Descobreixen una cova a la Febró que conserva conjunts d'art postpaleolític

El petit municipi de la Febró,a la comarca del Baix Camp, ha estat aquest divendres el focus d'atenció de molts mitjans de comunicació. Ho ha estat per l'anunci de la descoberta del que ja es considera com un dels conjunts d'art postpaleolític més importants de l'Arc Mediterrani.

La cova de la Vila, un espai conegut i ja documentat, ocultava al seu interior un secret de gran valor arqueològic. Una sala amb un mural de vuit metres amb més de cent figures gravades a l'argila fetes entre l'època paleolítica i neolítica. Els gravats són excepcionals tant per la seva singularitat com per l'excel·lent estat de conservació en el que es troben.

La descoberta la van fer l'any 2021 de forma casual un grup d'espeleòlegs i és una de les poques mostres d'art rupestre a dins d'una cova a Catalunya. Espeleòlegs del Centre Excursionista de Catalunya realitzaven tasques de topometria dins la cova quan es van trobar amb un accés molt petit, que una vegada desenrunat va deixar al descobert la sala amb els gravats.

Des de la descoberta, a la zona s'han realitzat tasques de neteja i de protecció, amb la col·locació de tanques i una porta interior que també impedeix el pas a la sala amb els gravats, per tal de preservar les condicions ambientals que han permès la seva conservació.

Ara, dos anys després, s'ha donat a conèixer la troballa en un acte al municipi en el que han intervingut la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Lurdes Malgrat; l'alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Robert Sala Ramos.

L'alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell recordava en la presentació que el seu és un poble molt petit i que una descoberta com la dels gravats hauria de servir per a poder atraure riquesa al municipi, sempre mancat de recursos per les seves dimensions.

Martorell posava l'exemple d'altres espais d'interpretació existents, per exemple, a municipis petits de França, que han de servir per millorar la situació dels indrets on es troben. En aquest sentit, feia un reclam, «igual que no es pot deixar morir una llengua, o una espècie animal, també cal que intentem evitar que morin els pobles petits».

Recollia el guant el director de l'IPHES, qui exposava la disponibilitat de la seva institució de recerca per contribuir a desenvolupar qualsevol eina que permeti posar en valor la troballa dels gravats pel municipi. Sala Ramos argumentava que, al capdavall, una troballa com la de la cova de la Vila «mai no és fortuïta».

És la conseqüència de la tasca d'estudi dels espeleòlegs que van accedir per documentar-la i també de les continuades excavacions, encapçalades per Josep Vallverdú, que es realitzen a diferents jaciments a la Febró. El director de l'IPHES explicava que, amb la voluntat i col·laboració que ja han aportat l'ajuntament, l'administració catalana i el centre de recerca es podrà aconseguir posar en valor pel municipi la troballa.

A banda de la tasca de digitalització que ja es realitza a la sala de la cova on hi ha els gravats, Sala Ramos també considerava que hi ha la possibilitat, «amb uns costos raonables», de poder fer una rèplica física i visitable de la cova dels gravats.

Per la seva banda, Lurdes Malgrat, directora dels serveis Territorials de Cultura dels Generalitat, destacava la tasca de tots els tècnics implicats en la descoberta i, recordava que, de forma immediata, la cova es va protegir física i legalment amb la catalogació oficial de Bé d'Interès Nacional.

Pel que fa a la possibilitat de posar en valor la troballa, que no podrà ser accessible de manera pública, explicava el procés de digitalització que en permetrà la divulgació. Quant a la possibilitat de poder establir alguna mena de centre d'interpretació a la zona, es va limitar a dir que és una proposta a estudiar i que caldrà anar veient «i explorant» les possibilitat que es presentin amb la continuació de les excavacions al llançament, que encara cal fer a la cova.

En aquest sentit, Ramon Viñas, també present a l'acte de presentació, especialista en art rupestre i col·laborador de l'IPHES, destacava la importància dels gravats trobats a la Febró i, en aquest sentit, sobre qualsevol desenvolupament museístic o com a centre d'interpretació deia, referint-se al municipi «us el mereixeu». De fet, considerava que el que s'ha trobat a la Febró és una de les mostres més rellevants d'art rupestre esquemàtic que existeixen.

De tota manera, la capacitat de finançament i manteniment d'una inversió constant és un dels problemes d'una iniciativa d'aquestes característiques. Així, Josep Vallverdú, responsable de les campanyes d'excavacions anuals a la Febró, assenyalava que aquest tipus d'espais han de poder disposar de «continguts dinàmics, que es vagin renovant», per evitar que acabin condemnats a l'ostracisme i no aportin el retorn que es busca d'ells als municipi on es troben.

Vallverdú va explicar també que en les tasques de l'estudi del jaciment que encara cal fer a la cova no descarten trobar encara més gravats en altres espais, «a banda de la importància de poder trobar restes que seran encara més rellevants perquè es poden estudiar amb una cultura gràfica vinculada».

Encara més restes del preneolític

Ramon Viñas, per la seva banda, afegia que a la sala dels gravats, quan es vagi estudiant i treien sediment del terra, també és possible que apareguin nous gravats que ja 'entreveuen a la zona inferior de la sala. I es podria tractar, en aquest cas, de gravats del preneolític, és a dir, encara més antics que els descoberts fins ara.

Una de les singularitats d'aquest mural és que està fet exclusivament amb la tècnica del gravat, ja sigui mitjançant amb una eina de pedra i/o de fusta en el cas dels detalls, com directament amb els dits. Hi ha representades diferents figures de quadrúpedes, ziga-zagues, traços lineals, angulosos, i cercles, entre d'altres.

Hi destaquen una sèrie de zoomorfs (possiblement bòvids i èquids), esteliformes (sols i/o estrelles) i reticulats. També hi ha una composició que recorda a un ídol «oculat». El conjunt és molt homogeni estilísticament i present escasses superposicions.

La distribució dels diferents elements que fa pensar que es podria tractar d'una composició: zoomorfs a la part baixa del panell, reticulats, sobretot a la part central i estel·liformes a la part superior i amb un oculat a la part alta del conjunt.

Justament aquesta composició i distribució ordenada de les diferents figures fa pensar que «no es tracta d'una composició atzarosa, sinó tot el contrari, respon clarament a un significat simbòlic», afirma contundent Ramon Viñas.