La jutge dicta l'obertura de judici oral contra l'exalcalde de Vilallonga del Camp Ignasi Valera

La titular del Jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Valls ha dictat l'obertura de judici oral contra l'exalcalde de Vilallonga del Camp (2015 i 2017), Ignasi Valera (ERC), l'aleshores tinent d'alcalde i arquitecte de professió Francesc Xavier Julià Torné, l'arquitecte municipal Eloi Balcells, i el promotor Josep Maria Mercadé, pels presumptes delictes de prevaricació urbanística i falsedat de document oficial. El cas fou denunciat a la justícia per veïns de Vilallonga del Camp.

Tots quatre seuran al banc dels acusats per uns fets que es remunten l'abril de 2016, quan van començar les obres d'un habitatge unifamiliar aïllat en la parcel·la del número 33 del passatge de la Font de l'Astor de Vilallonga de Camp. Segons l'escrit de la Fiscalia, els acusats es van concertar entre ells amb l'objectiu d'ocultar l'execució de les obres del xalet sense la corresponent llicència i sense haver respectat les normes urbanístiques del POUM.

Per aquest motiu, els quatre imputats s'enfronten a penes de sis anys de presó (tres anys per cada un dels dos delictes) i la seva inhabilitació especial per càrrec públic durant dos anys i sis mesos. D'altra banda, la Fiscalia demana l'arxivament provisional de la causa contra Mercedes Roures, esposa de Valera, qui també ha estat investigada pels mateixos fets, ja que fou la directora i coordinadora de seguretat dels treballs.

Tanmateix, la jutge requereix al promotor de l'obra, Josep M. Mercadé, a restablir la legalitat urbanística de l'habitatge –segons les normes vigents del POUM de 2016– fent les obres necessàries a l'habitatge i a abonar les despeses d'aquestes. Segons la Fiscalia, Mercadé es va concertar amb el tinent d'alcalde Francesc Xavier Julià Torné perquè fos possible edificar l'habitatge unifamiliar sense llicència d'obres, així com amb l'aleshores alcalde, Ignasi Valera, del que era amic.

Els treballs van començar l'abril de 2016 seguint el projecte urbanístic realitzat per Francesc Xavier Julià –qui al temps era director executiu de l'obra– i el permís de Mercè Roures, qui coneixia que no s'havia expedit la llicència d'obres, segons Fiscalia. El mes següent, els acusats haurien elaborat un expedient de llicència d'obres que va presentar Julià i que es va registrar manualment.

A l'expedient es va sumar un informe dels Serveis Tècnics elaborat per l'arquitecte municipal Eloi Balcells i un decret, signat per Ignasi Valera, concedint la llicència, tot i que aquesta competència havia estat delegada a la Junta de Govern Local. El paper de Valera hauria anat molt més enllà, ja que va rebutjar la petició veïnal de paralitzar les obres pels perjudicis que els ocasionava també mitjançant un decret.

D'altra banda, l'arquitecte municipal, Balcells, va subscriure un informe favorable a la petició de llicència d'obres, tot i conèixer que s'havia cursat il·legalment.

Incompleix el POUM

L'habitatge unifamiliar va incomplir les normes urbanístiques en fins a quatre paràmetres. Es va projectar i construir com a unifamiliar aïllat, en comptes d'entre mitgeres, com era preceptiu. Es va incomplir amb l'alineació de la façana respecte al carrer. Finalment, la façana incomplia també l'ocupació del terreny i els paràmetres estètics preestablerts per les normes urbanístiques.