de Barberà) que, amb poc més de 500 habitants, ha assolit una estadística gens habitual: tres veïnes celebren enguany el seu segle de vida.

Maria Civit Dalmau serà la primera a bufar cent espelmes. Ho farà avui, 14 de març i només un dia després, demà, les apagarà Luz Divina Sánchez Sancho. Una altra Maria filla de Pira, Maria Ferré Amorós, farà els cent anys el pròxim 28 de desembre, just el dia dels Innocents.

«No recordo que mai s'hagi produït aquesta coincidència en un poble tan petit com el nostre», explica l'alcalde de Pira, Josep Rodríguez Martínez. «La mitjana d'edat dels habitants de Pira és d'entre 50 i 60 anys, però n'hi ha molts joves. Ha vingut molta gent de fora», afegeix. A l'Ajuntament ja preparen els rams de flors i les medalles que atorga la Generalitat de Catalunya als qui han complert cent anys. Enguany les han demanat per a Maria Civit, Luz Divina i Maria Ferré.

«He fet de tot. També vaig ballar molt, m'agradava molt. Era molt balladora», diu Maria Civit a Diari Més, qui assegura que, a Pira, ha viscut i viu «molt rebé». Hi va néixer, es va casar i va tenir quatre fills. «Tenia molts amics i amigues», recorda Maria Civit. Una d'aquestes amigues era, precisament, l'altra Maria centenària. Maria Civit i Maria Ferré anaven a veremar juntes i a esporgar ceps a Cal Celdoni quan encara eren solteres. Com la majoria d'habitants «de tota la vida» de la localitat, la Maria Civit prové d'una família pagesa i va treballar molt, al camp i a casa, on va cuidar els seus sogres quan eren grans i també uns oncles que no tenien fills.

Quan va morir la seva sogra, es va fer càrrec de l'única peixateria que hi havia al poble. «No tenien càmeres de fred. El peix era a les caixes amb gel i el venien a la casa», diu Joana Ferré, la seva filla, a qui tothom coneix com a Janet, el nom que realment li agradava a la Maria.

La parada d'autobús al portal

La casa de Maria Civit, que es trobava a la carretera, no era només coneguda per la peixateria: tenia una entrada molt gran on la gent esperava l'autobús a recer del sol, la pluja o de qualsevol altra inclemència meteorològica. El seu marit l'obria de bon matí i hi posava cadires. «Durant molt de temps, al balcó hi va haver un cartell on deia Parada Hispano Igualadina», recorda Janet Ferré.

Maria Civit ha viscut i viu feliç a Pira. Però, el petit poble de la Conca de Barberà també ha estat el teló de fons d'alguns dels seus records més durs i inoblidables. «La mare sempre ens explica que, un dia, durant la guerra, els seus pares van dir a la família que agafessin tot el que poguessin per anar a amagar-se a unes cabanes a fora del poble. Mentre caminaven sentien els avions i, quan eren a mig camí, un veí els va alertar que bombardejarien el pont i que no podrien tornar a casa. Aleshores van decidir girar cua i es van amagar a un soterrani», rememora la seva filla. «Aquest record i el so dels avions li va quedar molt», afegeix.

La família de Maria Ferré Amorós, qui celebrarà els cent anys al desembre, també es dedicava a les feines del camp. Ella va néixer a Pira i hi continua vivint amb el seu únic fill Josep Pijoan, qui la cuida. «La meva mare compaginava la feina de la casa amb la de tenir cura de les gallines», recorda el fill. En tenien moltes i, un dia a la setmana, un home de Sarral hi feia cap per recollir-ne els ous i vendre'ls. «A banda d'això, feia menjar per la gent del poble o, en l'època de festa major, per als músics, que s'hi allotjaven a casa dels pares», diu Pijoan.

El marit de Maria Ferré també va néixer l'any 1923. Tenien la mateixa edat, però ell va morir fa dos anys i mig. «Fins gairebé poc abans de morir, el meu pare encara es quedava a la vinya cada dia dues o tres hores», explica el fill. Potser és aquest estil de vida tan arrelat a la terra el secret de la longevitat de Pira. L'antecedent més pròxim en el cas de la Maria Ferré el té en la seva mare, qui va morir a punt d'arribar als 99 anys. D'altra banda, una familiar de Maria Civit va morir als 104.

De Sant Carles de la Ràpita a Pira

Luz Divina Sánchez va néixer a Sant Carles de la Ràpita, es va casar amb un pescador del poble i va tenir tres fills. Ara té deu nets. «Al meu sogre li va sortir una feina millor a Arenys de Mar i allà ha passat quasi tota la seva vida, fins als 95 anys», explica la seva nora, Ascensión Pereira, qui té cura de la dona que esdevindrà centenària demà. «Va caure i es va trencar el fèmur i vam decidir portar-la a Pira, on vivim, perquè no volíem que anés a una residència», explica.

Luz Divina era mestressa de casa i ha tingut una bona vida, «eren tranquils». Està a punt de celebrar els cent anys a Pira. Ascensión Pereira en destaca la seva fortalesa: «No s'ha mogut molt pel poble pel problema al fèmur, però a l'estiu surt més. Es refreda, com és habitual per l'edat, però és molt forta».