«Amb la residència el Vilar estem al costat de la gent gran»

Els veïns i veïnes de la Selva del Camp estrenen aquest cap de setmana l'ampliació de la seva residència per a gent gran el Vilar, un centre públic que enguany compleix vint anys i que ara ha crescut per tal d'oferir trenta-cinc noves places de residents. L'actuació ha estat la principal inversió de l'ajuntament en els darrers anys i completa el projecte integral per a la gent gran al municipi.

—Vint anys de servei no semblen tants per un equipament com aquest. Què feia tan necessària l'ampliació de la residència el Vilar?

—L'equipament inicial ja contemplava una residència d'aquesta envergadura, però, d'entrada, es va optar per aixecar només una planta i arrencar el servei amb 55 llits i el centre de dia. En aquest temps, la sol·licitud de places ha anat en augment i la llista d'espera feia imprescindible el creixement, de manera que es va decidir aixecar la segona planta i arribar fins a 90 llits.

—Amb aquesta ampliació de l'equipament es referma l'actuació integral al municipi al servei de la gent gran, però aquest no es limita només a la residència.

—El Vilar és i ha estat la casa de molta gent en els darrers anys de les seves vides, però és una peça més –vital, però una peça més–, d'un servei que va més enllà de l'oferta residencial. La immensa majoria de la gent vol envellir a casa seva, de manera que comptem amb suport i acompanyament a domicili per ajudar a fer-ho. A més, facilitem servei teleassistència en conveni amb Creu Roja, i també hi ha el centre de dia, que dóna suport quan no es necessita atenció les vint-i-quatre hores. El problema és que, cada vegada més, molts avis i àvies necessiten una ajuda permanent i una atenció professional que les famílies no poden oferir. És en aquests casos quan una residència es fa imprescindible.

—L'evolució demogràfica fa que els serveis a la gent gran siguin un repte per a les administracions i una aposta de futur en l'àmbit laboral. Com es veu el futur amb la nova residència?

—La Selva té uns 5.800 habitants i, d'aquests, més de 900 superen els seixanta-cinc anys. Això vol dir que és un exercici de responsabilitat social fer una bona planificació dels serveis que, com ara el Vilar, necessitarà aquesta gent a mitjà i llarg termini. Pel que fa a l'aposta laboral, el Vilar disposa actualment d'una plantilla de 55 persones i caldrà ampliar-la amb 25 places més, que sortiran –entre d'altres– de dos cursos d'atenció sociosanitària convocats pel mateix Ajuntament, o sigui que, la majoria seran veïns o veïnes del poble. És evident que aquesta és una feina que requereix una granvocació de servei, però també ofereix molt bones expectatives de futur.

—No deu haver estat fàcil aixecar un pis de nou sobre una residència en funcionament i que no s'ha aturat...

—Sí, era primordial poder fer front al projecte sense afectar el dia a dia dels avis i àvies, de manera que tota l'execució s'ha planificat per no aturar l'activitat i no perjudicar la feina del personal. Així, hem passat de 34 habitacions a 56, i de 2.796 metres construïts a 4.201, sense aturar el servei en cap moment, a més de millorar i ampliar alguns dels equipaments ja existents, com ara els vestidors del personal, la farmaciola o la cuina.

—Com afronta un municipi petit una inversió d'aquesta envergadura?

—Ha calgut molta feina prèvia i ajustar molt bé el finançament per fer front als més 3 milions euros que han costat les obres i les instal·lacions, a més del mobiliari i els equipaments. El projecte ha rebut 670.000 euros de subvenció des dels fons Next Generation en ser un dels millors projectes de Catalunya en eficiència energètica. Gràcies al seu aïllament, a l'aerotèrmia o a la ventilació, a més d'aigua calenta sanitària amb plaques tèrmiques o als panells fotovoltaics, l'edifici disposa de la qualificació A-A.