«Apliquem un biaix de gènere declarat, volem ser referent»

—L'edició d'enguany de la FiM suma prop de cinquanta concerts i guanya un dia respecte a edicions anteriors. Podem parlar ja de projecte plenament consolidat?

—Crec que sí. Des de la represa de la Fira el 2021, un dels reptes d'aquesta nova etapa era recuperar el posicionament de la FiM, i penso que ho hem aconseguit, i molt ràpidament. En només dos anys ens hem posicionat en l'ecosistema de les fires i festivals de Catalunya com a esdeveniment professional de referència pel que fa a les músiques emergents i els espectacles musicals familiars.

—-Quines novetats presenta l'edició d'enguany?

—D'una banda, com ja has comentat, ampliem un dia la programació, començant aquest mateix dijous tant la programació escolar com professional i per al públic en general. També incorporem com a novetat un nou escenari, el Celler. Amb ell, ja sumem vuit escenaris. I després tenim, complementàriament, una programació molt interessant que hem anat traçant amb diferents aliats, i on també hi ha un component de quilòmetre zero molt destacable. Tot plegat ens ajudarà a completar la programació oficial.

—Quantes propostes heu rebut, per participar en la fira d'enguany?

—Cada any fem una convocatòria pública, perquè com a festival públic que som, funcionem així. Enguany ens han arribat prop de sis-centes propostes. Les hem fet passar per un embut molt estret i al final n'hem seleccionat 42.

—Quins criteris apliqueu, per fer aquesta selecció?

—Primer, la qualitat artística. També seguim criteris de potencialitat i trajectòria. Això, pel que fa a la música emergent. Si parlem dels espectacles musicals familiars, també som molt exigents pel que fa a la qualitat, el rigor i l'originalitat. Un cop feta aquesta primera tria, busquem també que la programació sigui diversa en aspectes com el format, la procedència i el gènere. A la FiM apliquem un biaix de gènere exprés i declarat, perquè som una fira pública que, d'alguna manera, fa de model i referent per a programadors i programadores, i l'escena musical dista molt de ser paritària pel que fa a la presència de dones en els escenaris. Nosaltres sempre fem un esforç important en aquest sentit, i enguany, per exemple, superem el 65% de propostes liderades o formades per dones. La idea és enviar un missatge al sector dient que es pot fer una programació de qualitat i interessant formada majoritàriament per dones.

—També centreu molts esforços en la missió de ser un aparador professional.

—Exacte, la FiM és un esdeveniment comercial, on es compra i es ven, encara que sembli una mica estrany parlar-ne així. Nosaltres oferim una programació que evidentment arriba al públic, però que permet que els programadors i programadores també puguin veure de forma concentrada les propostes. A la vegada, disposem de tot un seguit d'activitats i espais que permeten l'intercanvi professional. I ho fem en un espai privilegiat, el Castell de Vila-seca, que és bonic, agradable i molt recollit. Tenim el sector professional enamorat del Castell.

—Ja sé que no t'agrada gaire que et facin aquesta pregunta, però no puc acabar sense demanar-te tres o quatre propostes que no ens hem de perdre de la fira d'enguany.

—Com que sempre m'ho demaneu, ja les tinc preparades. En l'àmbit familiar no em perdria El Pony Menut, que és l'estrena del nou espectacle d'El Pony Pisador. Una altra estrena molt potent és l'OMAC Juvenil, una orquestra amb músics molt joves d'arreu de Catalunya, que porten un espectacle superpotent. I, en l'àmbit de la música emergent, jo destacaria els Figa Flawas, que són la promesa emergent de la música urbana més festiva, guanyadors del Sona9 i amb una proposta que fuig dels estereotips de la música urbana. Finalment, dues propostes més desconegudes: d'una banda, Miranda Fernández, que lidera un projecte de flamenc en què el protagonista és el piano, i de la qual se'n sentirà parlar molt, i de l'altra, més en clau de territori, Meli Perea, una artista llatinoamericana emergent que viu a Alcanar i que fa una proposta a cavall entre la música llatina i la música urbana, molt festiva i a la vegada compromesa.