Vox obté 23 regidors als municipis del Camp de Tarragona i sepulta Ciutadans a part del litoral

Vox ha aconseguit 23 regidors als municipis del Camp de Tarragona en les eleccions municipals d'aquest 28-M, amb 16.793 vots. El partit d'extrema dreta ha assolit tres regidors a Tarragona ciutat i s'ha posicionat en capitals de comarca i ciutats importants del territori. En concret, ha obtingut tres regidors a Reus i Salou, situant-se com a quarta i tercera força, respectivament. A Cambrils, Vila-seca, el Vendrell, Calafell i Cunit, el partit ha assolit dos regidors. També ho ha fet a Valls, Mont-roig del Camp, Constantí i a Torredembarra, on n'ha obtingut un en cada població. En canvi, a les Terres de l'Ebre no ha assolit cap representació en els consistoris.

A Salou, amb només 931 vots, 560 més que el 2019 –quan es va quedar a les portes d'entrar al consistori– Vox se situa com a tercera força al Ple. La pèrdua dels quatre regidors per part de Ciutadans podria explicar només en part el desplaçament del vot cap a la formació d'extrema dreta, ja que el PP, liderat per Mario Garcia, ha pogut triplicar resultats i passar de tenir-ne només un regidor a tres. A la capital de la Costa Daurada, la participació va descendir fins al 47,7% davant del 55,1% registrat el 2019, el que es tradueix en 561 vots menys.

Palmira Isabel i Ricard Montero posaran cara als dos escons aconseguits pel partit d'extrema dreta a Cambrils, on també s'ha constatat la desfeta de Ciutadans, formació que n'havia obtingut quatre als darrers comicis, tres dels quals van donar suport a la moció de censura que va desbancar Camí Mendoza (ERC). A Cambrils, la formació d'ultradreta ha sumat 931 sufragis (un 11,7%) i ha igualat el nombre de regidors del PP, que, amb dos edils, es col·loca com a cinquena força.

Mentre al 2019 la taca taronja s'estenia a pràcticament a tota la zona nord i central del litoral de la Costa Daurada, ara, l'entrada de Vox en aquests municipis ha sepultat la presència de Ciutadans, que també hauria experimentat una fuita de vots cap al PP, que ha pogut millorar resultats. Aquesta és una constant a bona part dels pobles tarragonins, amb l'excepció de Constantí, on Ciutadans no va aconseguir representació el 2019. En aquesta població del Tarragonès, Vox ocupa el tercer lloc –abans de Junts– i, amb 213 vots, va obtenir un regidor diumenge. El PP de Constantí ha mantingut el mateix nombre de vots que el 2019però com aleshores, no han estat suficients per entrar al plenari.

A Vila-seca, Vox ha irromput al consistori amb dos regidors i se situa com a tercera força. També en aquesta població, Ciutadans va entrar el 2019 de manera meteòrica amb cinc regidors. Va ser possible gràcies a 1.827 vots que, ara, s'han reduït a 190, fent que la formació taronja quedi lluny de trepitjar el vestíbul de la Casaconsistorial.

Amb 1.275 vots, Vox ha arrabassat el tercer lloc com a força més votada a Ciutadans al Vendrell, que ha perdut els dos regidors que tenia, mentre que el Partit Popular, que va quedar fora durant l'anterior mandat, es col·loca ara darrere dels d'extrema dreta, també amb dos regidors i amb poc més d'una cinquantena de vots més que el 2019.

Encara a la comarca del Baix Penedès, Vox ocuparà dos escons als ajuntaments de Calafell i Cunit i, en tots dos casos, Ciutadans desapareix del Consell plenari i el PP millora resultats. De fet, ha aconseguit la representació que no tenia, a Cunit.

524 sufragis han estat suficients també perquè Vox entri a la capital de l'Alt Camp, Valls, amb un regidor, al mateix temps que es repeteix el fenomen: Ciutadans surt del plenari. A Mont-roig, la cinquena plaça que ocupava Cs en la correlació de forces passa a ser de Vox que, amb 303 vots, podrà tenir un regidor.

A Torredembarra, l'extrema dreta n'assoleix un únic regidor, mentre la sortida dels tres de Ciutadans es trasllada també a la millora de resultats en més de 200 vots per part del PP, que podrà tenir representació amb un edil.

Els dos extrems de l'extrema dreta a Catalunya irromp a 81 municipis

Els dos extrems de l'extrema dreta a Catalunya, representats per Vox, Som Identitaris (SOMI), Aliança Catalana i Front Nacional de Catalunya (FNC), estan en els antípodes en el debat sobre la unitat d'Espanya, però comparteixen nombrosos postulats que els han permès irrompre en 81 municipis. El volum de representació municipal aconseguit per aquestes quatre formacions d'extrema dreta està descompensat: Vox és, de llarg, la que més regidors ha obtingut aquest 28M i s'ha situat com a vuitena força a Catalunya, amb veu en 75 municipis repartits en les quatre províncies, un creixement exponencial respecte als comicis de 2019, quan només va obtenir tres edils a Salt (Girona).

Aliança Catalana i FNC –al costat de Renaixença Nacional Catalana (Rn. cat), un altre grupuscle d'extrema dreta independentista–, van presentar llistes en tretze municipis catalans i han aconseguit representació en cinc d'ells, amb un total de 14 edils.

Som Identitaris, nascut en 2016 de la mà de l'exmilitant de Força Nova i fundador de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha aconseguit representació a Vic, ciutat natal del seu impulsor. La província que registra una entrada més alta d'edils de Vox és Barcelona, on en els comicis de 2019 no va tenir cap regidor i aquest 28M n'ha obtingut 82. La formació d'extrema dreta ha mantingut la seva presència a la província de Girona, amb l'augment en un edil en el consistori de Salt (4) i la irrupció en la capital (1 regidor i el 5,07% dels vots), i ha pogut entrar a les províncies de Tarragona i Lleida.

El FNC, que es va presentar en 10 municipis, ha assolit la majoria absoluta a Masó, un poble de 285 habitants de Tarragona, amb 4 regidors i el 54,49% dels vots, i ha irromput a l'Ajuntament de Manresa; en la resta de pobles no ha superat el 5% de vots necessaris. Va començar la seva activitat política en 2013 amb un discurs independentista i contrari a la immigració i una sèrie de propostes enfocades a frenar les onades migratòries.