«La inversió en la neu no pot sortir dels fons europeus, sinó dels pressupostos»

Jorge Azcón, alcalde de Saragossa des de 2019 i president regional del PP a l'Aragó, ha assumit el repte de desbancar Javier Lambán (PSOE) del Govern de la comunitat, del que n'és president des del 2015. Azcón ha passat uns dies a la Costa Daurada i s'ha allotjat en la segona residència familiar que, com molts aragonesos, té a Salou, municipi que va visitar per primera vegada «a la panxa de la meva mare», com diu ell, i on ha estat estiuejant durant 49 anys, «els que tinc».

— Fa 49 anys que visita Salou. Com valora la seva evolució des del punt de vista turístic?

— És evident que ve molta gent a Salou i que, en els darrers anys, el creixement ha estat exponencial, sobretot pel que fa al turisme internacional. PortAventura va significar un punt d'inflexió, sense dubte.

— Creu que l'oferta dels municipis de la Costa Daurada estan a l'altura?

— L'èxit és inqüestionable. Personalment, tinc la sensació que els papers s'han repartit molt bé. Cambrils, des de fa molts anys, és el lloc per anar a sopar i Salou, el lloc on anar a prendre una copa.

— Molts aragonesos arriben a Salou en cotxe. Creu que les connexions són les idònies?

— Crec que cal millorar la carretera N-420. Hem d'impulsar la connexió del Baix Aragó, de Reus amb Alcanyís; una connexió que el Govern ha abandonat aquests darrers anys. És absolutament necessari que sigui de doble via i que millori en general.

— El turisme s'ha recuperat després de la pandèmia a Aragó?

— El turisme a Aragó és molt diferent del d'aquí. És molt important el sector de l'esquí i la neu, a banda de la zona del Matarranya i el Maestrat, que tenen un atractiu turístic indubtable. Ara mateix, a Aragó estem tenint un debat molt important sobre els fons europeus i sobre què suposa potenciar l'esquí. Sens dubte, el sector turístic aragonès té infinites possibilitats per explotar, moltes lligades al nostre or blanc, la neu, però també a un turisme de medi ambient, sostenible i vinculat a l'àmbit rural, que haurem de desenvolupar de manera molt intensa.

— Com valora la promoció que s'ha fet d'Aragó fins ara?

— El projecte més rellevant que hi ha a hores d'ara a Aragó està sent un desastre. Després d'anys d'oblit del sector, ara tots els fons europeus s'invertiran a la neu. Però hi ha un problema: si les obres no es fan en el termini establert, els fons es perdran. Ho diuen també els socialistes d'Osca. Hi ha un risc altíssim, gairebé segur, que aquests fons es perdin perquè hi ha hagut mala gestió. No només això, sinó que aquest sector estratègic de la neu ha servit per visualitzar la confrontació que hi ha dins del govern i dins del partit socialista. No hi ha un projecte que impulsi inequívocament el sector de la neu a Aragó, i això és un problema.

— Quines solucions planteja vostè?

— No pot ser que tot el sector de la neu i el seu desenvolupament estigui supeditat als fons que han arribat arran de la pandèmia. Aragó necessita un pla a mitjà i llarg termini que impulsi el sector de forma estratègica. La inversió que s'ha de fer a la neu no s'ha de produir perquè excepcionalment hagin arribat fons, ha de sortir dels pressupostos propis de la comunitat autònoma. Els projectes d'unió d'estacions d'esquí s'han de fer sí o sí, hi hagi fons europeus o no.

— Què va passar, segons la seva opinió, perquè es perdés l'oportunitat de tenir els Jocs Olímpics?

— Que Catalunya i Aragó van ser incapaces de posar-s'hi d'acord.

— Qui tenia raó?

— El problema no és qui tenia la raó, sinó qui va perdre, i vam perdre tots. Crec que aquesta negociació es va començar malament. Certament, no es podien organitzar uns Jocs si no era en peu d'igualtat, i que el nombre de proves estigués desequilibrat a favor de Catalunya, perquè les estacions d'esquí catalanes no són millors que les aragoneses. Es podria haver solucionat, però van primar els interessos polítics sobre els generals. Això no obstant, no renunciarem al fet que hi hagi Olimpíades a Aragó.

— La neu és també part de la solució al despoblament?

— Els principals problemes de despoblament són a Terol. En aquest sentit, nosaltres hem apostat per una mesura que ha permès Europa i que el Govern no ha aplicat: les ajudes al funcionament; que són ajudes a la creació de llocs de treball i la bonificació de la seguretat social. Es poden bonificar fins al 20% dels contractes. Si aconseguim generar indústria, es crearan llocs de treball, riquesa i la població s'assenta. El que resulta paradigmàtic és que Europa permeti al Govern espanyol apostar per una mesura que ha donat resultat en altres llocs d'Europa i que, aquí, el partit socialista hagi decidit no aplicar-la pràcticament. Ho ha fet, però en un 1%, quan cal fer-ho al 20% de les bonificacions de la Seguretat Social.

— El 28 de maig, el país tindrà la mirada posada en Aragó, per allò que el que surt a les urnes en aquesta comunitat és el reflex de què passarà després a les generals. Serà només un pols entre Javier Lambán i vostè o hi ha més possibilitats?

— No, és evident. O hi ha canvi polític, que representa el PP i Jorge Azcón, o anem a la continuïtat, que és Javier Lambán, amb qui el govern podria estar compost, ja no de quatre, sinó de cinc o sis partits. El 28 de maig, els aragonesos s'adonaran que hi ha raons per canviar les polítiques a Aragó i aquest és el primer pas per canviar les polítiques a Espanya.

— Parla molt de l'infern fiscal d'Aragó. Quines solucions proposa vostè per sortir-ne?

— Andalusia. És l'exemple que es poden abaixar els impostos, que es recapten més diners i que es millora la prestació dels serveis públics. Uns impostos moderats han fet que es creï més activitat econòmica. Aragó i Catalunya són les comunitats on més impostos es cobren. Paguem molt i rebem pocs serveis públics, com en la sanitat: no hi ha cap comunitat autònoma on es trigui més que a Aragó en ser operat, i això no pot ser.

— S'ha marcat vetos o línies vermelles en cas que hagi de fer pactes postelectorals?

— No m'agraden els vetos, em sembla que és un error. He parlat i he arribat a acords amb polítics que són als antípodes del que jo penso. El més important és l'interès general. No m'agraden els vetos ni les línies vermelles, però en qualsevol cas, només hi ha una qüestió que no estic disposat a transigir: la Constitució espanyola.