Eleccions amb l'ombra de la moció de censura
Onze llistes es disputaran la presència al plenari municipal amb el repte de lluitar contra una abstenció que es preveu força elevada
Divuit mesos. Aquest és el temps que ha estat governant el govern format per Nou Moviment Ciutadà, Ciutadans, PSC i PP a l'Ajuntament de Cambrils. Just dos dies després d'acabar la Festa Major de la Mare de Déu del Camí, els tres regidors de l'NMC que fins aleshores governaven amb ERC i Junts Per Cambrils van donar suport a una moció de censura presentada per tota l'oposició en bloc. El resultat? Una aliança de govern sorprenent que ha pogut tirar endavant grans projectes que ja estaven més que treballats, com la transformació de la Rambla de Jaume I i l'avinguda de l'Esport. Precisament aquestes dues obres han estat protagonistes de debats al ple i també s'espera que apareguin durant la campanya. Tots els partits -els que tenen representació municipal- es posen la medalla d'haver apostat per aquests projectes, però al cap i a la fi serà la ciutadania qui decidirà qui ho ha fet millor.
Aquestes eleccions post-moció de censura serviran per a comprovar si els cambrilencs tornen a confiar en ERC, el grup més votat als comicis de 2019 que ha escollit, per tercer cop consecutiu, a Camí Mendoza com a candidata; o bé recolzen la gestió feta per l'actual alcalde, Oliver Klein, i els companys de govern. Mentre que Mendoza demana el vot del ciutadà per poder transformar Cambrils després de reduir el deute i fer realitat més inversions, Klein, que es presenta per quart cop, demana confiança al seu projecte i poder ser la primera força.
La competènciaprincipal del batlle és Enric Daza qui va ser la seva mà dreta fins fa pocs mesos. El regidor no adscrit lidera una llista renovada de Junts que podria restar-li vots a l'NMC. Però també hi ha simpatitzants de Junts que no han vist amb bons ulls aquest nomenament d'un dels responsables de la moció de censura. Daza està aprofitant aquests dies per a treure pit de la seva gestió al capdavant de l'àrea d'Urbanisme i Obra Pública, buscant convèncer als votants indecisos.
En aquesta línia, Ciutadans, que va ser el segon partit més votat ara fa quatre anys, repeteix amb Juan Carlos Romera, que a la seva presentació va defensar la feina del partit per aconseguir fons Next Generation per modernitzar el municipi i les millores que s'ha fet en Promoció Econòmica, Turisme i Noves Tecnologies, àrees que han gestionat en aquesta segona part del mandat.
La sorpresa d'aquestes eleccions municipals la podria donar el PSC. Alfredo Clúa s'estrena com a candidat d'un partit que ha estat molt actiu durant la pre-campanya, amb diversos actes i notes de premsa que deixen clar que van a per totes i volen que aquesta tendència a l'alça a nivell català també sigui una realitat a Cambrils.
Qui fa valdre la seva experiència per aconseguir vots és David Chatelain, que encapçala per tercer cop la candidatura del PP. El regidor defensa el treball fet al capdavant de les regidories d'Hisenda i Seguretat Ciutadana i ha posat de número 2 a Patricia de Miguel, actualment regidora no adscrita i exmembre de Ciutadans. Cal veure com afectarà al partit que una part dels seus membres històrics no doni suport a aquesta candidatura.
En aquestes eleccions repeteixen candidats com Tomás Garcia, que intentarà treure regidors per la formació municipal ADN (Ara Decidim Nosaltres) i Jose Luis Villares, que ara és el candidat de Valents després d'haver anat fa quatre anys per ALME (Alternativa Mediterránea). Els nous noms són Jordi Barberà, alcaldable d'En Comú Podem que busca que el partit torni a tenir presència a la sala de plens; Josep M. Riba, que lidera el partit Activem després d'haver intentat presentar-se a les primàries frustrades de Junts, i Isabel Segarra, candidata de VOX que podria treure vots a Ciutadans.
Enguany hi ha un total d'onze llistes, una menys que a les anteriors eleccions. Molts partits i un objectiu comú: aconseguir l'alcaldia. No serà fàcil, imés quan hi ha força cambrilencs descontents que diuen que no aniran a votar. Aquest és el gran repte de la campanya, fer que la gent vulgui anar a votar.