Torredembarra en blanc i negre

La col·lecció Catalunya Desapareguda, impulsada per l'editorial Efadós, és un recorregut històric i fotogràfic pels pobles i ciutats de Catalunya. A través d'imatges d'arxiu o de col·leccions públiques i privades, ens mostra la transformació del patrimoni geogràfic, urbà i humà dels municipis catalans en l'últim segle.

El darrer volum en incorporar-se a la col·lecció ha estat Torredembarra desapareguda, publicat aquest mes de febrer. L'obra la signa David Morlà Gómez (Torredembarra, 1979), músic i autor de diversos treballs sobre cultura popular, música i el món casteller.

Entre altres, Morlà és coautor del llibre L'Abans de Torredembarra. Recull gràfic (1870-1975), publicat el 2009 per la mateixa editorial. «Una part de les fotografies de Torredembarra desapareguda provenen del fons que vam anar seleccionant per a L'Abans de Torredembarra i que no van ser publicades llavors», detalla el David.

La resta, explica l'autor, «provenen d'arxius fotogràfics, bàsicament de Barcelona, com la Cartoteca o l'Arxiu Nacional de Catalunya, que a més tenen els fons digitalitzats. I, finalment, també hi ha imatges de particulars que no havien estat publicades fins ara».

El volum recull 175 fotografies que ens mostren el municipi en el període comprès entre els primers anys del segle xx fins a finals de la dècada de 1970, i està dividit en cinc blocs (Nucli antic, Baix a mar, Platja i Roquer, Clarà i Babilònia).

A través del recorregut fotogràfic elaborat per Morlà, el lector pot constatar com el pas del temps ha anat modificant la fesomia de la Torre, transformant el poble en el municipi que és en l'actualitat, amb més de 17.000 habitants.

«A mesura que anem fent aquest recorregut, també ens anem trobant altres aspectes, com la gent, els costums i les festes», apunta l'autor. Puntualment, el llibre és també un record a una manera de fer fotografies que ha passat a la història. Això queda ben exemplificat en instantànies com la de la Roca Foradada, feta cap al 1974, de nit, i amb una càmera de manxa i diverses exposicions de llum.

Torredembarra desapareguda arrenca amb una fotografia de Torredembarra del 1918, una de les imatges que, per a l'autor, té més rellevància: «És una fotografia inèdita, que no l'havia vist mai, que ens ofereix una perspectiva que no és l'habitual».

Tampoc és habitual trobar-se amb fotografies com la que mostra un campament falangista d'estiu als Munts, on els nens estan formant davant de les tendes de campanya: «Són coses que passaven en un entorn que no té res a veure amb el d'ara», apunta Morlà, qui també admet que hi ha un període històric que se li resisteix. «Fa molts anys que busco fotos del període corresponent a la Segona república, que socialment va ser molt intens, i no hi ha fotografies de la Torre en aquella època», diu.